Parla'm de tu, Millie.



Nina Winchester s'inclina cap endavant en el seu sofà de pell color caramel, amb les cames plegades per a ensenyar just els genolls, que sobresurten sota la sedosa faldilla blanca. No sé molt de marques, però salta a la vista que tota la roba que porta Nina Winchester és brutalment cara. Em venen ganes d’allargar el braç per a notar el tacte de la tela de la seva brusa color crema, encara que això reduiria a zero les meves possibilitats de ser contractada. En honor a la veritat, no tinc cap possibilitat, de totes maneres.



Però Nina ja havia decidit que ella seria perfecta, amb les seves ulleres de pasta, la seva roba desgastada i la cara sense maquillatge no destacaria, l’acompanyaria a les reunions socials i ella podria destacar i aconseguir entrar en el grup The cround. Era el grup més prestigiós de tot Nova York. Fama, contactes…

• Tinc vint-i-quatre anys, abans treballava en un restaurant, però el meu cap no era molt bo amb nosaltres que diguem i… –Vaig començar a dir.
  
  Contractada –Va afirmar Nina.
  
  Com? –Vaig preguntar.
  
  Estàs contractada, crec que series perfecte per ocupar aquest lloc –Va respondre Nina.
  
  Moltes gràcies, de veritat, gràcies. Estic molt agraïda. –Vaig dir amb il·lusió i sorpresa.

No m’ho podia creure, ella, Nina Winchester, m'havia contractat, seria la seva acompanyant, i després de molt somiar-ho entraria a la classe alta de Nova York.

• Quan puc començar? –Vaig preguntar.

Esperava que fos aquella setmana, feia més d’un dia que dormia al cotxe, tenia l’espatlla rebentada i ja començava a refrescar.

• Avui. –Em va respondre Nina.
  
  Avui? –Vaig preguntar amb sorpresa.
  
  Si no és cap inconvenient, seria perfecte. Et necessito amb mi vint-i-quatre hores. Mai se sap quan has de deixar les teves obligacions per anar-te’n a algun sopar d’empresa o una invitació a alguna festa que t’arriba el mateix dia –Va dir Nina mentre reia amb una veu dolça.
  
  Sí sí, m’aniria perfecte la veritat –Vaig respondre entusiasmada.
  
  D’acord, doncs et deixo temps perquè vagis a casa teva i recullis els teus objectes personals. Quan vinguis t'ensenyaré el teu dormitori –Va dir Nina amb la veu més angelical del món.
  
  No, no farà falta. –Què em podia inventar perquè no sabés que dormia al meu cotxe?– Just estic de mudança iii… eee… ho tinc tot al cotxe.
  
  Perfecte! Doncs segueix-me que t’ensenyaré la casa i el teu dormitori –Va dir la Nina.

Em va portar a una porta que donava al subterrani. No seria la meva habitació no? Em vaig convèncer que només m’estava ensenyant la casa. Segur que no ho era, la casa tenia tres plantes i els mobles més luxosos i cars que havia vist mai. Sabia amb certesa que la casa tenia sis dormitoris. L’havia buscat per internet quan em va donar la direcció; tenia piscina, pista de tenis, set lavabos, dues sales d’estar, un soterrani, una cuina interior, una exterior, un cinema i un garatge amb sis places per als seus luxosos cotxes. Era perfecte… amb un jardí tan gran que no es podia veure el final.

• Aquí hi ha el teu dormitori –Va dir mentre obria la porta del subterrani.

No podia ser, no em feia bona espina. Hi havia alguna cosa que no quadrava, però en aquell moment no vaig caure.



El subterrani era fosc, hi havia humitats, feia fred i no tenia cap finestra. El llit era molt petit, si hi cabia jo, ja era molt. Hi havia una bombeta penjada del sostre que li donava una il·luminació tènue a l'habitació. No em podia creure que hagués de dormir aquí. Semblava una broma de mal gust.

• Espero que t’agradi, no hi ha molt bona il·luminació, però és acollidora –Va dir Nina com si fos l'habitació més luxosa que hagués vist mai.

No sabia què dir. Li demanava una altra habitació? Li deia que era perfecta i fingia? No li podia dir que no la volia. No podia perdre aquesta feina.

• És… perfecte! –Vaig dir amb un to de dubte a la veu. Quan tingués la seva confiança li diria si em podria canviar d’habitació o fer-li una remodelació a aquesta. Sí, aquest era el pla.

• Vine, t’ensenyaré la resta de la casa. Després podràs anar per les teves pertinences al cotxe i anar-te’n instal·lant. -Va dir Nina amb un to que denotava superioritat.

Després d’ensenyar-me quasi tota la casa, faltava el seu dormitori, on em va portar amb ànsies per presumir de tot el que tenia.

• Aquest és el meu dormitori, i aquí tinc l’armari. És una mica petit, però ja em va bé. -Va dir Nina com si fos veritat.

Era l’armari més gran que havia vist mai. Estava ple de roba caríssima! Allò era tot el que jo voldria tenir, ella era tot el que jo volia ser.

• Vine, et presentaré la meva filla. Es diu Anna i no… li agrada parlar molt. -Va dir Nina amb un to que no acabava de creure.- Anna, ella és la Millie i viurà amb nosaltres des d’avui.
  
  Hola Anna! Molt de gust de conèixer-te. Què estàs fent? -Vaig dir amb innocència.
  
  He dit que no li agrada parlar. -Va dir la Nina amb un to agressiu a la veu.

Tot seguit, vam sortir del seu dormitori i la Nina va tancar la porta amb brusquedat.

Llavors vaig preguntar-me sorpresa: l’Anna no hauria d’estar a l’escola?

• Nina, una pregunta. -Vaig dir-li xiuxiuejant.- Per què l’Anna no està a l’escola?
  
  Quantes vegades t’hauré de repetir que el seu punt fort no és la parla i socialitzar? Per això té professors particulars que venen a casa.

Tota la casa era molt luxosa. I com pensava, només utilitzaven 2 dormitoris, per tant, quatre estaven lliures. Què els costava deixar-me dormir en un d’ells?

Just quan baixàvem les escales un home entrava per la porta. Era baixet, estava una mica gras, no se’l veia molt cuidat… Seria un treballador?

• Amor meu! Per fi has arribat a casa. Com t’ha anat avui? Estàs cansat? Segur que ha sigut un dia molt dur. Tens el dinar a taula i la banyera calenta per a després de dinar. Així ens relaxem els dos…
  
  Ejem. -Vaig haver de tossir perquè s’havia oblidat per complet que jo seguia allà, escoltant-ho tot.
  
  Ai! Et presento a la Millie, treballarà per nosaltres i viurà a casa. -Va dir-li la Nina a l’home gras.
  
  Hola, encantat. Soc el seu marit Thom. -Va saludar-me l’home del qui ara ja sabia el nom.
  
  Encantada. - Vaig dir amb un to de sorpresa que vaig intentar dissimular.

Com podia ser? Una dona tan jove, prima, guapa, alta, perfecte i estar amb aquell home, lleig, gras, descuidat, baixet… Seria pels diners, era allò?