Eva

Potser m’ho estava imaginant, però el moment que acabàvem de viure era com molt romàntic no? Tots dos sols a casa seva una nit a Verona, la ciutat de l’amor, jo sempre havia somiat amb un instant com aquell en el qual em sentis segura i amb l’oportunitat d’arribar a ser estimada de veritat.

• “Eva, que se suposa que estàs pensant, que no veus que acabes de conèixer aquest noi i que molt amablement s’ha oferit a donar-te un llit per adormir perquè no et quedessis al carrer passant fred”- Vaig dir-me a mi mateixa.- “Segurament ni s'haurà fixat en el fet que et treu més d’un cap d’alçada o que tens la pell de gallina només pel tacte dels seus dits per la teva pell.”

• Ja està, pots aproximar-te al foc- Va dir alegrement, potser per alleujar la tensió que s’havia creat en un moment.
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  Gràcies- Vaig contestar-li amb el mateix to que ell havia utilitzat- Llavors que tenim avui per sopar? Ha, ha, ha.
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  Doncs havia pensat en una mica de pasta al pesto, t’agrada..? Si no podria fer una altra cosa que prefereixes…- No va poder acabar la pregunta perquè vaig tallar-lo ràpidament.
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  Perfecte! M’encanta el pesto, sembla que em llegeixis el pensament.
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  Just estava pensant el mateix, potser tenim més coses en comú del que semblava- Deia amb un toc d’esperança als seus ulls blaus que feien que em perdis a la seva mirada.
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  Potser hauríem de començar a sopar no?, abans que es cremi el menjar, per cert, té molt bona pinta. M’està fent la boca aigua només d'olorar l'olor del menjar.

Mentre sopàvem vam parlar de tot i res, vaig fixar-me en com mastegava pel costat dret i en què els seus cabells tenia tocs daurats que no s’arribaven a apreciar amb el llum dels fanals del carrer. Potser era per la llum càlida que desprenien les làmpades que tenia penjades del sostre, però en aquell precís instant semblava un déu grec. Semblant al de les històries que llegia quan era petita sobre éssers mitològics que ajudaven a donzelles que vivien a grans camps de flors.



En acabar, com no volíem que la nit acabés vam dir de veure una pel·lícula per passar l’estona i vam escollir Jurassic World, un dels meus llargmetratges preferits. No recordo res més a part d’haver-me quedat adormida quan encara no havia acabat la pel·lícula.



______________________________________________

Lucas

Eren les quatre de la matinada i vaig llevar-me amb un pes sobre el pit i la televisió encesa. En mirar cap avall vaig veure una cabellera, fosca mig despentinada. Era l’Eva, la noia que havia conegut al principi de la nit, ella estava tremolant de fred sobre el meu tronc. No volia que al dia següent es despertés amb un refredat per culpa meva, així que vaig agafar la manta que tenia rere el cap i la vaig cobrir acuradament per no despertar-la.



A l'endemà vaig despertar-me amb una sensació de fred a la part esquerra del pit, on la nit anterior havia estat l'Eva. Notava una agradable olor de vainilla a l'aire que va portar-me fins a la cuina on la vaig trobar a ella, la noia més bonica que havia vist mai. Que encara que no hagués passat res entre nosaltres ja s'havia fet un espai al meu cor congelat des de petit.





Bon dia, que has dormit bé?- Em va preguntar just quan travessava el llindar de la porta de la cuina. Era una pregunta tan trivial que em va descol·locar.



Bon dia- Vaig respondre tímidament



Vols una mica de cafè?, per cert, et molesta que hagi pres la llibertat per a fer una mica d’esmorzar per a tots dos?



No home no, no t'amoïnis, fa molta estona que dones voltes per la casa? Podries haver-me despertat si era molt tard.



No tranquil, no passa res he aprofitat per trucar a la meva mare pel seu aniversari.



Perdona la intromissió, però com és que no estàs avui amb ella?- Vaig preguntar amb un fil de veu.



Doncs mira, t’ho resumiré molt, necessitava fugir no sé de què, però en arribar aquí vaig començar a sentir-me millor.



Diuen que els aires d’aquesta ciutat tenen alguna cosa mística, o fins i tot màgica, mai m’ho havia arribat a creure, però potser tenen una part de raó.