Ja fa dues setmanes des que vaig començar a treballar en aquesta casa. Avui és el dia que em mudo. Amb nervis agafo les meves pertinences i em dirigeixo cap a la porta, com sempre aquesta s’obre sola d’una forma sinistra que em genera un calfred per tot el cos. La Nina em portava cap a la meva habitació per poder instal·lar-me al més aviat possible i mentre pugem les escales em diu tot el que he de fer avui.



– Millie, avui tens un dia tranquil, ja que tens el dia lliure per poder instal·lar-te sense pressa. Només necessito que neteges l’habitació de la tercera planta amb molta cura i que facis el menjar i el dinar. – Em va fer el somriure de sempre i va sortir de l’habitació.



Quan vaig acabar d'instal·lar-me a la meva habitació vaig decidir pujar a la tercera planta i netejar aquella habitació tan misteriosa a la que no podia entrar abans. Em vaig posar davant de la porta vaig fer un sospir i en un tancar i obrir d'ulls la porta es va obrir tota sola.



Vaig fer un sospir pesat mentre feia un pas temorós per estar dins d’aquella habitació tan estranya. Una vegada dins vaig notar un ambient diferent respecte a la resta de la casa, era un ambient fred i fosc, ple de misteri com si s'hagués comès un assassinat. Mentre netejava els pols d’una vella estanteria vaig mirar de reüll un vell bagul que abans no m’havia fet la sensació que existia i encara que la Nina em va deixar molt clar que no devia tocar res, no vaig poder aguantar la meva curiositat i el vaig obrir. Dins del bagul només vaig veure una caixa amb moltes cartes, em donava molta peresa llegir-las, però vaig veure una carta que ressaltava entre les altres i sense pensar-lo dues vegades la vaig agafar.



Aquella nit abans d'anar-me’n a dormir i pensar-lo diverses vegades, vaig decidir obrir la carta i llegir-la, el primer que vaig veure va ser que estava signada per una tal Naira Winchester, és a dir, la germana de la Nina. Vaig començar a llegir aquella carta amb nervis de ser descoberta.



– Passi el que passi, facis el que facis, sempre estaré observant-te… –Vaig llegir finalment amb impacte. De sobte vaig notar un calfred pel costat meu, però vaig decidir ignorar-ho i ficar-me al llit per a dormir, ja que demà seria un dia molt dur.



L’endemà Nina Winchester va entrar de sobte a la meva habitació, feia una sensació de nerviositat i es va limitar a dir:



– He de parlar amb tu, Millie–



La vaig mirar estranyada, ja que només eren les 9:00 del matí i la meva feina començava a les 10:00. La Nina em va portar a la mateixa habitació fosca del primer dia.



– Seu, Millie – va dir assenyalant un vell sofà.



– Em pots dir què passa– vaig dir intrigada.



Nina va respirar profundament i amb una mena de preocupació i tristesa em va confessar:



— No t’has preguntat com en una casa tan grossa només hi viu una persona? –



Vaig pensar què contestar-li, no m’esperava una pregunta com aquesta.



– Tot té un perquè, no visc sola per plaer – Va seguir a pesar del meu silenci – Abans tenia més companyia, la meva germana, aquesta era com la meva millor amiga. Ella em contava tot i jo a ella. Però fa un any va passar una desgràcia – Li va començar a tremolar la veu, com si fos a plorar en qualsevol moment.



Nina va fer una pausa i jo li vaig consolar amb la mirada.



– La meva germana… va morir – va soltar amb impacte – No se sap molt bé per què, la vaig trobar a la seva habitació sense vida, per això només pots entrar una vegada a la setmana i a més no et permeto tocar res.



– Ho sento molt– vaig dir impactada, però amb uns ànims de consolació en la meva veu.



– Però el que no em deixa tranquil·la és que tinc la sensació que està entre nosaltres. No sé com, però pareix que no ha mort, que està al costat meu…–Va dir amb un to sinistre.



Li vaig donar una abraçada, per una vegada la senyoreta Winchester va deixar de costat la seva armadura i es va confessar cap a mi.