Quan arribo a dalt de tot la plaça ja és plena de soldats i reclutes,Els soldats porten armadures brillants i espases llargues i les seves cares son serioses,nosaltres,els reclutes només portem una túnica i una motxilla.L’ambient és ple de nervis. A l’esquerra i a la dreta veig els meus companys,tots amb la mateixa cara nerviosa,ningú parla molt però tothom pot sentir la tensió.Al centre de la plaça veig el portal negre,es una porta enorme feta de pedra plena amb uns símbols brillants molt estranys que semblaven molt antics i que ningú entenia.
El portal porta a un altre lloc,un mon desconegut i perillós on es diu que tothom què hi ha anat no ha tornat.Ens fan posar-nos en fila,som uns trenta nois i noies,tots tenim la mateixa edat.quan tens setze anys,estàs obligat a venir,no tens opció,ningú pot evitar-ho.Intento respirar tranquil i no pensar en això pero la pressió del moment no em deixa.Un dels mags presents,Vestit amb una capa negra amb símbols daurats s’acosta lentament,a la mà porta una vareta, té una veu tan greu que resona a tota la plaça.”Avui un de vosaltres será triat per ser el protector del mon del més enllà”.
Aquelles paraules em van fer suar,tot seguit,el mag alça la vareta i d’ella surt una llum blanca que comença a moure’s flotant entre tots nosaltres,tots ens quedem quiets.La llum pasa per un noi al meu costat,després per una noia al final de la fila pero no s’atura.Torna cap a mi i quan em toca sento una sensació de calor que recorre per tot el meu cos,em miro la mà i veig què s’ha format una marca brillant a la palma de la mà.
“El portal t’ha triat,passa endavant” diu el mag mirant-me fixament.Tots els altres reclutes m’observen,uns amb sorpresa,altres amb enveja,el portal comença a brillar amb més intensitat i el terra comença a vibrar.El meu cor batega amb més força quan camino cap el portal i els altres reclutes observen en silenci.Quan arrivo davant del portal una ràfega de vent em fa tremolar i els símbols del portal comencen a brillar amb molta més intensitat què abans
“no estic preparat per això” penso,però ja és massa tard.El mag fa un gest amb la vareta i el portal és comença a obrir lentament,finalment,dono el primer pas el portal,sento que el cor em sortirà del pit.quan el meu peu el toca sento un mareig molt estrany,tot comença a donar voltes i tornar-se negre.
quan em desperto no se on estic,sento molt de fred i em veig envoltat de boira,l'únic què recordo és què he creuat el portal i ara tot és diferent.Miro al meu voltant pero no hi ha res
que pugui reconèixer,el cel és fosc però no és completament negre i l’ambient és sent molt estrany,com si algú m’estigués observant.No hi ha sol,només una llum entre els núvols semblant a la lluna,de sobte,una figura apareix davant meu.És alta,coberta amb una capa fosca i els seus ulls brillen amb una llum tan intensa que no es pot ni veure directament.“benvingut” diu la figura amb una veu tan gruixuda com la del mag de la plaça”has estat escollit per protegir aquest mon,pero abans de tot,has de demostrar que ets digne de defensar aquest mon dels perills”.
No se què vol dir,ni què haig de fer,la marca què porto a la mà brilla amb més força,com si estigués viva.Miro a la figura i faig un pas endavant”estic preparat” dic,tot i què la por em fa què la meva veu tremoli una mica.Pero no puc tornar enrere,si el portal m’ha escollit no puc deixar que la por em freni,haig de demostrar que sóc digne.La figura em mira en silenci durant uns segons,després fa un gest amb la mà i en un instant fa desaparèixer la boira del meu voltant i davant meu és revela una gran fortalesa molt antiga i imponent.”endavant,aquesta és la primera prova de les tres què et faré per veure si ets digne de ser el defensor d’aquest mon” diu la figura mentre assenyala a la fortalesa amb el seu dit. “hi han moltes criatures i perills i he d'asegurarme què els pots vèncer,si passes les tres proves,seras digne i t'entrenaré”.
