Quan els dos jets van aterrar, vam dirigir-nos cap a l’hotel, que més o menys era a 30 km de l'aeroport privat. L’hotel era molt gran: tenia un jardí frontal enorme, dues piscines a cada banda i un bar preciós. Per dins la decoració era molt elegant i desprenia un aspecte bastant car.



Vam apropar-nos cap a la recepció per registrar-nos i agafar les claus de les habitacions, seguidament vam pujar al 6è pis i vam entrar a les cambres corresponents. Minuts després, ens van portar les maletes a la Mira i a mi, les vam agafar i començarem a desfer-les, guardant la roba als armaris. Vam estar una bona estona endreçant tot perquè quedés decent, i un cop vam acabar, vam seure, esgotades, per tant, d’endreçar. Just quan pensàvem a descansar una mica, ens va trucar la mare, que es veu que hi era amb el pare a una sala privada de l’hotel, preparant-se per una reunió amb la tieta Agnes. Ens va dir que ens canviéssim i que baixéssim a la sala. Ens vam preparar i vam baixar per les escales, per no arribar tan aviat i poder parlar una estona.



Quan vam entrar-hi a la sala de reunió, ja gairebé estava tot muntat per fer les projeccions dels plànols i a la taula hi havia una mena de dossiers per cada cadira. Vam asseure’ns al nostre lloc i després de 5-10 minuts, tots els membres que faltaven havien vingut.

La reunió va començar, i jo, com la Mira, tenia moltes ganes d’acabar ràpidament i fugir d’allà, però tot això no va poder ser, perquè es va estendre fins a una hora i mitja, si no més.



Per resumir una mica, ens van explicar el nostre rol dins la missió, què havíem de fer, on havíem d’anar, a qui havíem d’evitar, etc. També ens van ensenyar els plànols de la casa de subhastes i ens van indicar les rutes que havíem de seguir per no ser enxampades. Al final de la reunió, ens van aclarir l’horari de la subhasta, que seria a les 22:00 del mateix dia cap a les 5:00 del següent.



La Mira i jo vam sortir de la sala i encara més esgotades del que ja estàvem, per tant, vam decidir dormir una mica i després estudiar-nos en profunditat els plànols.



Dues hores després vam acabar tot el que havíem de fer, i la Mira va tenir la fantàstica idea d’anar a fer una volta. Ens vam canviar de roba i vam sortir de l'hotel.

• Tens idea d’on vols anar?- li vaig preguntar.
  
  
  
  Més o menys-va dir amb un somriure juganer- havia pensat que podríem anar a la platja i banyar-nos al mar, o potser passejar-nos per la muntanya.
  
  
  
  És a dir que encara no ho saps, no?
  
  Bé… Potser no, però no serà tan difícil d’escollir una destinació.
  
  
  
  Ai Mira… Què farem amb tu- vaig sospirar, fent broma.

Al final vam fer una volta per la platja, però no vam arribar a banyar-nos al mar. En comptes d’això, vam optar per l’opció d’anar d'excursió cap a la muntanya, que pel que ens havien dit els de l’hotel, es veia un paisatge magnífic, sobretot al vespre.

Estàvem pujant la muntanya, quan de sobte ens vam trobar un pastor alemany preciós. Encara que al principi semblava perillós, després vam veure que era un encant i que era molt afectuós. El gos ens va acompanyar fins a dalt de tot més tard se’n va anar corrents, Déu sabrà a on.

Vam estar allà potser una hora i mitja, vam fer fotos al paisatge, ens vam fer fotos juntes, vam explorar una mica i per últim, la millor part de totes, vam jugar al fet i amagar per una bona estona. Ens vam divertir molt i ens ho vam passar genial, com quan érem petites.

Ja quan teníem planejat baixar cap a la ciutat, el gos que ens vam trobar abans va tornar a aparèixer, però aquest cop no anava pas sol. Un home d’uns 25 anys, alt, amb els cabells castanys-rossos i amb els ulls clars li anava tirant la pilota. El pastor alemany se’ns va apropar com si ens estigués saludant, i l’home per conseqüència també ho va fer.

