L’ ambient és tant fred què feia què em tremolin les mans.Davant meu és trobava aquell

immens castell amb parets de pedra fosca i plena d’esquerdes, quan m’apropo a la gigantesca porta de fusta vella,un fort grinyol ressona per cada pas que dono.De sobte,una veu greu masculina resona dins del castell.“

—Darrere d’aquesta porta es troba la prova número 1—--”diu la misteriosa figura que havia aparegut sense que m’adonés.



Abans de que pugui fer cap pregunta,la figura torna a desaparèixer.



—,”què voldrà dir”-----penso mentre empenyo la pesada porta

.Al principi ,la porta és resisteix,com si alguna cosa volgués impedirme entrar pero finalment, cedeix.Al instant,l’aire fred desapareix i em trobo envoltat de foscor absoluta.



De sobte,la marca a la meva mà comença a brillar amb una llum tan intensa que il·lumina tota la sala.Obro els ulls amb sorpresa,la sala està plena d’armadures gegants,de més de 5 metres d’altura què reposen en files perfectes.Cada una sosté una espasa immensa i gastada per el temps.



Faig un pas endavant i al moment,noto que terra comença a tremolar sota els meus peus,un soroll metàl·lic ressona per tota la sala.Les armadures comencen a moure’s lentament,com si despertesin d’un llarg son.Una gota de suor baixa per la meva esquena quan veig què els ulls buits dels cascos és tornen d’un color vermell brillant.De sobte una de les armadures aixeca la seva gigantesca espasa i llença un cop directe a mi.



Per instint, salto enrere just a temps per evitar aquell impacte. El meu cos reacciona i començo a correr entre les armadures què ara és mouen més bruscament.-----”No tinc cap espasa,cap arma,com se suposa que he de vèncer a aquests monstres —------”em dic a mi mateix mentre segueixo corrent.



La marca a la meva mà brilla cada vegada més.Quan una altra armadura aixeca la seva espasa per atacar-me, per instint aixeco la mà, just quan pensava que aquell seria el meu final,de la marca surt una espasa tota feta de llum que impacta la espasa de l’armadura i la fa retrocedir,tot seguit m’abalanço sobre l’armadura i li dono una estocada directa el cos.



La meva espasa travessa el metall de la armadura com si fos mantega i la criatura emet un crit desgarrador abans de caure desplomat a terra.



Les altres armadures s’aturen per un moment,agafo aire i em llenço a la batalla.



Les armadures es mouen alhora,atacant per tots costats pero la marca crea escuts de llum per parar-los.A mesura que les anava derrotant, la foscor de la sala es comença a disipar.Finalment,derroto a totes les armadures i la foscor és disipa completament,el meu cos està ple de suor pero just quan pensava què podria descansar,la veu de la figura misteriosa torna a ressonar a la sala "---Has superat la primera prova. Ara, prepara't per la prova número 2. Aquesta posarà a prova la teva agilitat i la teva capacitat d’adaptació."

Les parets de pedra d’aquella sala comencen a tremolar i de cop,una porta oculta és revela lentament,revelant un passadís estret i fosc.sense ninguna altre opció,m’endinso amb cura. Quan creuo el passadís la porta darrere meu és tanca amb un fort soroll atronador.



Davant meu, veig una gran cambra circular. Al centre, hi ha un terra fet de rajoles de pedra, però de seguida noto que algunes semblen més gastades que d’altres. De les parets pengen cordes i algunes plataformes sobresurten, com si fossin elements d'un antic circuit d’entrenament. Però el que més m’inquieta és el terra,una gran part d’ell , està coberta de forats foscos i profunds.”aquesta és la segona prova”diu la figura amb un to de veu seriós —-"Aquí no podràs confiar en la teva espasa de llum. Hauràs d’utilitzar el teu cos, la teva ment i els teus reflexos per sobreviure. Has de creuar la cambra fins a l’altra banda, però vés amb compte: cada pas en fals et portarà a la caiguda."Aquelles paraules em fan inquietar pero a aquestes altures, ja m’havia acostumat a la por .



,Respirant profundament, faig el primer pas endavant.