Vaig cap a casa sense assimilar el que acabava de passar. Tot és fosc i només se sent el soroll dels cotxes. Tot just, pocs minuts després d'haver sortit de la consulta comença a ploure i no tinc res per refugiar-me de la pluja.



Quan ja he arribat a casa, mullada de dalt a baix, em dutxo amb aigua calenta per entrar en calor, quan de cop algú toca el timbre.



Surto corrents del lavabo, amb tan sols el barnús, miro per l’espiell de la porta per saber de qui es tracta, ja és bastant tard i m'estranya que algú vingui a aquestes hores.



Obro la porta, és la Joana, la secretària. Em pregunto, que voldrà?

• - Bona tarda Millie, les meves sinceres disculpes per haver arribat a aquestes hores, no vull molestar.
  
  
  
  
  
  - Bona tarda, passa, passa.
  
  
  
  
  
  - Només venia a donar-te la medicació del nou pacient, te la dono ara perquè demà no hi seré a la consulta degut a assumptes personals. – diu la Joana amb un to una mica dubtós. – Llegeix-te l’informe que t'he enviat per correu electrònic i veuràs que ja hi diu les dosis que necessita. D’acord, me'n vaig, ja que he d’anar a cuidar a la meva filla.
  
  
  
  
  
  - D’acord, moltes gràcies, Joana, que vagi bé.

Tanco la porta i obro directament el telèfon per llegir-me l’informe:

Nom: Michael Jacobs Joseph

Data de naixement: 12/08/1987

Nacionalitat: Anglesa (Anglaterra)

Ofici: Empresari d’hotels de luxe.

Familiars: Matrimoni divorciat; Angela McTavish, Fills en comú; Denis Jacobs McTavish i Dylan Jacobs McTavish.

Direcció: C/ Westfield, nº 67, Bristol, Anglaterra.

Núm. Telèfon: +44-385-2314678

Correu electrònic: mjacobs@hotmail.com

_________________________________________________________________________

INFORME MÈDIC

Causa: El pacient no dona explicacions, sobre el perquè de l'atac que ha patit. (Nota: s'haurà d’investigar)

Nivell d’ajuda: mitjana-alta.

Efectes: Falta d’oxigen, intent de robatori on ha intentat escalar una façana per entrar per una finestra que era oberta, parla amb nerviosisme, moviments estranys i febre alta.

Medicació: Clozapina

Dosi: 200 mg diària

Quan l’acabo de llegir, el deixo sobre la taula i me’n vaig cap a la cuina per a fer-me el sopar, quan de cop m’arriba un missatge de la Joana – És important que li donis la dosi que posa a l’informe, no la modifiquis.



Deixo el mòbil sobre el moble de la cuina. El missatge de la Joana no para de donar voltes al cap, no tinc molt clar el perquè. Em preparo el sopar i me'n vaig a dormir, estic molt cansada.



Aquella nit dormo molt malament. Em desperto vàries vegades amb la imatge de l’home, imaginant com podria haver estat l’escena de l’atac: un home pujant una façana sota la pluja intentant arribar a una finestra oberta, tot plegat em semblava una escena completament surrealista.



L’endemà al matí, vaig cap a la consulta. A l'arribar com bé ja sabia, la cadira de la Joana era buida. Tot era en un complet silenci, només s’escoltava el tic-tac de les agulles del rellotge que hi havia just al davant de la porta on jo era.



A dos quarts de nou, truquen a la porta.

• - Bon dia, endavant.

L’home entra amb discreció, és un home alt, bastant prim. Porta un abric de pell que li arriba gairebé per l'altura dels genolls.

Avui estic completament sola a la consulta, em sento més desprotegida i encara hi ha calfreds que recorren el meu cos en recordar la situació.



Michael Jacobs, pot seure.



-Com es troba avui? – Li pregunto repassant l’informe que la Joana m’havia donat ahir.



Sincerament, millor que ahir – respon amb to de veu que amb prou feines puc escoltar – Encara tremolo en pensar… – De cop deixa de parlar i es forma un silenci bastant incòmode.



-Pensar en què? – Pregunto

Aixeca la mirada que tenia fixa a la taula i amb un somriure fals em respon - No ho sé. M’heu d’ajudar, no sé que em passa, ni que em va passar.



Continuo prenent notes a la meva llibreta. El noto molt inquiet, les seves mans no deixen de tremolar. No es veu que sigui un home massa violent. Llegeixo l’informe que tenia imprès en un full de paper blanc a sobre la taula. Falta d'oxigen, moviments estranys, febre alta… Aquests tremolors podien ser causa d’això.



-Està prenent la medicació? – li pregunto

-Exacte, 200 mil·ligrams al dia.



El seu to de veu canvia i de cop ja no em costa tant poder-lo escoltar amb facilitat.



-Alguna cosa més?– diu

Alço el cap.



-A què et refereixes?

-Més del que hi ha a l’informe.



No acabo d’entendre les paraules del Michael.



-Per què ho diu?

Em clava la mirada i de sobte s’escolta com alguna cosa cau al final del passadís, em giro immediatament per veure de què es tracta i en tornar a girar la mirada em trobo com el Michael m’està mirant fixament.



Doctora… - diu amb un fil de veu que difícilment vaig poder escoltar.



- Vostè confia en la seva secretària?

La sessió acabava de començar i no sé ben bé perquè aquelles paraules m’havien deixat una bona estona pensant.