Els dies passaven i la meva rutina havia canviat una mica: estudiar, quedar amb l’Anna, i parlar amb Gabriel cada nit. Sempre que mirava el mòbil i apareixia una notificació seva l’emoció m'envaïa i un petit somriure em sortia, m’agradava molt la seva forma d’escriure, molt despreocupat i a la vegada interessant.

Aquell dia això va canviar, em va arribar un missatge diferent; breu i clar:

-Vols que divendres a la tarda en veiem?

Una sensació molt estranya em va passar per tot el cos. Bé, si volia veure’l, però, i si la situació és molt incòmoda? O pitjor encara, i si jo no li agradava a ell?, el meu cap es va omplir de dubtes, però finalment vaig contestar amb un “Sí! Serà divertit!”.

Els dies següents van passar tan de pressa que quan em vaig donar ja era el dia, en arribar a casa després de la universitat em vaig plantar davant de l’armari, no tenia cap idea de que posar-me, després d’una mitja hora finalment em vaig decantar per un jersei de punt rosa pastel i uns texans blaus acampanats, també em vaig posar una mica de maquillatge, però no massa.



Estava asseguda a una cafeteria prop de les Rambles, mentre esperava vaig revisar el seu perfil a l'app per si de cas hi havia algun missatge nou, però vaig notar una cosa estranya, havia estat connectat fa 5 minuts.

Això em va molestar, per què estava connectat a l’app si ens havíem de veure aviat?

Just en aquell moment la porta es va obrir deixant entrar en un jove alt ben vestit: Gabriel.



Era exactament igual que a les fotos, amb els cabells castanys i una mica despentinat, això em va fer soltar un sospir d’alleujament.



-Olívia? Va dir encara que sabia que era jo.

-Sí, Hola! - vaig respondre intentat sonar natural.

-T’has esperat gaire? - preguntava mentre es treia la jaqueta i la col·locava a la cadira.



- No molt, acabo d'arribar.



Va somriure i va donar una ullada al menú amb mirada pensativa, el vaig mirar discretament; hi havia alguna cosa que em descol·locava, no era res en concret, tan sols, una sensació estranya.

-Com és que estaves connectat a l’aplicació fa una estona? Li vaig preguntar sense pensar-m'ho massa.

-Ah, sí? No me n'he adonat, potser és un error de l’app, a vegades passa - Va dir amb un to tranquil.



Vaig assentir intentant no donar-li més voltes al tema, potser tenia raó.



- Què demanaràs? Va dir intentant desviar el tema.

-Un Nestea, i tu?

-Crec que una aigua amb gas

- No m’esperava que fossis tan avorrit

-I jo no m’esperava que fossis tan primmirat. Va respondre ell amb un somriure lleuger.



La conversa va continuar agradablement, vàrem parlar de les nostres pelis preferides, viatges que volíem fer, cantants que ens agradaven…

Els dies següents continuen com sempre, fins que un dia en sortir de la universitat rep un missatge d’en Gabriel preguntant-me com me n'havia anat la pràctica de maquetes, no recordava haver-li dit res sobre això.



-Com ho saps? Li contesto una mica confosa i pensant que potser només és casualitat.



-Vas dir que avui tenies classe d’Arquitectura i m’ho he imaginat.



Encara que tingui sentit em fa una mica de mal rotllo, però decideixo no donar-li més voltes.

El dissabte al matí Anna i jo decidim fer un passeig per les tendes com fèiem habitualment, però just en sortir d’una botiga de roba, em sembla veure una persona coneguda a l’altra banda del carrer, després d’uns 10 segons m’adono que és en Gabriel. No l'havia dit res dels meus plans. A l’Anna també l'estranya tanta casualitat, però ho deixa passar.



Aquella mateixa nit, mentre estava tombada al llit mirant Instagram m’arriba una notificació nova: “@GabrielMartiez._bcn ha començat a seguir-te”, això em va estranyar encara més, no l’havia donat el meu usuari i molt menys el meu cognom. En ficar-me al seu perfil m’adono que ha estat mirant totes les meves fotos, ja que li havia fet m'agrada a una de feia tres anys. Això ja no és casualitat.



Li envio un missatge:

-Com has trobat el meu Instagram?

Després d’uns minuts em respon

-Buscant el teu nom, no ha estat massa difícil, molta gent es diu Olívia, però he sabut que eres tu per la foto de perfil.



Entre la pràctica de maquetes, la trobada a la botiga i tot això comença a espantar-me una mica i decideixo bloquejar-lo de l’aplicació de cites i d'Instagram. L'endemà m’arriba un missatge d’un número desconegut a WhatsApp...