Amb molta cura,poso el primer peu sobre la plataforma volant.per sort,aguanta el meu pes i no passa res.Pero no puc confiar-me.Quan miro el meu voltant,veig què la sala és enorme i rodona,amb parets altisimes,el voltant hi han diverses plataformes volants que és mouen lentament.Faig un altre pas,però aquest més ràpid i de sobte veig què la plataforma de baix meu comença a tremolar i a enfonsar-se al buit.Sense pensar-ho salto a una altre plataforma abans què aquesta caigui del tot “uff,casi caic.” dic mentre intento posar-me dret.

Miro el voltant intentant trobar alguna manera segura d’avançar,veig una corda flotant a uns metres “aquesta és la meva oportunitat.” penso. Agafo aire,flexiono les cames,i salto.Els meus dits aconsegueixen agafar la corda de miracle.Em quedo penjat,balancejant-me mentre el meu cor batega amb força.

M’intento enfilar a la corda pero els meus braços estan tan cansats què no paren de tremolar.Balancejo el cos i salto cap a una altra plataforma què sembla més estable,pero en el moment què aterro,la plataforma comença a moure’s molt bruscament i a enfonsar-se.Intento mantenir l’equilibri pero se’m fa imposible així què he de saltar un altre cop.

Davant meu hi ha una serie de pedres flotants què semblen portar a l’altre costat de la sala pero desapareixen i apareixen constantment.Amb el cor a mil,començo a saltar de pedra en pedra,intentant calcular quan desapareixerà i apareixerà cada pedra pero quan estic a mig camí,la pedra sota els meus peus desapareix i caic el buit.

Pero instintivament,allargo la mà just a temps per agafar una altra corda flotant.Em torno a balancejar buscant una plataforma on anar. Veig una plataforma gran i amb totes les meves forces em deixo anar i salto.Caic de genolls a la pedra,respirant cansadament,els meus músculs cremen d’esforç i les meves mans estan em fan mal de tant agafar les cordes.

Pero llavors,un soroll metàl·lic ressona per tota la sala,quan em giro,veig què les pedres és comencen a moure molt ràpidament i tot seguidament començen a caure totes el buit deixant un forat gigantesc en tota la sala.”has superat la segona prova,pero encara et queda la més difícil,Prepara’t.” Diu la misteriosa figura què havia aparegut un altre cop sense adonar-me.Una porta és comença a obrir.Darrera només hi ha foscor.Agafo aire i dono un pas endevant.No se què m’espera pero ja no puc tornar enrere.

Entro i noto una gota freda de suor què em recorre l'esquena.Tot està silenciós.Només sento els meus passos.Camino a poc a poc fins què una gegant flama blava apareix devant meu,iluminant la sala.Es enorme,més què la cambra anterior pero aquesta vegada no hi havien ni plataformes ni cordes,només un cercle de pedres el centre i una boira fosca.La veu de la figura ressona de nou “aquesta és la prova final,en aquesta prova provaré la teva capacitat mental.”

D’aquell cercle de pedra surt una sombra.Té els ulls vermells i brillants.Quan la llum toca veig la seva cara.Es igual a la meva.”soc tu però també sóc la teva por, sóc la teva feblesa.” diu aquella sombra amb una veu terrorifica.La seva veu és identica a la meva,pero a diferencia de mi,la seva veu sonava més freda i inexpressiva.La sombra és mou rapid i abans que pugui reaccionar,em dona un cop molt fort a la boca de l'estómac què em deixa sense aire.Caic enrere,cridant de dolor.”No pots guanyar-me,no ets prou fort.” diu la sombra amb un to burlesc

M’aixeco amb bastants dificultats,respirant agitadament.”no et tinc por” crido,la marca a la meva ma brilla amb força,intento invocar l'espasa,però aquest cop no funciona.La sombra somriu malvadament.“Pensaves què podries derrotar-me amb això,aquesta espasa només funciona si creus en tu mateix,i en el fons,saps què ets molt débil.”

Perquè no funciona? penso, iIntento concentrar-me,pero res.La sombra s’em acosta a poc a poc,”sense l’espasa no ets res.” diu.Pero no puc rendir-me,L’espasa no és l'únic què tinc,recordo tot el què he superat fins ara.les plataformes,les cordes,les trampes.Respiro profundament i aixeco els punys “no em fa falta l’espasa per vencer-té.” crido.La sombra torna a riure pero aquesta vegada la seva veu no sona tan confiada.”Veurem si és veritat…”