–Encara ets aquí?

Em vaig quedar en silenci, no sabia què contestar, no volia semblar una nena perduda, encara que realment ho fos.



–Va, que t’esperen! Necessito que freguis la sala d’estar; rentis els vidres de les finestres de l’estudi fins a que sembli que no hi són; les rajoles del lavabo de la planta mitjana; la pica del lavabo de la tercera planta; que escombris sota els llits de totes les habitacions, sempre s’hi acomula molta pols; que rentis la roba que hi ha en un cabàs, al costat de l’escala de dalt de tot, a la dreta…

Va seguir parlant pels descosits, una llista innumerable de feines que semblava que no s’acabés mai. Una altra cosa que em cridava l’atenció i alhora m’espantava era que anava anomenant moltes plantes diferents, sales per a aquesta utilitat o per a l’altra, habitacions d’aquest i d’aquesta i mil espais més que jo encara no havia vist, no imaginava la seva grandària, ni creia poder recordar amb facilitat. Em perdria, n’estava segura.



–… veus aquest gerro d’aquí? Se n’ha de canviar l’aigua i treure les flors seques. Però abans de tot això, on tens la teva maleta? Perquè bé que deus portar alguna cosa de roba, o no és cert?

–Em… Sí

La realitat era que tenia ben poca cosa de roba, sempre havíem anat justos de diners i gairebé sempre anava vestida igual. Havia dut la meva maleta, amb el llibre que llegeixo i rellegeixo, perquè no en tinc cap més i ja me’l sé de memòria. També hi duc la foto, on sortim tots tres; el raspall i la pasta de les dents i la pinta, a part les les tres peces de roba per canviar-me i el pijama.



Em va acompanyar fins a l’entrada, vaig agafar la maleta i em va conduir fins a una petita saleta, amb una finestra que no deu fer pas més de dos o tres pams d’amplada i un d’alçada, situada a dal de tot de la paret de just davant de la porta. En aquella petita i estreta habitació no hi havia res més que un llit, posat en una cantonada, un penjador de paret i una cadira als peus del llit. Res més. La llum feia pampallugues i tardava uns cinc segons a encendre’s. Les parets, que eren d’un blau espantós, eren plenes de taques i marques, talment com si no l’hi haguessin passat mai una mà de pintura.

–Bé, tant si t’agrada com si no, no hi ha una altra habitació que et puguem oferir, per tant, deixa les coses aquí en un racó i vine que et presentaré les meves filles i els quatre que vivim en aquesta casa, t’ensenyaré on són les coses de rentar, i ja et poses a treballar. Suposo que en la part econòmica no hi tindrem problemes, oi?

No va deixar que contestés que ja m’estava explicant més detalls sobre el que hauria de fer i desfer.



–Mira, aquesta és la Mary, la gran de les tres. Aquí tenim la Natàlia, la mitjana, i aquesta és la Judith, la petitona. Potser li hauràs de canviar els bolquers alguna vegada o netejar les seves glopades. No pateixis, que els nens creixen ràpid.



Les tres nenes eren totes rosses, suposo que es devia al seu pare, perquè la mare, la senyora Winchester era tot el contrari. Devien tenir 12, 6 i 2 anys, respectivament. Després vingueren les presentacions als adults.

Hi havia el senyor Frank Winchester, el pare de les nenes; que efectivament era ros, tot i que amb l’edat se l’hi havia enfosquit una mica el cabell i començaven a aparèixer els primers cabells blancs. Vivien amb els avis, el senyor i la senyora Winchester, com clarament havia de ser; anomenats Mary i John. Tots eren molt simpàtics, en un inici.

–Vine, que t’ensenyo on guardem el material– em va dir Nina Winchester.



La vaig seguir, caminava ràpidament i amb passos lleugers i segurs, potser amb una mica de pressa. Em va ensenyar, que sota l’escala que pujava al primer pis hi havia una porta, on allà hi trobaria tot el que necessitava per fer la meva feina. Em va donar una llista de feines per fer, llarga com un dia sense pa, escrita en un paper blanc com la neu, sense una sola arruga i amb una lletra elegant, ben lligada i entenedora.

–També hi ha escrites les indicacions per arribar a les habitacions, demà ja t’ho hauràs après. Et deixo fer.



Vaig mirar la primera tasca: fregar tots els passadissos i sales de la planta de dalt de tot.



Allà començava la meva feina.