De sobte, va vibrar la nau al poc de sortir, Daniel des de dins la nau es va quedar espantat. Va passar un temps, unes dues o tres hores, i es va calmar tot, mentre que Daniel pilotava l’artefacte espacial, va veure altre planeta, a la seva esquerra, que va ser el conegut planeta Mercuri. Semblava molt gran, de color gris amb puntets foscos que semblaven una alteració del sòl, però segons ell, li pareix molt interessant geogràficament.



Va tenir una idea d'anar cap a Mercuri per estudiar-ho posteriorment al seu domicili, perquè li agrada l’espai amb les seves sorprenents estrelles i planetes que conté. Quan va anar cap al planeta va tenir un problema amb el sol perquè té una grossa quantitat de radiació ultraviolada i va haver d'allunyar-se per tenir en compte que està a una nau i pot tenir un greu problema amb el vehicle espacial. Ell pensava que no li havia passat res a la nau, però no s’havia adonat que el vehicle espacial tenia una petita cremada al costat dret de la nau, era com si la part cremada hi hagués set per un ésser humà o alguna altra cosa. Ell tenia por, no sabia molt bé com reaccionar al problema, però va tenir valentia i va poder arreglar la petita part cremada.



Després del problema que va tenir, va anar més amb compte amb allò que li podria passar i assimilar cada situació sense la preocupació que va tenir. El seu interior li deia que havia d'anar a Mercuri perquè a ell li fascina i Daniel el va fer cas a l'interior, li feia molta il·lusió poder estar a una situació que molta gent voldria estar i també pel seu encant als planetes i estrelles.

Anant cap a Mercuri per segona vegada va tenir també complicacions, però va poder aterrar sense cap cremada del vehicle espacial i amb una seguretat que Daniel pensava que no la tindria. Quan va mirar el planeta Mercuri va pensar que era un planeta molt diferent de com ell pensava, era més foscor i apagat, ell sabia que hi havia alguna cosa estranya que feia que fos així.

Abans de sortir, es va fixar a la dreta del mòdul espacial hi havia unes petjades. Ell pensava que podrien ser d’una persona, però semblava una petjada inhumana. Quan va observar detalladament aquestes xafades, va pensar que podria haver-hi vida allà. Va avançar lentament guiat per les petjades i va trobar una cosa impactant, que sobrepassava els límits. Va observar una criatura molt estranya, tenia el cos molt gros i fort, la seva mida era d’uns 2,5 metres d’altura, tenia banyes, cabells llargs i feia molta por. Però en Daniel no sabia que hi havia una tribu de més de 100.000 criatures que s'anomenen “Les bèsties de Mercuri”.



Va anant acostant-se al misteriós poblat espantat, però a la vegada amb molta intriga i curiositat per veure el que n’hi havia al fons, on no li arribava la vista per veure-ho des d'on estava ell. Quan estava just al davant de la tribu, es va quedar impressionat amb el misteriós poble que estava veient. Aquesta regió era molt avançada, més que algunes parts de la Terra, es veia uns edificis molts grans i moderns amb molta tecnologia moderna que ni s’usa en la resta de llocs. Es podia observar molts carrers amb vehicles que ni tan sols estaven creats, també amb molts de monstres, que semblaven tots idèntics, passejant per les avingudes i carrers.