Malauradament, el gran temor d’en Marc es va tornar realitat, ha recaigut en el mateix tipus de càncer. El pobre totalment desmotivat i enfadat va sortir d’aquella sala, amb una sensació d'injustícia, de per què li ha de passar això a ell. La mare, surt darrere d’ell, però no el va trobar enlloc. Donant voltes per l’hospital, finalment el va veure assegut amb un noi de la seva edat. Aquest noi no era gaire alt i era bastant prim, a més també estava a una situació similar a la del Marc. Tot i que ell, el Pau, ja s’estava sotmetent al seu tractament, el Pau ja estava fent quimioteràpia. I el marc se'n va adonar només veure’l, els cabells eren molt fins i en tenia molt pocs, a més feia cara de cansat i semblava no tenir massa força, se'l veia molt dèbil. Però el que tenia el Pau era un cor enorme, perquè va convèncer el Marc de tornar amb el metge, que escoltés tot el que havia de dir-li aquell doctor, i que s’ho prengués amb molta positivitat. Així ho va fer, i gràcies al seu nou amic va començar el tractament amb una mica més de ganes. Havia d’anar 2 cops per setmana, dilluns i dijous, per sort coincidia els dos dies amb el Pau. Van aconseguir parlar amb els metges perquè els posessin junts a l’hora de fer la quimioteràpia i els metges ho van fer possible. Van passar un parell de setmanes i l’estat del Marc no va millorar gaire, en canvi, el Pau es veia més fort i amb més confiança. Un dia qualsevol, en una de les sessions de quimioteràpia, van cridar al Pau. Quan va entrar a la sala va veure al mateix doctor de sempre, al Jordi, i això el va tranquil·litzar.— Tinc bones notícies per a tu amic Pau — Va dir el Jordi—.

El Pau no es va posar massa content, perquè ja havia estat en situacions semblants a aquesta, mai és el que veritablement vol escoltar. Que finalment s’ha curat. — Què és, doctor?— Va dir amb una veu encongida, com si de cop la confiança hagués marxat per complet—.

— Doncs, resulta que el teu tractament ha sigut un èxit i hem parlat sobre el teu cas a l’organització del centre, pensem que estàs llest per sotmetre a una operació i treure’t el tumor d'una vegada— Va explicar el Jordi molt professionalment—.

El pau va canviar la seva expressió, va alegrar molt la cara, com si l’hi haguessin donat la millor notícia del món. Però el Jordi va intervenir perquè no volia pujar-li els ànims de sobte. Ja que aquesta operació tenia molts riscos.

— la mare del Pau va intervenir per primer cop— I com és aquesta operació doctor?—.

— Doncs no és massa complicada, tenim metges acostumats a fer-les cada dia i un 95% d’aquestes surten bé. És clar, l’altre 5% té algunes dificultats i no acaba tenint cap progrés el pacient—.

—la fem!— va exclamar el Pau, sense cap dubte—

I així es va decidir, el Pau s’operaria tres setmanes després. Durant aquestes setmanes el Marc i el Pau van estar junts a totes les sessions i tots dos es trobaven força bé. Les tres setmanes van passar en un moment, de seguida ja era el dia de l’operació, i el marc estava quasi tant nerviós com el Pau. Se'n van empotar al Pau al quiròfan i el marc va sentir por, és la primera vegada que estava sol a una sessió de quimioteràpia, a més el seu amic que tant l'havia ajudat estava al quiròfan lluitant per la seva vida. I ningú no ho sabia, però en aquest cas la mort li estava guanyant la batalla. Tristament, el seu company d’hospital, el seu amic, estava en estat de coma. Els metges no podien dir quan es despertaria, i ara si, el Marc tenia por, ara si el Marc, se sentia sol. Van passar els dies, i les sessions de tractament pel Marc, se sentien com visites a l’hospital al seu amic. El següent dilluns, seguint els horaris de la quimioteràpia, el Marc va anar com de costum. Encara que no esperava trobar-se a la mare del Pau, allà, acostada amb el seu fill. —El Marc tímidament va preguntar— estàs bé senyora?—.

— La mare va respondre— no, no ho estic. I a més el meu fill abans de l’operació només em parlava de com seria la seva vida en sortir de l’hospital. S'imaginava jugant a futbol al parc, corrents, xerrant i rient amb tu. T’has convertit en el seu millor amic, crec que el mínim que pots fer per ell és lluitar—

Les paraules de la mare del seu amic, van quedar gravades a la memòria del Marc.