En trencar la porta, en Marc va anar directe al coll d’aquest anònim, no podia deixar que li fessin alguna cosa més a la pobra Aina. No es podia imaginar com de malament ho havia hagut de passar ella i tot el que aquest home li hagués pogut fer. En Marc el va colpejar i el va tirar a terra, però no només sentiria aquest simple cop.

-Gràcies, Marc, no tinc paraules per poder agrair-t’ho.- va comentar l’Aina

-Ho sento de veritat, soc una persona horrible que ha deixat que pateixis tot això- va dir en Marc

- No diguis ximpleries, en part estic d’una peça gràcies a la teva arribada.

- Crec que si jo no hagués arribat, tu sola no hauries pogut sortir-te’n o potser ara mateix no estaríem aquí parlant, ja que estaries morta.

-Això que no faci créixer el teu ego brillant, que aquest fet no el coneixerà ningú, així que baixa del núvol.

-Ei, Pigues, relaxa’t, a sobre que vinc a salvar-te em tractes així?

-En part ho sento, però he patit molt i no sé com treure tota la ràbia que tinc al meu interior. Com et puc agrair el que has fet per mi?

-Ara mateix no se m’acut res. A més, no estàs en situació per demanar-te alguna cosa. Això sí, t’aviso que jo soc una persona de fets més que de paraules. Vols treure’t tota la ira que tens dins?

-Ho necessito per poder seguir endavant

En Marc es va apropar i em va fer agafar una mena de bat que hi havia a aquella casa. Ens vam apropar cada cop més a l’home que m’havia fet passar-ho tan malament. Només a uns mil·límetres de la seva cara, li vaig pegar diferents cops amb aquell pal perquè pogués sentir tot el que m’havia fet. Posteriorment, tots dos vam decidir marxar d’allà i deixar a l’home en aquell lloc. Quan creia que el dia no podia empitjorar més, estava equivocada perquè encara hi havia coses dolentes.

Només sortir de la casa va començar a ploure intensament i jo, plena de vergonya, amb roba interior, estava tremolant. En veure’m, el Marc em va oferir la seva caçadora i en aquells moments vaig haver d’acceptar-la, encara que una part de mi es negués a acceptar-ho. En pujar a la moto, ell em va preguntar on em portava i l’única cosa que va sortir dels meus llavis va ser que no volia estar sola aquella nit. Ens vam posar els cascos i va posar la moto a tres mil revolucions, sincerament semblava que estiguéssim en una pel·lícula de Hollywood tot mullat, dues persones fugint de les seves pors i unes mirades que no paraven de buscar-se contínuament, encara que tots dos volguéssim ocultar el que hi havia entre nosaltres, era evident. No podia més amb aquesta situació, tot em superava. Cada cop m’apropava més al seu cos, estava patint molt i el feia estar malament. Quan vam parar, em vaig quedar pensant on estàvem, ja que això no era el meu pis a la ciutat, sinó que ens trobàvem apartats de la multitud en una casa que mai havia vist.

Havia deixat de ploure, però estava tota mullada, congelada, davant d’una situació que no controlava. En Marc es va acostar, em va passar la mà per sobre de l’espatlla i em va apropar al seu cos, no va dir res, no feien falta paraules entre tots dos.

Tot seguit, vam entrar en aquella gran casa, no entenia res del que estava succeint. Em va dir que fes el que volgués com si em trobés a casa meva, però a mi em sabia greu i en aquells moments no podia parar de pensar en tot. Em va portar roba seva i algunes tovalloles que em van vindre molt bé per poder assecar-me i escalfar-me una mica.

Vaig decidir asseure’m al sofà, perquè tampoc volia molestar massa. En Marc ja havia fet massa coses per mi i suposadament érem rivals que no es podien ni veure. Va decidir posar-se al meu costat, deixar-me tombar en les seves cames i ens va tapar amb una manta molt calenta. Després de cinc minuts, vaig explotar i vaig decidir obrir-me en canal, tot aquest pes que portava a sobre jo sola era impossible resistir-ho més temps. Ell em va escoltar, calmar, aconsellar, fer un massatge, consolar i en cap moment em va deixar de banda, sinó al revés, va estar a sobre meu tota l’estona. Mai m’hauria imaginat que aquell noi cregut, darrere d’aquella façana, pogués ocultar una persona així.