• I ara, qui és aquest?- em va preguntar la Mira no molt dissimuladament.
  
  
  
  I jo com ho sabré? Em veus cara de conèixer a tots els de l’illa?- li vaig respondre encara menys discretament.

Mentre nosaltres intentàvem desxifrar la identitat d’aquell individu, ell s’apropava cada vegada més i més, fins a estar gairebé a un metre de nosaltres. El gosset, tan bufó que era, ens va fer ullets perquè l’acariciéssim, i el que vam suposar que era l’amo, el va cridar. L’Ago, que és com es deia el gos, no li va fer cas i va seguir a la seva bola.

• Ciao, mi chiamo Gabe, lui è il mio cane Ago- va dir l’home.
  
  
  
  Eh?-va respondre la Mira, posant cara d’haver menjat regalim.
  
  
  
  Oh, perdoneu, no sabia que éreu estrangeres-va contestar en català amb un somriure. Jo em dic Gabe, ell és el meu gos Ago, i vosaltres sou…?- va preguntar.
  
  
  
  Jo em dic Tri, i ella és la meva germana, Mira.
  
  
  
  Encantat de conèixer-vos-va respondre, estenent-nos la mà.

Després d’aquella estranya trobada, vam començar a parlar, i, al cap i a la fi, vam acabar baixant junts la muntanya. Ens va acompanyar fins a la ciutat i després ens vam separar.



Després de separar-nos vam arribar cap a l’hotel i vam dormir una mica. Passada l’hora, ens vam dutxar, vestir, maquillar i equipar per la missió. Vam trigar al voltant de dues hores per estar completament llestes al cent percent. Mitja hora després d’haver acabat de preparar-nos, la mare ens va trucar perquè baixéssim cap a la recepció. Vam sortir de l’habitació, vam baixar per l’ascensor i finalment ens vam reunir amb la mare i el pare. Un cop vam arribar, vam sortir tots quatre cap a fora i vam agafar un taxi per anar cap a la casa de subhastes.



En deu minuts vam arribar i ens vam trobar amb els altres membres a l’entrada. Un cop vam entrar, ens vam situar al nostre lloc corresponent. Vam esperar fins que va començar la subhasta i vam passar a l'acció. Tot anava com el pla, un cop la tieta Agnes havia posat totes les bombes estratègicament a la sala, vam rebre el senyal d’avançar cap a la següent fase. La Mira i jo vam anar cap al despatx del cap de la subhasta i vam buscar l'USB amb tots la informació que necessitàvem, només ens quedava deixar tot com estava i sortir d’allà com més aviat millor. Just quan vam obrir la porta, un guàrdia de seguretat ens va veure i va intentar detenir-nos. La Mira el va disparar a l’espatlla, i era en aquell precís instant en què va començar a plorar i a suplicar per la seva vida. Vaig mirar a la Mira, i ella em va tornar la mirada. Al final vaig optar per deixar-lo inconscient i marxar d'allà, però primer l’havíem d’amagar.



Un cop el vam amagar, vam avisar a la tieta per a què pogués passar a la següent fase. La nostra part estava feta, ja no havíem d’estar allà, podíem marxar. Vaig mirar a la Mira, ella també em va mirar, com si estiguéssim pensant el mateix.

• Estàs segura Tris?-em va preguntar només per assegurar-se.
  
  
  
  Sí, estic segura-li vaig respondre amb fermesa.
  
  
  
  D’acord, doncs som-hi- va somriure i em va estendre a mà.
  
  
  
  La vaig agafar i ens vam posar a córrer cap a la sortida, emocionades.

Vam agafar un taxi perquè ens portés a l’aeroport. Quan vam arribar-hi, vam pujar al primer vol, que era cap a Finlàndia, i ens vam quedar a viure allà.

Ara vivim juntes i no hem tornat a parlar sobre el tema. No vam voler saber res sobre la missió i tampoc vam mirar les notícies.