No sabia, llavors, que m’impressionaria tant veure un home plorar.



Només n’havia vist algun a les pel·lícules. I el meu avi quan havia mort la meva àvia, feia molts anys. Veure’l a ell, que sempre parlava en el mateix to de veu, plorant d’aquella manera, sanglotant com una criatura amb els ulls serrats i l’aire que no li sortia de la boca, em va fer por.



Vaig trobar al meu company de pis tancat a la seva habitació i sentí un soroll semblant al plor, entreobrí la porta i mirà cautament al meu amic. Vaig veure’l allà, estirat a terra, plorant més que respirant i sanglotant d’una manera que mai havia vist.



En fixar-m’hi hi havia un telèfon mòbil tirat per la cambra que una mica més i estava sota el llit. Quan en Lucas s'adonà que jo l’observava va anar ràpidament cap a l’entrada, on jo encara hi era, i em tancà la porta al nas, just quan anava a entrar per preguntar-li si necessitava qualsevol cosa per tranquil·litzar-se.



Em vaig quedar allà, a la porta, quieta com un estaquirot, no podia moure cap part del cos per culpa de la situació que acabava de veure en aquell precís instant. Quan ja havien passat uns minuts, vaig recuperar el “poder” sobre el meu cos i vaig creuar el passadís que separava les nostres habitacions mig corrents, i en arribar a la meva vaig tancar d’un cop, que va ressonar per tot l’edifici.



A dins en passar per davant del mirall que tinc penjat a la paret, vaig creure que estava una mica pàl·lida, però no hi vaig posar massa interès. Fins que de sobte vaig començar a sentir-me una mica marejada i cansada. Llavors en aquell moment vaig agafar la cadira i posant-la sense fer soroll davant de l’espill vaig asseure, enfocà la mirada en la meva cara, que com ja havia cregut abans, estava més pàl·lida del normal, cosa que no em preocupava gaire perquè sabia exactament el motiu de tenir aquelles pintes. La por que no marxava del meu interior, ara, anava sortint a poc a poc cap a l’exterior, cosa que mai m'agradava massa.



Feia temps que coneixia en Lucas, però mai l’havia vist d’aquella manera, tan sensible, tan trencat, suposo que perquè ell no m’havia deixat veure’l així, tal com era, sense haver d’amagar-se per plorar. O almenys això creia jo.



Quan ens vam conèixer, per casualitat, era jo la que estava trencada, la que necessitava ajuda. Ja que havia marxat de casa per fugir de l’ambient que m’aclaparava. En aquell moment, em vaig adonar que era a Itàlia, un lloc on sempre havia desitjat viure. En arribar, em vaig creuar amb un home, semblant al que m’havien descrit de petita, un que jo somiava en què fos el meu pare. En tancar i obrir els ulls va desaparèixer i vaig arribar a pensar que tot havia sigut una al·lucinació. Vaig agafar les meves coses, i començà a buscar un lloc on passar la nit. Per pura casualitat, me'l vaig trobar, al Lucas, en un parc on havia decidit deixar descansar una mica les cames. En apropar-se’m em preguntà no sé què en italià, cosa que no vaig entendre, perquè el motiu de no haver visitat Itàlia era la manca de la coneixença de la llengua. En veure la meva cara d’estupefacció rectificà i preguntà:

• - Catalana?— i jo tímidament vaig respondre.
  
  
  
  - De soca-rel— va deixar anar una rialla i jo el vaig acompanyar.

• - Com és que en saps l’idioma? — li vaig dir.

• - És que jo soc d’allà, un catalufo com dirien alguns, ha ha ha.

• - I llavors què fas aquí?

• - Doncs el mateix que tu, suposo, quedar-se embadalit amb la cultura d’aquest país.

• - Sí…— acabava de conèixer aquell home no podia dir-li el perquè d’estar aquí.

Vaig haver d'explicar-li que acabava d'arribar al municipi i que encara no tenia on quedar-me a dormir. Després d'escoltar-me amb atenció va recomanar-me buscar, per internet, un bon lloc per aquella nit. En mirar al web dels hostals i els hotels de Verona m'adonà que no quedava un sol llit buit en tota la ciutat.



El Lucas en assabentar-se d’això em va oferir una habitació que tenia al seu pis. Jo en la situació en la qual em trobava i sense confiar massa en ell, vaig acabar acceptant la invitació, per culpa de les ganes que tenia d’arribar a un lloc, on poder dormir sota un sostre i dutxar-me. Va dirigir-me cap a casa seva on vaig poder conèixer a la propietària del pis, una dona vella que va ser molt amable amb mi només conèixer-me.



En entrar a la casa, va indicar-me on dormiria aquella nit i va oferir-me unes tovalloles per eixugar-me en acabar i sortir del bany.





Després d’empolainar-me, vaig sortir al menjador per preparar el sopar, però per sorpresa meva, vaig trobar una gran esquena nua.