Passen els dies… El criden del metge per començar el tractament, que es basarà en radioteràpia, segons les recomanacions dels especialistes, ja que gràcies al ràpid diagnòstic i la seva edat, la radioteràpia és molt eficaç.

Martí comença el tractament amb molta esperança que surti bé. En la primera sessió, li acompanya la seva dona, mentre que els nens queden a casa de l’àvia Maria Antònia. Ella ja era conscient de la situació del seu fill i havia de mantenir normalitat. Els nens es queden a casa seva amb l’excusa que l’àvia faria el plat favorit de na Margalida, ous fregits amb patates i xoriço, i que feia molt de temps que no veia el nadó Aleixandre.



Després de vàries sessions Martí comença a notar canvis en el seu aspecte físic i sobretot també a l’apartat de la salut mental, ja que aquest tractament el fa donar moltes voltes sobre com serà el seu futur. Malgrat això la seva dona li dona molt de suport perquè continuï lluitant amb aquesta situació tan complicada. Martí després de rebre aquests ànims comença a normalitzar la situació i a conviure amb ella pel seu bé i el de la seva família.



Al cap de dos mesos, ja finalitzat el tractament, Martí torna a anar a la consulta amb la seva dona. El metge li espera assegut per donar-li les novetats respecte a l'evolució de la seva malaltia.



—Bon dia, Martí i Catalina, com va tot? —va preguntar el metge.



—Tu em diràs doctor, jo em sento més dèbil, però mentre que això pugui curar-me, ho suportaré —decideix Martí.



—Anem per passes Martí… Els resultats indiquen que el tractament no ha eliminat completament el càncer, però hi ha més solucions per recuperar-te d’aquesta malaltia.



—I que podem fer ara?

—Hi ha una altra opció, podem provar amb la quimioteràpia. Aquest tractament és més agressiu, però hi ha una probabilitat més elevada de què sigui efectiu.



—Ni t’ho penses, jo faig el que tu em diguis i el que creguis millor perquè pugui curar-me.



—Et trobes amb forces de continuar, veritat? Us veig molt units.



—Si, l’altre dia la meva dona i jo vam tenir una petita conversa, perquè em veia amb poques ganes i molt desanimat. Em va donar molts ànims i això va provocar una pujada molt gran respecte als meus ànims. Això que diuen que l’amor ho cura tot és veritat.

—Ho vaig notar des de la primera vegada que vàreu venir tots junts. Tens molta sort de tenir al costat una persona com na Catalina.



—No és fàcil per jo tampoc, entre els nins i tot, però estic convençuda que en Martí es curarà —intervé en la conversa na Catalina.



—És una situació complicada pels dos, però tots units és més fàcil —es mostra d’acord Martí.



—Moltes gràcies per venir, ànims Martí i a tots. El dilluns de la setmana que ve comencem amb la quimioteràpia.



—Moltes gràcies, metge.



En sortir de la consulta, Martí sent por pels possibles efectes secundaris i li preocupa que el tractament no sigui suficient. Tot i això, no perd mai l’esperança. Encara que sap que haurà d’afrontar situacions complicades i moments d’estats d’ànim molt baixos, la presència de Catalina i dels nens li dona força per encarar cada dia amb valentia.



Una vegada arriben a casa, es troben amb els seus fills i l’àvia, que els havia preparat ja el dinar. Margalida i Maria Antònia els havien esperat, i Aleixandre ja estava dormint. Quan Martí ajuda a parar taula, s’adona que falta pa i diu que ell pot anar al mercat, que es troba a menys de tres minuts de casa seva. Catalina s’oposa i diu d’acompanyar-lo, però ell se sent sobre protegit i poc útil, així que decideix anar-hi tot sol, malgrat les protestes de la seva dona.



Arriba dilluns, Martí comença el tractament amb moltes ganes d’afrontar aquest nou repte. L'endemà, se sent molt cansat i sense ganes de fer res, molt apagat. A la seva ment té pensaments positius i no es pot treure del cap que té l'objectiu de veure als seus fills créixer i formar una família unida.