La clau amb les sigles ‘’L.M’’ pesava a la butxaca de la dona com un objecte vivent. No era només un troç de metall, era un record recent, com un crit silenciós. El meu cor bategava molt ràpidament mentre sortíem de la cova, entre la boira que hi havia entre els arbres. A cada pas que donàvem la sensació de ser observats era més constant, no hi havia ningú visible, però la foscor semblava plena d’ulls invisibles. Mentre que jo anava amb por i ella amb una tensa seguretat.

El camí ens va portar fins a un cotxe antic amagat entre la vegetació. Durant el trajecte, cap paraula trencava el silenci que hi havia, només el motor i els pensaments que em recorrien la ment. Em vaig adonar que tot allò que havíem trobat dins de la cova, no eren simplement objectes, sinó que tots tenien un missatge, un passat. El meu nom apareixia en tot aquell misteri, però no entenia ni sabia el motiu. Finalment, la dona va trencar el silenci explicant-me que les inicials ‘’L.M’’ pertanyien a una investigadora desapareguda fa uns anys, tot el que ella havia descobert, es va esborrar i només quedaven uns fragments dispersos.

Vam arribar a un poble que semblava abandonat. Les cases eren velles, amb persianes trencades i finestres cobertes de pols. L’única llum provinent d’una finestra il·luminava un edifici baix amb un rètol mig esborrat. La dona em va dir que allà es trobaven les restes d’un antic centre d’investigació que ja feia molts d’anys que havia tancat. El lloc estava en complet silenci i tot semblava com si el temps s'hagués aturat. es parets estaven plenes de mapes marcats amb rutes, fotografies antigues i notes amb anotacions.

A l'interior, hi havia un home gran amb ulleres que ens va mirar atentament. Era algú que havia treballat amb la dona en el passat i que encara tenia informació que mai hi havia estat registrada. Quan va veure la clau que posava ‘’L.M’’ es va immobilitzar. Després d’uns segons ens va explicar que la paraula ‘’Llum’’ que tantes vegades apareixia repetida no era només una simple paraula sinó un projecte secret dedicat a la manipulació d’informació i records, algunes persones havien desaparegut dels registres oficials i només quedaven rastres com els que havíem trobat. El meu nom no apareixia per casualitat, estava vinculat al projecte des del principi. Tot allò m’afectava directament i em va fer sentir petit i indefens davant tot.

De sobte, un soroll a l’exterior va interrompre la nostra atenció. Algú havia entrat al poble, la dona va reaccionar al moment, recollint tots els documents importants que hi havia. Ens vam endinsar per una porta del darrere i vam recórrer carrers foscos, sense il·luminació, intentant no deixar cap tipus de rastre. Les passes que sentíem eren constants i encara que no podíem veure cap figura clara, sabíem que algú ens estava seguint. Finalment, vam arribar al cotxe, la dona em va mirar amb un rostre determinat, em va explicar que el següent pas ens portaria a on s’estava realitzant el projecte Llum, un lloc subterrani i secret, que no es trobava en cap mapa ni registre ni en internet.

El motor del cotxe es va engegar i el poble on havíem estat s’havia quedat enrere. La foscor de la nit ens envoltava completament i juntament amb la boira que hi havia, la tensió de la situació augmentava a cada moment. Cada ombra, cada soroll, ens semblava parlar-nos d’un misteri que no era només fet de records, sinó de vides atrapades. Vaig comprendre que el que estàvem investigant no només afectava el passat, sinó que podria posar en qüestió tot el que jo creia saber sobre mi mateix. L’ombra del projecte Llum ens seguia, silenciosa, vigilant cada moviment, i el que ens esperava semblava més perillós.