Estava molt intrigada per descobrir el que hi havia darrere de tot este misteriós assumpte, però alhora un sentiment de temor corria per les meues venes. L'endemà em vaig dirigir a la biblioteca municipal com m'havia indicat en aquella carta Carmen. Vaig començar a buscar, sense trobar rastre algun sobre aquell misteriós professor, així que em vaig decidir per preguntar a la bibliotecària, em vaig acostar i li vaig preguntar i una cara d'espante es dibuixe en la seua cara després d'esmentar el nom d'aquell professor:



“Joveneta, fica't en els teus assumptes i no urgixes en la vida dels altres” Em va respondre amb to tallant.



No em va sorprendre a penes, perquè totes les persones a les quals havia esmentat aquell nom havien acabat canviant de tema o fugint sense motiu aparent. Així, que no em quedava una altra que buscar pel meu propi compte, després d'hores de busca vaig trobar un xicotet diari amagat després d'un llibre d'història, em va semblar molt rebuscat que fora ací, però em va semblar la cosa més normal que m'havia passat en els últims dies. Hi havia anotacions disperses, i lletres i números als quals no trobava el sentit, vaig començar a llegir-lo:



~19 de novembre~

“El meu nom és Carlos María Suárez, sent que algú m'està vigilant. Pose per escrit tot, perquè pot ser que no arribe a explicar-ho. No s'exactament el que passa, però algun fosc secret hi ha darrere del comportament dels alumnes en el col·legi en el qual treball, semblen hipnotitzats, no responen a les qüestions que els faig i seguixen les estrictes normes imposades pel director sense cap queixa, mai els veig conversar entre ells, ni s'alcen dels pupitres, semblen una espècie de robots. Sembla que a ningú el sorprenga el comportament tan estrany d'estos xiquets, ja li ho he comentat a diversos professors i em miren amb indiferència o simplement amb cara d'espante i evadixen complemente el tema. No li ho que està passant, però he d'esbrinar-ho"





~23 de novembre~

"Han passat un dies des que he començat a investigar i tot s'ha tornat encara més estrany, sent que algú no vol que arribe al fons d'este assumpte, perquè l'altre dia vaig trobar el meu quadern d'anotacions amb diverses fulles trencades i disperses per la taula. Continuaré investigant".



~28 de novembre~

"M'acomiade, he decidisc deixar d'escriure i d'investigar, algú vol que una cosa dolenta m'ocórrega. He rebut varies amenaces, advertint-me que si no cesse la meua investigació una cosa dolenta m'ocorrerà, m'advertixen que deixe el meu treball i tota la meua vida arrere i desaparega. He decidisc deixar este treball i intentar continuar investigant des de fora, potser em va a una casa allunyada però no prou, perquè vull seguir la pista de tot el que ocorre i finalment esbrinar el fosc secret que s'amaga darrere de les parets d'eixe col·legi”



En acabar de llegir, la meua cara *empalideció, una foto va caure de la xicoteta llibreta que subjectava a les meues mans, em vaig acatxar i vaig agafar la foto, els meus ulls es van quedar de vidre en observar-la, aquell home que apareixia a la foto era el professor que m'havia trobat dies abans pel passadís i que havia desaparegut tan misteriosament, darrere de la foto havia escrit el nom d'aquell professor desaparegut: Carlos María Suárez; al costat d'una sèrie de coordenades les quals no aconseguia entendre.



Agarre el meu telèfon i vaig introduir les coordenades, indicaven un lloc remot situat en el centre del bosc que estava al costat del col·legi, tant la por com la intriga corrien per les meues venes, hauria d'anar? Em pregunte.



No sabia el que estava fent, em trobava entre centenars d'arbres, en un bosc on a penes un lleuger llamp de sol penetrava entre les branques d'un frondós arbre. Estava a punt d'arribar a la ubicació d'aquelles coordenades , quan vaig escoltar un soroll, de sobte em vaig girar i tenia a un home darrere del meu, tot seguit em vaig adonar que era la mateixa persona que havia vist a la foto i que m'havia trobat pel passadís.



“No et faré mal”. Li vaig dir



“ Confiava que vingueres, porte diverses setmanes observant-te i ténia per segur que em trobaries. Els dos sabem que una cosa fosca està ocorrent en eixe col·legi, i podem ignorar-lo, però no volem que ningú més isca perjudicat. Unim forces i esbrinem el que hi ha darrere d'este misteri” em va dir.

Vaig assentir tímidament, i tot seguit m'agarre del braç i em va guiar ha una caseta de fusta que estan enmig del bosc. Era la seua casa, on s'havia estat amagant de tot el món fingint la seua desaparició.



“ Després de diversos mesos d'investigació crec que he trobat la possible causa del comportament dels xiquets. La hipnosi. Els xiquets són sotmesos a hipnosis i per tant es comporten d'eixa manera tan estranya, i crec que es qui està darrere de tot este assumpte: el director. Pretén que el seu col·legi semble el col·legi perfecte, i crear una sèrie de xiquets perquè destaquen en tot sense necessitat de sentir res, la seua intenció és que els xiquets no tinguen sentiments, no experimenten el que és el carinyo, l'amor, l'amistat…”



“Hem de parar-li els peus” vaig dir *eufóricamente.



Esta aventura no havia fet res més a començar.