El silenci incòmode de la sala només es trenca amb petits sorolls que, en un altre moment, passarien desapercebuts. El grinyol d’una cadira quan algú canvia lleugerament de postura. Una tos seca, continguda, com si fins i tot fer renou fes vergonya. El paper d’una revista vella que algú fulleja sense interès. Després, altra vegada silenci.
Aitor David està assegut al sofà, amb l’esquena recta i les mans damunt les cuixes, sense saber gaire bé què fer amb el seu cos. Té la sensació que ocupa massa espai, que si es mou o parla un poc ja molestarà. Com si fer-se present fos una falta de respecte. Prefereix passar desapercebut, fondre’s amb la sala, que ningú el miri ni li demani res.
Està tot sol, i això encara ho fa pitjor. El temps sembla avançar d’una manera estranya, molt més lenta. Cada minut pesa. Mira de reüll cap a la porta, esperant sentir el seu nom, però no passa res. Té la impressió que potser ningú el cridarà, que s’han oblidat d’ell, que podria quedar-se assegut allà per sempre sense que ningú se n’adoni.
Els pensaments no l’ajuden. Arriben un rere l’altre, insistents. I si me’n vaig ara? Ningú ho notaria. No és per a tant. Sempre hi ha gent que està pitjor. Estic exagerant. Potser tot això és només una tonteria seva. Intenta convèncer-se que no hauria d’estar allà.
Per distreure’s, treu el mòbil de la butxaca. La pantalla s’encén, però no hi ha cap notificació nova. Cap missatge. Cap trucada. El torna a apagar i el deixa al costat, com si això confirmàs una cosa que ja sabia. Comença a jugar amb les mans, es torça els dits, un rere l’altre, fins que nota una lleugera molèstia. Almenys així sent qualque cosa.
Respira fons. Mira el terra. Evita pensar.
Llavors, de cop, el silenci es trenca. La porta s’obre amb un cruixit suau i una veu diu el seu nom:
—Aitor David.
Durant un segon no reacciona, com si no estiguessin parlant amb ell. Després s’aixeca amb calma, deixa anar un sospir que no sabia que estava aguantant i camina cap a la porta. Se sent estranyament alleujat.
Entra a la consulta i la porta es tanca darrere seu.