Les teories de l'Elena cada vegada semblaven més certes, ja que quan fem preguntes sobre aquest tema als professors ens fan preguntes sobre els mortals, ens ignoren, no els hi donen importància com si amaguessin un secret.
Nosaltres estàvem dispostos a aprendre quin era aquest secret encara que ens costes la vida, ja que un dia mentre estàvem pels passadissos de l'institut vam sentir que Quiró parlava amb algú que nosaltres no coneixem sobre els mortals i va dir que passi el que passi no s’ha de rebel·lar el secret.
Aquella mateixa tarda vam quedar a la casa abandonada per acabar d’acordar el pla que utilitzaríem demà per descobrir el secret que amagaven. Quan vaig arribar allí tot ja estaven reunits planejant el pla per poder quedar-nos a l'institut sense que ens descobrissin. L’Elena va començant la reunió dient:
- Benvinguts a la reunió final abans de posar en marxa el nostre pla per saber el secret que no volen que se sàpiga, hem de ser conscients que pot ser un secret que ens faci mal a tots tant emocionalment com físicament, també cal recordar tots els perills que comporta l’institut, ja que és el lloc d’aprenentatge de tots els semideus del món així que hi ha d'haver molta vigilància. Però els superiors no saben que hem estat entrenant al màxim tant les nostres habilitats amb armes com els nostres poders els que ens han donat els deus així que fem una repassada final d’aquests abans de posar-nos amb el pla.
En Sam té el poder de fer dormir la gent amb un espetec dels seus dits.
L'Aura té el poder de controlar els corrents d’aire
L’Esperança pot fer que la sort ens acompanyi en cada pas que fem i que no fallem ni una oportunitat que tinguem,
L’Andrea és àgil amb les lluites de cos a cos ningú la podrà guanyar.
La Pepita pot controlar el ferro, pot fer forats a les portes de metall que envolten l’escola perquè així puguem passar i després tancar-les
La Willow, ens pot camuflar al pati fins que tothom hagi marxat de l'institut i així després podem colar-nos-hi més fàcilment
L’Hermione compta amb una velocitat i amb un sol moviment pot tenir el que vulgui a les seves mans, ja que té una rapidesa excel·lent, com les claus de la torreta on hi ha el despatx del Quiró on potser podem trobar el que volem,
La Lluna i la Delia juntes poden provocar una foscor eterna, un eclipsi solar on no es pugui veure res, menys elles, elles sí que podran veure-ho tot fins i tot el que no es veu a simple vista, però cal recordar que no dura molt només uns 7 minuts i les deixa sense energia, aleshores només hem de recórrer aquest poder com a última opció
I jo Elena tinc el poder de pensament veloç que puc idear un pla infal·lible amb pocs segons.
Recordem la part del pla que tenim. Demà anem a l'institut com sempre, però quan s’acabin les classes anirem un racó del pati i llavor la Willow ens camuflarà fins que tots els mestres hagin marxat a casa seva. Llavors i només llavors podrem descobrir el secret que ens amaguen. Ara marxeu i agafeu força per a demà que serà un dia llarg, i porteu tot el que us pugui semblar útil que potser ho necessitarem. Tingueu bona nit i considereu aquesta reunió acabada. Fins demà
Quan la reunió es va acabar me'n vaig anar cap a casa i vaig acabar de preparar la motxilla pel que em pogués esperar demà, mentre afilava l’espasa l’empunyadura em va relliscar de la mà i em vaig fer un tall de no res al palmell, vaig anar de seguida al lavabo i me'l vaig apedaçar, quan ja vaig acabar de fer les cures vaig acabar de fer la bossa i em vaig posar al llit abans d'anar a dormir com era tradició tocava una mica la lira en record a la meva mare, normalment de la lira no sortia res de res, però aquell dia va ser diferent, ja que aquest com va sortir una llum daurada de la lira i quan vaig acabar de tocar aquella coneguda melodia, el bandatge que m’havia fet amb tanta cura a la mà, ma havia caigut i al lloc on no feia ni deu minuts que hi tenia una ferida ara ja no es podia ni veure ni notar, havia descobert uns dels altres poders dels quals em va advertir Quiró que potser tindria, un dels altres poders d’Apol·lo, el de la Curació. Amb el so de la Lira podia curar les persones. I just després el sol del meu canell es va posar a brillar. I vaig quedar- m'he adormit fins que el sol matiner em va avisar que havia arribat el gran dia
Vaig agafar la bossa i vaig anar caminant fins a arribar a l’altura de l'institut on ja m’estaven esperant els meus companys per entrar, les classes es van fer més lentes que el de costum, però finalment el timbre final per índica que el dia de classes s’havia acabat, ens vam reunir amb la tropa i vam anar cap al pati on ens amagaríem tota la tarda fins que marxessin els mestres, fins que tinguem via lliure. Les estones van anar passant fins que vam sentir la porta de ferro tancant-se de cop. Llavors la missió va poder seguir endavant, colar-nos a l'institut i descobrir el que ens estan amagant.
