Un sol, quin deu era el deu del sol: Hèlios. Hèlios hauria de ser el meu pare, tenia un sol tatuat molt possiblement hauria de ser ell. Em vaig posar a dormir esperant a veure el demà que tindria preparat per mi, per primer cop volia viure un dia més.



L’endemà em va despertar el sol a primera hora del matí, vaig alçar-me i vaig vestir-me. Quan vaig acabar vaig sentir que trucaven a la porta, devia ser en Quiró, que havia de venir a buscar-me per començar l’entrenament. Vaig obrir la porta i ell em va dir:

• Bon dia, Dèlia, què vas trobar ahir una bossa d’institut damunt del teu llit? I crec el que veig ja deus saber qui és el teu pare.

• Si a les dues coses, ja sé que el meu pare és Hèlios, deu del sol i li vaig ensenyar el tatuatge.

• N’estàs segura que ho dius bé?

• No molt ara que ho dius, però ahir a la nit vaig posar-me a tocar la lira i a la meitat de la melodia van sortir uns rajos daurats de dir de la lira que em van envoltar tot el cos i quan van parar vaig acabar així, amb un tatuatge del sol, i per això vaig pensar que hauria de ser filla d'Hèlios. Quiró una pregunta que hi ha altres deus del sol?

• Sí, sí que hi ha un altre deu del sol, Apol·lo.

• Quiró, estàs dient que soc filla d’Apol·lo.

• Només dic el que veig, Apol·lo també és el deu dels poetes, dels profetes, de la medicina, dels arquers i de la Música. La qual cosa t’hi veig molt connectada, i també he de dir que la lira és l’instrument d'Apol·lo.

Tot començava a quadrar al meu cap la meva agilitat a l'arc i a les fletxes i la meva eterna devoció a la música. Tot quadrava era fila d’Apol·lo.

Quiró va dir:

• Em podries fer un favor?

• Depèn de quin sigui

• Podries tocar la mateixa melodia amb la lira un altre cop és que vull comprovar una cosa.

• Sí, sí que ho puc fer

Vaig anar a buscar la lira i vaig tornar ràpidament cap a baix.



Vaig començar a entonar aquella melodia, quan vaig arribar a la meitat va tornar a sortir aquella llum daurada, aquest cop no vaig parar de tocar la melodia. Quan es va acabar estava diferent, els parracs que portava abans ja no els portava. Ara portava un uniforme d’institut amb un penjoll d'un sol.



Quan Quiró em va veure em va dir:

• Crec que ja estàs preparada pel teu primer dia a l'institut de semideus, a l'institut Ogigia, un institut on aprendràs com ser un semideu i a controlar els teus poders, si em pots fer el favor podries anar a buscar la bossa i així et podria acompanyar cap allà.

Vam anar cap a l'institut que havia vist el dia anterior. Quiró em va acompanyar fins al gran pavelló on els semideus passaven la primera hora del matí parlant entre ells.

Quan ja vaig quedar-me sola, vaig començar a mirar cap a l'infinit fins que una noia molt alegre va venir cap a mi i es va presentar:

• Hola, bon dia amb qui tindria el plaer d'estar parlant?

• Hola, jo soc la Dèlia Sol, filla d’Apol·lo, qui ets tu?

• Jo soc Aura, filla d'Èol, deu del vent. Amb els meus amics et volíem preguntar si voldries venir amb nosaltres?

• Si us va bé, sí.

Vam anar cap a un grup de 8 persones que estaven parlant tranquil·lament. Una noia que semblava la capitana del grup es va acostar a mi i em va preguntar:

• Qui ets tu?

• Jo soc Dèlia filla d’Apol·lo i vosaltres qui sou?

• Jo soc Elena filla d'Atena deessa de la saviesa

• Jo soc l'Esperança filla de Tique deessa de la sort.

• Jo soc en Sam fill d’Hipnos deu del son.

• Jo soc la Lluna, jo he estat beneïda per Àrtemis deessa de la lluna i la caça.

• Jo soc Hermione filla d’Hermes deu dels missatgers i dels viatgers.

• Jo soc la Willow filla de Demèter deessa de la natura.
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  Jo soc la Pepita, filla d'Hefest deu del foc i la forja

• Jo soc l’Andrea filla d’ares deu de la guerra

Vaig veure tota aquella gent que em volia parlar, que volia ser amic meu que volia estar al meu costat.

Vam passar tota l’hora parlant junts de com havíem arribat allà en aquest lloc on érem acceptats, quan l'hora va acabar vam haver d'anar cap a classes.



Les classes van passar ràpidament, en poc temps ja va ser l’hora de què cadascun tornes cap a casa. Quan ja anava a marxar l'Elena em va dir:

• Delia que ens podries acompanyar un segon

• Sí, que passa?

Vam anar tots junts fins a una casa que semblava abandonada quan hi vam arribar, l’Elena va obrir la porta i al menjador hi havia una taula amb tot de fotos i missatges.



Els hi vaig preguntar:

• Què és tot això?

L’Elena em va contestar:

• Saps que quan vas arribar aquí Quiró et va parlar d'uns mortals que raptaven a semideus i que els hi extreien tot el poder, no?

• Sí, sí que ho va fer

• Doncs nosaltres hem estat investigant i creiem que això dels mortals és una mentida i que això del lloc idíl·lic per créixer amb altres semideus és una mentida, si no quina explicació té que vagin enviar a 10 semideus per investigar, si eren ell qui el raptaven. Nosaltres creiem que hi ha una cosa més gran al darrere, i tenim una prova, una profecia.

Va anar a buscar a la taula un paper, quan me'l va donar vaig poder llegir el que hi havia escrit:

“Quan el sol i la lluna es tornin a trobar, quan el vent tingui la sort de poder tornar a navegar per la natura amb el missatge de la saviesa, donant aire al foc que ja s’apagava, despertant així del son als antics profetes adormits, per la guerra final lluitar, llavors, només llavors la veritat se sabrà”.

L'Elena em va preguntar:



Que n’opines Delia. Pensa una mica 10 semideus, i que diu el text, no te n'adones som nosaltres som els escollits, la Lluna és la lluna, l'Aura és el vent, l’Esperança és la sort, la Willow és la natura, el Sam és el son, la Pepita és el foc, l'Andrea és la guerra, l'Hermione és el missatge, tu ets el sol i jo la saviesa. Som els 10 semideus escollits. Què n’opines? Et vols unir a nosaltres?



Alguna cosa va ressonar dins meu quan vaig llegir tot allò, fins i tot semblava que el tatuatge brilles, una força que em va fer dir que:

• Sí, Sí que ho vull fer.