Al moment en quèva tancar els ulls va començar a imaginar-se,aquellaterroríficanit de l’any passaton tot va començar, encarala turmentava, un error que no soperdonaria mai, el remordiment l'acompanyavacada diades defeia ja quasiun any.

Al somnicomençavaal jardí de casa seva,la gespa acabada de tallar pel seu pare, la seva mare regava les florsque tant li havien costat de plantar,tot semblava que anés com cada diumenge,m'entrala seva germana Abril sortia al balcó,parlava pertelèfonamb la seva millor amigaLaia,esreiend'alguna cosaque no entenia en Roger, ellfeia veure que llegia un llibre com de costum, però el que no sabien era que ell mirava a la seva germana m’entresrepassavael pla mentalment,la mirava tant fixament,queenalgun punt l’Abril vanotar que la mirava,aixòla va fermarxard'incomoditat, feia un any que no parlaven, cada vegada estaven més distanciats, tot perquè en Roger no podia superar aquell esdeveniment, l’Abril havia intentat apropar-se a parlar malgratqueels seus intents en roger era persistent en ignorar-la.

Va anarpassantla tarda el sol es ponia com de costum,la seva germana no sortia de la habitació,nomésho feia per anar al'escola,menjari poc més. Desde la cuina la seva mareel va cridar a sopar.

• - Roger,a sopar, va dir la seva mare amb un gran somriure.

• - Ja vaig,un moment.

En roger es va quedar al banc, pensatiu,després de cinc minuts, va aixecar-se,va començar a caminar fins a la cuinalentament, amb el llibre a la mà, a l’entrar es va quedar immòbil, el veure a la seva germanaassegudaamb els seus pares, el seu pare va fer ungest amb la mà per indicar que s’assegués al seu costat,ell es va quedar mirant com si estigués congelatdurant uns minuts, pensant enperquèlifeienaixò un altre cop,no era la primera vegada que elposaven en aquella situació, en Roger va dir:

• - Ara vinc, vaig allavaboa rentar-me les mans. Ell i tota la sevafamíliasabien que era unaexcusa, per evitareltema.

Va marxar tande pressa, hivahaver méstemps,a dir res més.Es va dirigir al lavabo quan finalment va entrar va tancar la porta, tot seguit vaarrepenjar-sea la pica com si anés a caure, va fer tres respiracions molt profundes per controlar la seva ansietat,totseguitva aixecar el cap, no reconeixia a la persona que veia almiralltot allò l’estava destruint per dins i per fora. Decopvan tocar la seva porta i era el seu pare i li va dir:

• - No pots estar evitant tota la teva vida els problemes o saps no?

• - Ja ho sé, només necessito més temps.

• - Ja no hi ha més. Va replicar el seu pare enfadat

El seu pare va tancar la porta, tot enfadat. El roger va seureal terra del lavabo sabia que havia d’anar ienfrontar-sea aquella situació,d’una vegada, va agafar aire i tot seguitva girar el pany de la porta. Va començar a caminar cap a la cuina.on sabia quel’esperaven.Ellamb totaltranquil·litates dirigia cap a la cuina, elsseuspassoserenlents peròdeterminació,ja queportavasetmanesplanejant la seva venjança, tot e estar impacient, no podiaarriscar-se a precipitar-seamb aquella conversa amb la sevafamília,perquèel seu pla no esdestruís,va decidir quela primera fase es poses en marxa iacabar-lo abans ques’acabésl’any o lasetmanaperò sense precipitar-se.

La primera fase era fer plorar a la seva germana abril, decidit acomençar-lo.

En entrar a la cuina tots es van girarincrèdulspel fetque per fi volgués parlar les coses,ellstenienuna esperança derecompondrea lafamília,se’lsnotava contents.

Després d’un llarg silenci, enRoger vaseurea la cadira,davantde l’Abrilla va mirar als ulls, l’abril es va posar tensa, semblava quehaguésdeixat de respirarper un instant. L’Abrilnerviosava dir :

• - Sento que estiguis enfadat...jo...Noséen quepensava.Vaafegirtremolant, amb els ulls plorosos.

• - Jo tampoc séperquèho vas fer,tot va serculpatevai ara els pares ...

• - Ja ho sé,peròaixòque no hem parlis,hem fa molt mal i vullsolucionar.

• - No hi ha solució quevalgui, ja no ets la meva germana,no hoseràsmai més,per a mi no vals i no existeixesdesdeel dia que vas fer allò.

De sobte el pare va donar un cop molt fort a la taula,vaprovocar quecallestothom,en Roger va marxar, ell estava content,ja quedava menys perque acabes d’una vegada amb la seva germana.

En marxar de la cuina,l’Abril es va posar a plorarincontrolablement,l’atac d’ansietat era tan fort,quevan trucar al’ambulància,ell es vaadonar del que estavapassantquan va escoltar sirenes estridents de fora al jardíidesobtees va despertar del seu somnisobresaltatcom totsels diesdesdeque la seva germaneta vadeixaraquest mónno era res de nou, va mirar l’hora 10:30marca el rellotge.