Després d’uns llargs dies de cerca, vam trobar moltes proves per solucionar aquest cas sense expedient. Per què va matar a la meva mare? I ara per què em vol a mi? Teníem proves, testimonis de gent que el coneixia i els anònims que m’havia anat enviant cada setmana. Entre papers va sorgir alguna cosa entre el marc i jo, això se’n passava de la ratlla i tots dos érem conscients, però cap volia parar. Passant tantes hores junts, la foguera es va encendre i tota la passió va sorgir a l’exterior.

Quan l’Aina era a la dutxa, li va arribar un missatge molt estrany i familiar, ja que era el mateix format que el d’aquell home. En Marc hi era a prop i ho va poder llegir, era una cita per veure’s. Aquest cop ell no permetria que li fessin res, per això es va apuntar les dades i li va esborrar el missatge a l’Aina.

Dos dies després:

Estava cansada de passar-me tot el dia llegint papers i passant apunts de la universitat que portava endarrerits, el que més ganes tenia era de sopar amb el jugador número 14. Em vaig quedar decebuda quan va baixar de la seva habitació i em va dir que aquella nit tenia pla, quan jo estava preparant un menjar exquisit. Va ser com un got d’aigua freda per a mi, però no el volia fer sentir malament i li vaig dir que no passava res i que gaudís de la nit. Sincerament, em semblava una mica estrany aquesta sortida. M’estaria posant les banyes? En realitat només seria una eina per aconseguir la presidència? Moltes inseguretats i incògnites em van vindre al cap.



Eren les tres de la matinada i no podia dormir, vaig agafar el mòbil i li vaig escriure, però no li arribava res. En aquell moment, em vaig començar a preocupar, per tant, vaig decidir mirar la seva ubicació, ja que havia sigut previsora i la tenien activada en tot moment. Em sortia que es trobava en un polígon als afores. No vaig dubtar ni un moment en preparar algunes eines i agafar la moto per anar cap allà. Mentre l’Aina estava de camí, en Marc es va veure amb el misteriós, però va pensar tan poc que aquest home el va agafar i el va segrestar dins d’un local d’aquest mateix polígon.

En 15 minuts estava allà, no podia deixar que li passés res dolent o permetre que s'estigués aprofitant de mi. En arribar vaig veure el seu mòbil trencat a terra, amb les seves pertinences i un rastre de sang. Sabia que alguna cosa anava malament, i per això vaig agafar de la meva bossa un encenedor i desodorant. Tot el polígon estava a les fosques menys un petit local, estava segura que estaria allà ficat. No m’ho vaig pensar dos cops, vaig obrir la persiana i el vaig veure amb tot el seu cos lligat penjat en una espècie de creu. L’anònim no es va sorprendre en veure’m a la inversa, em tenia preparat un llit i una roba interior amb les seves inicials. Es va apropar a mi per besar-me i agafar-me el cul, quan de sobte vaig treure el desodorant i l'encenedor i vaig fer-li foc a la cara. Es va cremar tot i no podia veure res. Mentre ell es cremava viu, vaig treure una navalla i li vaig treure les brides al Marc, no podia imaginar-me com ho hauria passat, però no tenia temps de parlar amb ell. Vaig fer patir a aquell anònim fins que em va explicar la veritat de tot. Havia de patir per tot el dany que m’havia causat.

Dos mesos més tard:

Avui era un dia molt important per a mi, ens jugàvem la presidència de l’empresa i no sabia si aquella posició seria meva o del meu estimat. Sincerament, m'era igual, ara tinc una bona vida i no he de patir per res. Si hagués de treballar i seguir les ordres del Marc, ho faria sense problema, fins i tot gaudiríem els dos.

Com era previsible, els accionistes van decidir que el Marc era la persona més indicada en aquell moment per agafar l’empresa, però ell va dir que no acceptaria el càrrec sense abans fer una petita modificació. Va dir que ell sol no es faria càrrec de res, que tots dos havíem de ser els presidents, que ens ho havíem treballat i merescut tots dos. Al principi els homes no estaven d’acord, ja que jo els queia malament i pensaven que una dona no se’n podia fer càrrec. Però després d’un llarg discurs del Marc, la seva decisió va canviar i van acabar acceptant.

No tenia paraules per aquell noi, qui hagués dit que aquest insuportable lluitaria per treballar amb mi. A vegades les persones no som com creiem i, per tant, no hem de jutjar-les només per la seva façana.

Tots dos teníem projectes innovadors, ell contactes a tots els llocs i jo idees brillants per fer-nos Internacionals. De moment, una vida junts plena d’històries per explicar.

Qui em diria que aquest número 14 que tant vaig criticar ara seria el meu amor. Dos amants buscant petons prohibits enmig d’una rivalitat que al final va ser un somni fet realitat.