Després de quatre anys de sofriment, per primera vegada vaig sentir el que era la llibertat.



Un dia el meu home se’n va anar de viatge com feia cada vegada que el seu treball ho requeria, em vaig quedar tota sola a ca meva, la sensació va ser d’una absoluta felicitat, ningú podia fer-me mal, ni barallar-me per qualsevol cosa, era completament lliure. Això va iniciar el principi del meu fi.



Aquells dies varen ser reconfortants no havia estat tan tranquil·la durant anys, però la tranquil·litat va desaparèixer en el moment en el qual el seu home va posar un peu dins ca seva. Li va contar que en aquell viatge l’havien informat que un familiar de la burgesia, havia mort, llavors li havia deixat tots els seus béns al seu cosí, el qual era el meu home. Per això el seu viatge s'havia allargat, perquè havia d’anar a la capital per recollir els papers de l'herència, ella s’havia adonat que el seu home no havia arribat el dia que en teoria havia d’arribar, però com ella estava millor tota sola, i no li havia donat importància. El seu home la va informar que en una setmana se n’anirien a la nova casa en el barri burgès, aquell barri era el millor barri d’aquella zona. Estava molt emocionada, el seu home es comportava millor amb ella i sobretot en la nova casa li va regalar un vestit meravellós de color carmí.



Passades unes setmanes varen anar al seu primer ball. Una situació un poc angoixant per a ella, perquè per al seu marit, era una situació d'allò més normal. Durant el ball el seu home festejava una dona de l’alta noblesa més jove que ella, ell li posava la mà en llocs inapropiats, i la dona no el renyava. En aquell moment es podia sentir la tensió sexual.



Aquell moment es va repetir cada vegada que anaven a un ball de la cort, els moviments de cada vegada eren més descarats, la burgesia es preguntava si ella era la seva dona o simplement una germana la qual havia de cuidar. Ella no podia més amb aquella situació, ja no sabia si era millor la vida que havia deixat enrere, ja no reconeixia el seu marit, ella tan sols veia un home festejar una dona que li agradava.



Joana amb tota la seva confusió va reclamar-li al seu home el festeig que ell li estava donant a una dona que no era ella, ell es va posar a la defensiva i li va donar un cop per reprendre-la, en aquells anys està normalitzat que si una dona es revel·lava, l’home calia reprendre-la. Amb aquell cop na Joana no sabia què fer, havia perdut aquell home amorós amb el qual s’havia casat fa anys, estava desolada. El seu nas va començar a sagnar, i el seu rostre es va posar vermell. Després d’aquell cop ella es va prometre a si mateixa que això no es quedaria així.



Dies després tota la societat es preguntava per la ferida que tenia la senyoreta Joana en el cap.Ella va informar que tan sols s’havia donat un cop. Els balls als quals van assistir després de l'incident, el seu home no havia canviat gens.De fet anava comentant què li demanaria per casar-se amb la dona amb la qual ballava en cada festa. Na Joana en adonar-se conta de les intencions del seu home es va posar molt trist, perquè un home amb el qual s’havia casat, volia enganyar-la i a més casar-se amb una altra dona que acabava de conèixer?; dies després es va descobrir totes les mentides del seu home.



-No m’ho puc creure, estic embarassada!



Na Joana després d’aquesta notícia, va demanar un metge que la visités.El metge amb tota la seva sinceritat li va confessar que el seu bebè probablement seria una noia i que ja duia quatre mesos d'embaràs. Davant d’aquesta notícia na Joana no s’ho podia creure, d’una vegada tindria el que ella volia, una companyia, una coseta que l’amaria incondicionalment. Ella anticipant-se a la reacció del seu home i coneixent que ell volia casar-se amb l’altra dona, la qual s'anomena Cassandra, no li va mencionar res d’aquell embaràs fortuït.



Llavors li va demanar explicacions al seu home, sobre el fet que es volia casar amb una altra dona que no era ella, que en teoria era la seva esposa. Al cap i a la fi, ella tan sols li podia demanar el perquè, i segons la seva resposta del tema li contaria o no l’embaràs, que s’estava produint en el seu ventre.



Mentre esperava que arribés el seu espòs per poder parlar amb ell sobre Cassandra, na Joana es va posar a pensar la vida de mentides que havia creat quan se’n van anar a viure en aquest barri ple de gent convinguda. La seva vida es transformava de manera radical quan passava fora de les portes de ca seva.



Això per a ella era una angoixa i no deixaria que el seu fill o filla passàs per això…