La televisió sonava de fons amb les imatges d'un incendi.

Barcelona - febrer 2017

Una nova empresa havia sorgit, aquesta era una granja que jurava ser ecològica i que els animals amb els quals treballaven tenien una bona salut. L'empresa va començar a créixer pel màrqueting que tenia anuncis a totes hores del dia, somriures falsos, carn amb filtres de color,i el seueslògande ‘’recorda, la salut es important’’etc. A tothom els semblava normal aquests anuncis, moltes marques falsificaven els seus productes per poder vendre'n més, però jo li veia un altre rerefons a l'anunci. Vaig començar a investigar l'empresa, tenien una pàgina web amb diversos apartats normals, però també un que se'm feia estrany, en aquest només podia accedir personal autoritzat, en donar-hi clic et portava a una altra pestanya, però aquesta demanava una contrasenya de 12 caràcters. I tant que demanaria una contrasenya, ningú posaria un apartat privat en el qual tothom pogués entrar, va sonar el timbre de casa, segurament era el dinar que havia demanat així que vaig deixar d'intentar investigar que era allò que realment feien a aquella empresa.

Als següents dies em vaig oblidar del tema, però encara em feia curiositat que ocultava aquella l'àrea privada de la web. Volia investigar més, però tenia l'agenda plena de exàmens i extraescolars que dificultaven la feina.

A l'escola a ningú l'hi importava el temaquan intentava treure’l a una conversa tots em deien el mateix ‘’És només una empresa de carn, tio, què vols que amagui?’’. I jo callava, perquè tampoc tenia proves, només aquella sensació estranya que no em deixava dormir per les nits.Els hi vaig fer cas i vaig deixar córrer l'assumpte uns dies més, em vaig centrar en els estudis, també vaig deixar de veure la tele o el mòbil perquè estava cansat dels anuncis d'aquella empresa,EcoCarni. No s'havien matat gaire per buscar un nom atractiu la veritat, però bé que els hi funcionava de meravella. Una vegada acabat els exàmens em venia a gust tornar a entrar a la seva pàgina web no sé per què, és com si alguna cosa em digués que havia d'entrar. I sort que vaig fer cas al meu instint, ja que l'havien actualitzat la pàgina, havien posat més apartats com qui treballaven en aquesta o les seves xarxes socials, també havien posat unbaneramb el nomd'EcoCarnii una imatge d'unes vaques. Però, si descarregaves aquestbanerdarrera de les lletres hi havia una vaca amb un codi de 12 caràcters.Sense perdre més temps vaig introduir el codi, ja podia entrar i descobrir que hi amagaven en realitat. En accedir hi havia diverses direccions i imatges de les instal·lacions.Jo tenia raó,EcoCarniamagava molt més que només una granja, en aquesta en realitat experimentava amb els animals de formes inhumanes i estaven planejant fer els mateixos experiments però en persones.Tenia d'informar a tothom d'això, però ningú en creuria si ho digués jo, en havia de fer passar per un altre persona per poder-ho informar i que no em preguin com a boix.

Així que vaig començar a crear una identitat falsa, òbviament començant per les xarxes socials, ja que era més fàcil i com tothom les mirava la notícia es dispararia en segons per tot el món inclús podria fer que tanquessinEcoCarnidesprés que el seu secret sortís a la llum. Però pensant-ho bé, perquè deixaria el codi en la seva pàgina web sabent que és un apartat que només tenen accés la gent autoritzada. Era un altre idea de màrqueting que tenien o només una falla que havien deixat passar?Havia de descobrir que era, però igualment ja havia publicat alguns vídeos dient aquesta notícia impactantd'EcoCarni, si era veritat el que feien segurament desmentirien aquesta dient alguna excusa barata com que tot era un experiment social o... De sobte veig com eliminen els vídeos que havia publicat fa uns moments, m'estaven silenciant