Al cap de tres setmanes la Joana va mirar la seva revista amb una barreja de excitació i nerviosisme, sabia que cada pas que feia la porteria més endavant de la vida que desitjava, però també era conscient que el canvi no seria fàcil. Amb el cor bategant, va decidir que el primer pas seria el més important: apuntar-se al curs de pintura. Després d'esmorzar, va obrir l'ordinador i va buscar informació sobre els cursos disponibles a la seva ciutat. Va trobar un petit estudi d'art que oferia classes per a principiants. El nom de l'estudi, "Colors de Vida", la va fer somriure. Era com si l'univers li enviés un missatge d'ànim. Amb un clic, va omplir el formulari d'inscripció, i en aquell moment, va sentir una onada d'emoció. Era un pas cap a la seva nova vida. Amb la inscripció feta, na Joana va decidir que era hora de fer una caminada al bosc. Necessitava connectar amb la natura, respirar aire fresc i deixar que els seus pensaments flueixin lliurement. Va agafar una motxilla, va posar-hi una botella d'aigua i un quadern, i va sortir de casa. El bosc estava a pocs minuts a peu, i a mesura que s'apropava, la seva ment es va omplir de records d'infantesa, quan solia jugar entre els arbres i sentir-se lliure. Quan va entrar al bosc, el silenci la va envoltar, trencat només pel cant dels ocells i el suau murmuri del vent entre les fulles. Cada pas que feia la feia sentir més viva. Va trobar un petit clar, on la llum del sol filtrava a través dels arbres, creant un ambient màgic. Va seure a terra, va treure el quadern i va començar a escriure. Les paraules fluïen com un riu, expressant els seus pensaments, les seves esperances i els seus somnis. Va escriure sobre la seva infantesa, sobre les ferides que havia portat, però també sobre la seva determinació de sanar i créixer. Mentre escrivia, va sentir una presència. Va aixecar la vista i va veure una figura que s'aproximava. Era una dona d'uns cinquanta anys, amb un somriure càlid i una mirada amable. "Hola! No t'havia vist abans per aquí", va dir la dona amb una veu suau. La Joana, una mica sorpresa, va respondre: "Hola! Sóc nova a la zona. Estic aquí per fer una caminada i escriure." La dona va seure al seu costat. "M'agrada venir aquí per escapar del bullici de la vida. La natura té una manera de curar-nos, no creus?"

La Joana va assentir, sentint-se còmoda amb la conversa. "Sí, definitivament. Estic intentant fer canvis a la meva vida, i aquest lloc em fa sentir bé."



La dona va somriure amb comprensió. "Els canvis són importants. A vegades, només necessitem un petit empenta per començar. Jo també he passat per moments difícils, però he après que cada pas compte."



Amb aquella conversa, na Joana va sentir que havia trobat una connexió inesperada. La dona es va presentar com a Marta, i van començar a compartir les seves experiències. Na Joana va descobrir que Marta era artista i que també havia estat a l'estudi "Colors de vida”.