F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

El joc de les coincidencies (.Aiitanagc)
IES Quartó del Rei (Santa Eulària Des Riu)
Inici: Esnob (Elisabet Benavent)
Capítol 3:  Sota vigilància

El cor em va fer un tomb en veure el missatge, el text deia: “Olívia, per què m’has bloquejat? Què ha passat?” Em vaig quedar de gel, com havia aconseguit el meu número de telèfon?

Vaig decidir no respondre. Vaig bloquejar també aquell número i vaig intentar continuar amb la meva rutina. Però la sensació de ser observada no em deixava en pau. Cada cop que rebia una notificació o veia una ombra al meu voltant, el meu cor s'accelerava.

L’Anna es va adonar que alguna cosa no anava bé. Un dia, mentre preníem un cafè després de classe, em va preguntar:

-Olívia, estàs bé? Et noto distant últimament.

Vaig sospirar profundament i li vaig explicar tot el que havia passat amb en Gabriel. Des de la trobada inesperada fins als missatges inquietants. L’Anna em va escoltar amb molta atenció i una mica de preocupació, en acabar, em va agafar de la mà.

-Això és molt seriós, Olívia. Has de prendre mesures. Has pensat en parlar amb la policia?

-No ho sé Anna. Potser estic exagerant. Potser només és una coincidència.

-No crec que sigui una coincidència que hagi aconseguit el teu número de telèfon sense que li’l donessis. Això és assetjament.

Les paraules de l’Anna em van fer reflexionar, tenia raó; no podia ignorar el que estava passant. Aquella mateixa tarda, vaig anar a la comissaria de policia i vaig explicar la situació. Els agents van prendre nota de tot i em van assegurar que investigarien el cas. Em van recomanar que estigués alerta i que informés de qualsevol altre incident.

Els dies següents van ser angoixants. Em sentia observada constantment, però no hi havia proves concretes que en Gabriel estigués darrere d’això. Vaig començar a evitar les xarxes socials i a canviar les meves rutines diàries per no ser previsible.

Un matí, mentre anava cap a la universitat, vaig anotar que un cotxe em seguia de prop. El cor em bategava amb força mentre accelerava el pas. El cotxe es va aturar al meu costat i la finestra va baixar lentament. Per un moment, vaig témer el pitjor, però per sorpresa meva, era l’Anna.

-Olívia! Puges? Et porto a la universitat.

Vaig somriure alleujada i vaig pujar al cotxe.

-Gràcies, Anna. Em sento una mica paranoica últimament.

-És normal, amb tot el que ha passat. Però recorda que no estàs sola. Estic aquí per ajudar-te.

Aquelles paraules em van reconfortar. Amb el suport de l’Anna i les mesures que havia pres, em sentia més segura. Tot així, no podia abaixar la guàrdia.

Un vespre, mentre estudiava a la biblioteca, vaig notar una presència familiar. Vaig aixecar la vista i el vaig veure: en Gabriel estava assegut a una taula al fons de la sala, mirant-me fixament. El pànic em va envair. Vaig recollir ràpidament les meves coses i vaig sortir de la biblioteca sense mirar enrere.

Aquella mateixa nit, mentre estudiava a casa, vaig sentir un soroll a la finestra. El cor em va donar un batec. Em vaig acostar lentament i vaig veure una ombra que es movia fora. Sense pensar-m’ho dues vegades, vaig trucar a la policia. En pocs minuts, van arribar i van inspeccionar la zona, però no van trobar ningú.

L’agent em va dir que probablement havia estat un animal, però jo sabia que no era així. La sensació d’inseguretat creixia cada vegada més. Em sentia atrapada en una situació que se m’escapava de les mans.

Els dies van passar, tot i haver bloquejat en Gabriel de tots llocs i haver canviat el meu número de telèfon, la sensació de ser observada no em deixava en pau. Vaig començar a rebre correus electrònics anònims amb missatges inquietants i, en algunes ocasions, trobava notes sota la porta de casa meva.

Un vespre, mentre tornava de la universitat, vaig notar que algú em seguia. Vaig accelerar el pas, però la presència darrere meu també ho va fer. El cor em bategava amb força quan, de sobte, una mà em va agafar del braç. Em vaig girar espantada i vaig veure en Gabriel, amb una mirada trastocada.

-Per què m’evites, Olívia? -Va dir amb un to amenaçador.

-Deixa’m en pau! -Vaig cridar mentre intentava alliberar-me.

En aquell moment, un grup de persones va aparèixer al final del carrer. En Gabriel em va deixar anar i va desaparèixer entre la gent. Vaig córrer cap a casa i vaig trucar a la policia per informar del que havia passat.

L’endemà, vaig decidir no anar a la universitat i quedar-me a casa per por de trobar-me amb Gabriel. Vaig tancar totes les portes i finestres i vaig passar el dia vigilant qualsevol moviment sospitós.

Després d’aquell incident, la policia va intensificar la vigilància al meu barri. Em van assignar un agent de contacte directe i em van recomanar canviar temporalment de domicili. Amb l’ajuda de l’Anna, vaig traslladar-me a casa dels meus pares, a les afores de la ciutat.

Durant les setmanes següents, no vaig rebre cap notícia d’en Gabriel. Semblava que havia desaparegut completament. La policia va continuar la investigació, però sense resultats concrets. Així i tot, la sensació d’inseguretat persistia.

Un matí, vaig rebre una trucada de l’agent assignat al meu cas. Havien detingut en Gabriel. Després de diverses denúncies similars a la meva, havien aconseguit localitzar-lo i arrestar-lo. Em vaig sentir alleujada, però alhora inquieta pel temps que havia trigat a resoldre’s la situació.

Amb en Gabriel detingut, vaig intentar reprendre la meva vida normal. Vaig tornar a la universitat i vaig tornar a les meves activitats quotidianes. Vaig entendre la importància de posar límits i de cuidar la meva seguretat.

Potser l’amor a través de pantalles si existeix, però, mentrestant, jo continuo preferint conèixer gent en persona.😉
 
.Aiitanagc | Inici: Esnob
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
segons la política de privacitat
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Avís Legal   Política de privacitat   Política de cookies
Gestiona les teves preferències de cookies

[Web creada per Duma Interactiva]
[Disseny Platanosnaranjas.com]