Pensant en el futur i en què passaria amb el seu bebè si el seu marit continuava amb aquella farsa. Amb tota la tranquil·litat del món, na Joana havia començat a planejar l'assassinat del seu propi marit. Ella no volia que això es convertís en una qüestió de violència cap a una persona que, de veritat, estimava amb tota la seva ànima, però hi havia una cosa que estimava més, el seu o filla.



L'assassinat seria plantejat d’una manera tranquil·la i pacífica. Ella no volia cap escàndol i tampoc volia anar a la presó, llavors tot hauria de ser en silenci i en un lloc sense ningú. El seu home no arribava a casa seva feia dies. Això li donava un marge per pensar i ajustar el seu pla o, al contrari, no fer-lo per penediment.



Com a primeres opcions, utilitzaria una distracció. La més efectiva, tenint en compte la situació, seria una distracció de to sensual. Després de la distracció, si la situació es complicava, ella, al costat de la seva vestit, duria un ganivet petit però eficaç en cas de necessitat. Entre els seus pensaments, no hi havia la intenció d’utilitzar aquest ganivet, així que el portaria ben amagat sota la falda de tul.



El seu home va arribar a casa seva, li va agafar la mà i li va fer un petó, li va demanar perdó per les actituds que tenia aquells dies als balls. Ella, amb el seu paper de dona submisa i mestressa de casa, va acceptar les seves disculpes. Finalment, el caos d’aquella propietat es va dissoldre. Na Joana es preguntava si estava bé el que havia plantejat, si era ètic allò que tant desitjava. Va mirar als ulls del seu home i va veure el mateix home sense ànima; en aquell moment ho va tenir molt clar.



Tot va començar un divendres tretze, un nombre de mala sort. Això indicava que tot el pla se n’aniria en orris. Na Joana i el seu home anirien aquella nit a un ball molt important per a tots dos. En aquell ball, coneixerien la reina de la burgesia. Aquest era el pla: ella entraria a la festa i es comportaria de manera distant amb el seu marit fins que, en algun moment, ell s’adonés del que estava passant.



Per continuar la història, deixarem de mencionar el pla i començarem a explicar-vos el que va ocórrer de veritat.



Na Joana va arribar de la mà del seu marit, molt contenta i desitjant executar el seu pla per així ser lliure d'una vegada. Tot va començar segons el pla que tenia preparat. El seu marit, com tots els dies anteriors, estava amb la dona que sempre ballava. Ella, des d’un racó, esperava el seu moment de glòria. Va començar amb la segona part del pla: agafar una copa de vi i afegir-hi un verí per aconseguir que el seu marit la deixés d’una vegada. El verí es va dissoldre completament en el vi i no es podia percebre, i com a pla d’escapament, tenia el ganivet i l’equipatge amagat en el carruatge.



Quan el seu home va deixar de ballar, ella el va agafar del braç suaument i el va conduir amb la copa de vi en l’altra mà. Van arribar a una habitació on no hi havia ningú. Ella li va oferir la copa dissimuladament. Ell la va agafar i la va portar fins a terra. Després, va agafar el rostre de na Joana i la va besar apassionadament. Això formava part del pla de na Joana. La situació es va escalfar molt ràpidament i l’home va començar a pujar la mà pel vestit de na Joana fins a arribar als botons, descordant-los un a un de manera sensual. Ja no hi hauria retorn. Ell es va començar a desvestir i na Joana va agafar la copa amb el verí, en va beure un bon glop, i amb un apassionat petó, li va introduir el verí al seu marit.



El marit, estranyat per aquella acció, va fer una ganyota i va continuar. Na Joana va recordar que portava el ganivet a la cama. Ràpidament, amb un moviment passional, es va acostar a terra i li va dir que era millor que es quedessin vestits, per si algú els veia. Ell hi va estar d’acord i es va posar damunt d’ella.



D’un moment a l'altre, ell es va començar a sentir malament. Es va adonar que la seva dona li havia posat alguna cosa en el vi. Es va aixecar i la va confrontar. Na Joana es va sorprendre estranyament per la seva actitud. Ràpidament, es va arreglar les vestimentes i es va preparar per al pitjor.



L’home es va tocar el nas i va veure que estava sagnant. El rostre satisfet de na Joana, en veure que tot havia funcionat, la feia sentir encara més culpable. L’home la va agafar del coll i, amb molta violència, li va demanar què li havia posat al vi. Na Joana li va dir que no sabia res, que havia estat ell qui l’havia agafat de la taula. Sense demanar-li res més, la va escanyar amb totes les seves forces. Na Joana no podia respirar de cap manera. Quan estava a punt de rendir-se, va recordar el seu fill, la criatura que portava dins del seu ventre. Va agafar el ganivet i, amb molta força, li va clavar al cor.



L’home es va quedar paralitzat, va caure a terra i, en qüestió de segons, va dessagnar-se completament. Na Joana, presa del pànic, va agafar el ganivet i se’l va endur amb ella. Va deixar el seu home enrere i no va voler saber res més sobre el seu estat. No va mirar cap enrere; plena de sang, va sortir per la porta i li va demanar al xofer que la portés el més lluny possible.



Des d’aquell dia, ella i la seva neboda van viure felices i en pau al camp, lliures de maltractaments per a cap de les dues.



I així és com la meva tràgica història ha arribat a la seva fi…