En Toni era un bon treballador, treballava amb ganes i energia, arribava a l’hora i no donava queixes si hi havia complicacions, com a company de feina, ell era una persona treballadora la qual té ganes per fer la seva feina bé, o un interessat que només vol donar bona impressió als seus caps, tot depenia a qui preguntessis, el que concorden la gran majoria és que no tenia temps per pauses o cafè, ell continuava treballant amb la mateixa dedicació fins que acabés el seu torn. Es guanyava bé la vida com a oficinista, era el que li donava sentit a la seva vida.



Però en arribar les vacances d’estiu arribava la seva perdició, on la resta veia un temps de pau on només et preocupes de quin monument veuràs, quin estil de roba et queda millor o a quina sèrie li donaràs tota la teva atenció. Ell era un estrany, quan arribaven les vacances semblava com si el seu fort de sobte fos bombardejat, deixant tota la seva ànima nua davant de tots els perills, com si a la seva flama interior li haguessin apagat totes les espurnes, deixar de treballar durant un temps per ell era com caminar i topar-te amb un pou sense fons, caient fins que tornés al seu horari habitual.



I així va ser, l’últim dia de feina, quan va deixar el seu despatx i va sortir, en fer la primera passa al carrer, la seva cara va tornar-se pàl·lida, el rosa va passar a blanc en un instant, semblava marejat, despistat i amb la mirada sense saber on anar. Darrere d’ell va sortir en Joan, company de feina d’en Toni i un dels que més parlava amb ell o ho intentava, en Joan és un bon noi, jove, encantador i disposat a ajudar els altres, sovint posa per sobre col·laborar en projectes on ell no és part davant dels seus propis assumptes. En veure al Toni trontollar com si s’hagués pres unes quantes copes de més, va anar a ajudar-lo:



— Et trobes bé?



— A tu que et sembla noi? — Va dir amb un to irònic. —



— Doncs no massa bé, vols que et porti?



— Crec que podré arreglar-me-les sol, però gràcies igualment.



Va intentar fer unes quantes passes, fent equilibris amb totes les seves forces, però no podia, les cames li tremolaven massa.



— Potser sí que agafaré el teu favor. — Va dir en Toni més preocupat.—



— D’acord, el cotxe és a prop.



Van anar tots dos, en Toni agafat del Joan fins a arribar al cotxe, en pujar, van anar direcció a casa d’en Toni, un barri a uns 30 minuts d’on treballaven, vivia en un bloc de pisos, la veritat que el barri no era massa bonic, potser alguns donaven tota la volta per no creuar-hi, no era essencialment encantador. En aparcar en un petit pàrquing, tots dos van baixar i van anar caminant fins a la casa d’en Toni, en contrast amb el barri, casa seva era força acollidora, no era un luxe de pis, però estava ben guarnit, les parets semblaven recentment pintades i hi havia uns mobles de pedra impol·luts, com si el pols mai els hagués tocat, si hi hagués un crim, no podrien ni trobar empremtes.



— Vols que em quedi una estona? — Va preguntar en Joan veien com la cara d’en Toni tornava a un rosa més natural.



— Com a tu et convingui, no vull ser una molèstia.



— No ets cap inconvenient, només t’has posat malalt, que t’ha passat?



— Suposo que ha estat una insolació, no sabria què dir-te.



— Vaja, mira que posar-se malalt just començant vacances.



— No em recordis que estem de vacances. — Va dir com si li hagués insultat.—



— Què passa, no t’agrada estar de vacances? Seràs la primera persona que conec que no li agraden.



— Per què m’haurien d’agradar? Perdo un més de treball per no fer res, m’estic més tranquil al treball fent el que he de fer que anant a la platja a tocar-me els nassos.



— Com pots dir això? La raó de les vacances és alliberar-te de la presó del treball i ser lliure.



— Jo ja soc lliure treballant, la meva presó és l'obligació de perdre'm la meva llibertat per una llibertat socialment acceptada.



— A veure, com passes tu les vacances?



— Al matí em llevo d’hora i dono una volta pel poble, torno a casa, dino, em quedo veient coses que em semblin interessants, com concursos de televisió o programes de ràdio, i passo la resta de la tarda fent activitats que m’estimulen cognitivament, com un Sudoku o un encreuat, fins que sopo i me’n vaig a dormir.



— Normal que no t’agradin les vacances, si jo fes les teves perdria el cap. I no hi ha ningú amb qui passis les vacances, familiars, amics fora de la feina?



— No, vaig perdre el contacte amb molta gent i amb els meus pares no és que tingui una relació fàcil.



— Entenc, doncs mira, et proposo un pla, jo i uns amics meus anem cada any a un ressort, està molt bé i té un munt d’activitats per fer, oblida’t de la teva rutina avorrida, aquí podràs passar-t’ho bé i saber per què ens agraden les vacances.



— Jo no ho veig, això d’anar-me'n uns dies fora, no, ho sento, però t’hauré de denegar la teva oferta, ets molt amable, però no me'n penso anar ves a saber on.



— Però com és possible que no vulguis sortir de casa



— A Cambrils, és un poble al costat de la platja. I potser ara no ho veus clar, per les teves raons i perquè malalt potser no raones correctament, jo ara et deixo, i demà quedem per un cafè a les deu en la cafeteria de sota de la feina, i ja em diràs una millor resposta.



— D’acord, però ja et dic que la meva opinió no és gens fàcil de canviar.



— Això ja ho veurem. — Va dir en Joan mentre sortia per la porta. —



Durant la nit, en Toni va estar rumiant si un canvi d’aires li aniria bé, per una banda, volia tirar endavant la seva vida sense importar els errors del passat, però per l’altre no volia tornar a cometre el mateix error, realment escollir vacances no era gens fàcil en la seva situació, va estar tota la nit pensant que li diria l’endemà al Joan.



L'endemà, en Joan va arribar a la cafeteria uns deu minuts abans de l’hora prevista, només per anar preparant el territori, i com si es tractés d'un rellotge, a les deu en punt va entrar per la porta en Toni, en Joan va saludar-lo i ell es va apropar:



— Què has pensat? T’animes? — Va preguntar en Joan entusiasmat. —



— Ho he estat rumiant molt, i encara que no estic del tot convençut, crec que aquesta activitat no m’aniria malament per canviar d’aires.



— Així m’agrada! Doncs t’explico, anirem el diumenge 26 i tornarem entre el 2 i el 3 d’agost, ja que potser se’ns fa de nit, t’enviaré el lloc d’on sortirem, perquè anirem tots junts. La resta ja tu saps, estarem en el ressort fent un munt d’activitats, serà divertidíssim.



— D’acord.



— Ah, quasi me n'oblido, hauràs de portar tot el tema de roba i higiene, com si fos un hotel bàsicament, i en el cost enviem els diners i jo et faig l'entrada al ressort, que em surt més barat i com les habitacions són compartides, estaran contínues per poder trobar-nos tots, entesos.



— Entesos.



— Doncs perfecte, ens veiem diumenge, adeu.



— Adeu.