No és com que estigués desesperada per aquesta feina. De tota manera, només faria la meva tasca molt més fàcil. M’agradaria posar fi a això de la forma més ràpida, però m’han dit que m’he de cenyir a allò que m’han ordenat. Actuar, actuar i actuar fins a tenir tota la confiança d’aquesta dona, fins que els seus secrets siguin meus també. Bé, crec que ara sí que m’estic passant, no és ben bé així el pla. Estic exagerant una mica. Estic pensant tot això jo sola?



—-Millie?

—-Ah sí, perdó. Els nervis em tornen una mica més espessa. De què vols que parli exactament? Estic oberta a tota mena de preguntes, per si busques alguna cosa més específica.



—-No vull res específic, només parla’m de tu: soc tot orelles.



Aquella dona realment té tant de temps lliure? Em van dir que era una persona que mai en tenia temps per a aquestes coses. M’esperava una entrevista més específica, però tinc a aquesta il·lusa volent-me sentir parlar de tots els meus problemes laborals i personals. Quina gràcia!



—-Doncs bé, em presento un altre cop: em dic Millie, Millie Calloway, tinc divuit anys. Soc molt jove, ho sé… Però creu-me! Tinc molta experiència laboral, més de la que m’agradaria tindre, la veritat. Als 16 vaig començar a treballar en una petita llibreria del poble, als 17 en una perfumeria i, a inicis d’aquest any, vaig treballar cuidant un ancià. Desgraciadament, va morir quatre mesos després. Que en pau descansi. Respecte a mi, no tinc gaire cosa a dir. Estic estudiant criminologia, aquest és el meu segon any de carrera, i sí, el meu aniversari és a finals d’any desgraciadament. Ara bé: per què crec que seria bona per aquesta feina? Doncs com ja he tingut experiència cuidant, crec que ajudar-te a tu no seria cap repte. Puc fer moltes coses: la neteja, cuidar els teus fills, o simplement vigilar que tot estigui al seu lloc. Sé que ets una dona amb molta feina i m’agradaria ajudar-te.



Potser he sonat una mica infantil.La veritat és que no m’he preparat gens aquesta entrevista. Estava ocupada amb el meu treball de la uni i ni vaig recordar que era avui. Ara que ho penso, si no aconsegueixo la feina, estaré morta. Vaig oblidar de presentar-me a l’altra entrevista, però la diferència és que aquella la volia fer per guanyar diners, no com aquesta…



—-Millie, m’agrada molt la teva actitud. Jo volia una entrevista com la teva, amb gràcia. Però bé, tot i que la teva actitud m'ha agradat, he de fer-te una pregunta. Per què em vols ajudar?



La veritat és que m’ha agafat per sorpresa. Aquesta dona és més intel·ligent del que jo pensava. Però, ei, no és que no pugui fer un monòleg en menys de tres minuts fent-li la pilota, com si fos un noi de l'ESO que vol aprovar una assignatura.



—-M’agrada molt ajudar la gent. No és que hi hagi un motiu en específic, però sí que és veritat que vostè em recorda molt la meva mare. Treballava tant que no li donava la vida per fer més coses, i com que no vull cap nen petit ni cap mare patint el mateix que jo, m’agradaria ajudar fent el que puc.



Si és que ho he clavat! Soc tan bona actuant i simulant que m’importa alguna cosa del que em diu aquesta dona… Hauria de canviar-me de carrera i apuntar-me a classes d’interpretació? No, no ho crec.



—-Ah, ja veig. Tens un propòsit molt bonic, Millie. M’agraden les persones com tu i també m'ha agradat molt que parléssim. T’escriuré quan hagi escollit la persona seleccionada. Bon cap de setmana!



—-M’ha agradat parlar amb tu a mi també. Moltes gràcies pels comentaris. Adeu, bon cap de setmana!



I una última cosa: fes servir el teu temps correctament, perquè no és que te’n quedi gaire. Si em dones la feina, aviat estaràs cavant la teva tomba. Has d’anar amb compte. Ets una mica ximple, si m’ho preguntes. Estic segura que els teus fills et fan ser així, i si et soc sincera, no sé com et sents, ni tu ni els teus fills, perquè la meva mare va morir quan jo era petita, i el meu pare em va deixar sola. Ei! per què continuo parlant sola? Ah, i ara m’estan trucant. Espera… És en Liam!



—-Hola Millie. Com ha anat l’entrevista?

—-Molt bé, gràcies… Tu com estàs?

—-Jo bé, eh, respecte a la feina… creus que seràs l’escollida?

—-És clar! Li he fet la pilota i la pobra dona ha caigut en la meva trampa. Tu tranquil, en menys d’una setmana estarà més morta que una mòmia.



—-D’acord, era això el que em preocupava. Gràcies.



—-Liam, una cosa… Respecte al dinar de demà, al final hi anirem?

—-Eh… No sé… Crec que no… M’ha sorgit una cosa i he d’anar-hi demà…

—-D’acord, ho entenc.



M’ha penjat la trucada? Pim-pam, sense dir-me adeu ni res? No sé ni perquè li estic fent la feina si tot el que m’ha promès encara no ho ha fet. És clar que m’agrada molt, però no sé si ell sent el mateix. Tinc la impressió que sí, però es comporta d’una manera completament diferent.



Ah, mira, m’estan trucant un altra vegada.



—-Hola. Ets la Millie, oi?

—-Sí. Qui és vostè?

—-Soc Nina Winchester, la persona que t’ha fet l’entrevista de feina ara mateix.



—-Ah!, hola!

—-No m’entretinc més. Has sigut la seleccionada.