- Gent - va dir l'Elena- ens hem de preparar per al que ens puguem trobar
Ja ho sabem, però primer no hauríem d'anar a investigar- li vaig respondre
No cal l’institut està buit, ara només hem de trobar una forma d'entrar- va replicar l’Elena
Vam anar fins a la porta de ferro principal, la que teòricament ens mantenia segurs dels poders exteriors, però que amagava de veritat? Quan ja l'havíem investigat l’Elena va dir:
- Pepita, desfés la porta
Però Elena, la mida d’aquesta porta és descomunal comparat amb el que jo puc fer amb els més delimitats poders, tu ja saps que si els forcem molt podem acabar desmaiats o fins i tot morts, ja sap els que va passar.
Vols o no saber el secret, oi que si doncs desfés la porta d’una vegada
Sí, Elena, aparteu-vos no us vull fer mal
Tots ens vam apartar lentament deixant distància entre la porta i la Pepita. En pocs segons de les mans de la Pepita en sortien unes flames que anaven directes a la porta, i aquesta a poc a poc es va anar desfent, entre crits de pressió de part de l’Elena, quan la pota estava a punt de tenir un forat prou gran perquè hi poguéssim passar, les flames es van debilitar fins a desaparèixer, la Pepita anava a caure a terra, i per sort no ho va fer perquè l’Hermione la va poder agafar abans que passes res.
L’Elena va segur endavant com si no hagués passat res dient:
- No tenim temps per perdre hem de seguir endavant.
Ens vam mirar entre tots i vam seguir a l’Elena, vam seguir caminant pels passadissos del institut que en contrast del de fa unes hores estava molt callat fins i tot massa, vam seguir endavant pujant fins a les escales on duien al despatx del Quiró, però estranyament no hi havia gens de vigilància, quan vam arribar davant de la porta del despatx estava completament oberta.
- Nois, em dona mala espina tota aquesta situació no creieu que ho hem tingut molt fàcil això d'arribar fins aquí. - vaig dir
Segur que no és res- va dir- Entrem de pressa i busquem el que hàgim de buscar i marxem.- va dir l'Elena sense donar-li gaire importància.
Elena, com sabem que és el que hem de buscar- vaig preguntar
Ho sabrem i prou i ara no perdem temps
Quan tots vam ser dins vam sentir com la porta es tancava de cop i de no res va sorgir una veu que tots coneixem massa bé, la veu del Quiró que va dir:
- Semideus, estúpids semideus veig que heu caigut a la meva trampa, com ja deveu saber amaguem una cosa, que us la diré encantat, després que coneixeu a la meva filla, a la meva ajudant alguna cosa per a dir als teus “amics” Elena
Filla- vaig exclamar jo - Elena explica'ns que és tot això.
Sí, pare. Tot això és una mentida, si no com creieu que funciona tot aquest món idíl·lic amb flor i violes, perquè no fa uns quants centenars d’anys quan els semideus no teníem cap lloc on anar vam demanar un refugi als déus i ens el van coincidir amb una raó: que cada 10 anys s’han de sacrificar 9 semideus, però no 9 semideus qualssevol, els semideus més poderosos, us hem controlat d'ençà que vau néixer, i sabem que vosaltres fóreu sigut capaços de descobrir-ho tot, sobretot tu, Dèlia Sol, ja que ta mare va descobrir -ho fa 10 anys i gaire bé destrueix tot intentant parar el sacrifici perquè si no se sacrifiquen 9 semideus tots els altres morireu, i tranquils, no us matarem, només us traurem els poders, ja que són aquests poders amb els quals alimentem als déus, i per això tot està en peu. Ho sento molt.
Quan va acabar de dir tot això unes cadenes van sortir del terra i en uns segons ens tenint lligats de mans i peus i en no res la foscor es va apoderar de la meva visió.
Vaig canalitzar tota la força de dins meu fins que una resplendor de color d’or va sorgir del meu tatuatge i va trencar totes les cadenes. Una veu familiar va sonar dins del meu cap
- Dèlia filla meva, agafa la lira i toca la melodia confia en mi.
Ma mare, ma mare es comunicava amb jo vaig córrer a agafar la lira i vaig entonar aquella melodia. Cada nota em feia més forta, una idea va sorgir de dins del meu cap, vaig intentar parlar amb el meu pare a través d’aquella melodia, li vaig voler dir:
- Déu Apol·lo, ja ens han explicat tota la història d’aquest lloc i jo sol et vull demanar un favor jo estic disposada a sacrificar la meva vida si els meus companys es poden quedar amb els seus poders i si res de tot això es torna no cal que mori gent per res.
M’ha quedat entès- va dir una veu que jo no coneixia- ets igualeta que ta mare, pensant amb tothom abans que ella, tot el que m’has dit es pot fer, però n’estàs segura?
Sí, seguríssima
Doncs així farem
L’últim que vaig poder sentir va ser una llum corrent per tot el meu cos i després vaig ser incapaç de sentir res més espero haver fet el correcte. He fet el correcte.
