El rei ens va donar uns quants més detalls i es va anar. No se'ns permetia portar roba de recanvi ni menjar, només una arma per a caçar. Vaig decidir agafar una navaixa perquè se'm donava bé manejar armes xicotetes. Eixa mateixa nit començaria la prova, així que no hi hauria llum. Per sort Kaida m'havia ensenyat a fer foc uns anys arrere, de manera que podria calfar-me durant la nit i veure.



Vaig entrenar durant una estona i després em vaig dirigir al bosc, on estaven la resta de participants. Va sonar un xiulet i entrem tots al bosc. Camine durant una estona fins a arribar a una xicoteta esplanada envoltada d'arbres alts. Vaig pensar a pujar a un dels arbres per a dormir, perquè tal vegada hi havia depredadors perillosos. Els arbres eren grans i robustos, per la qual cosa no em seria un gran problema establir-me en ells. L'únic problema era que eren incòmodes, però havia adormit en llocs més incòmodes pel que tampoc em resultaria un gran esforç. Ja era de nit, així que vaig grimpar per un dels arbres i vaig dormir.



L'endemà, em vaig alçar assedegada i famolenca, per la qual cosa baixe de l'arbre i vaig anar a buscar aigua. Camine durant una estona però no veia cap riu ni cap amigues per a caçar. Vaig començar a desesperar-me, i vaig recordar que prop del bosc no hi havia cap riu. L'últim riu que passava pel bosc havia desaparegut fa anys durant una sequera. No obstant això, el sòl tal vegada estava humit encara, per la qual cosa podria intentar recol·lectar aigua. Vaig continuar caminant durant una estona fins a arribar a l'antic riu. M'acatxe i vaig comprovar que efectivament el sòl encara estava humit. Lleve la baina de la navaixa i filtre la terra humida usant la meua samarreta. L'aigua no estava neta, però era l'única opció de sobreviure amb energia. Necessitava tindre forces per a caçar i grimpar pels arbres. Vaig beure tot l'aigua que vaig poder, i a l'estona vaig veure una llebre i la vaig caçar. Vaig fer foc i vaig menjar, i després vaig tornar a grimpar a l'arbre.





Eixa va ser la meua rutina durant els següents dies, fins que vaig tornar a sentir el xiulet i vaig tornar al castell. Allí em vaig adonar que alguns participants havien desistit perquè no trobaven aigua, i altres havien aconseguit aguantar sense aigua però no tenien a penes energia.



El rei ens va informar que la següent prova consistia en una entrevista i un estudi mental. Tots ens vam quedar sorpresos, perquè ens esperàvem una prova física, no una mental. Ens va contar que en dos dies el consell de savis del país visitaria el castell per a realitzar la prova. Se sotmetria als participants a unes proves mentals i una sèrie de preguntes que desafiarien la seua intel·ligència. Estes proves posarien a prova les capacitats mentals de les persones, ja no sols les físiques. Vaig pensar que era bastant raonable, perquè el rei volia que el representant de la ciutat fora intel·ligent i astut, no sols fort i àgil.



A la nit vaig rebre l'agradable notícia que l'endemà se celebraria un menjar en la qual els participants podrien convidar a les seues famílies. Li vaig demanar a la reina convidar a Kaida en comptes dels meus familiars, perquè no tenia i ella va acceptar. També em va permetre veure a Lenon, Eloy i Elen.



L'endemà, em vaig dutxar i em vaig posar un vestit arreglat. Feia anys que no m'arreglava, perquè des que van morir els meus pares vivia al carrer amb roba informal i una mica bruta. Fins i tot quedaven unes hores per al menjar, així que vaig decidir aprofitar i buscar la presó del castell. Em vaig llevar els talons i em vaig posar les meues sabatilles habituals, que eren més còmodes. Vaig ser al soterrani, on estava la cuina. Em vaig acatxar quan vaig veure a les cuineres i vaig seguir pel passadís sigilosament perquè no em veren. Al fons del passadís que estava al costat de la cuina hi havia una porta tancada amb clau. Possiblement eixa era la presó, però per a assegurar-me em vaig amagar després d'una prestatgeria i em vaig esperar per a veure si algú eixia o entrava. A l'estona van entrar uns soldats amb sobres de menjars, per la qual cosa vaig imaginar que era el menjar per als presos. Després vaig tornar sigilosament a la meua habitació, i quan estava arribant em vaig trobar a una serventa.

-Elya, per què portes sabatilles? Has d'anar arreglada per al menjar de hui.

Vaig dissimular i vaig dir:

-Perdó, el costum. Ara me'ls canvie.

Quan em vaig reunir amb els meus amics, els vaig comptar tot el que havia passat i Lenon em va avisar que havia d'obtindre les claus abans de la tercera prova, o no podria rescatar als empresonats. Vam estar parlant durant tot el menjar, fins que va acabar i vaig haver d'acomiadar-me d'ells. Després, vaig entrenar una estona i em vaig anar a dormir prompte, perquè havia de tindre la ment descansada per a la segona prova.



L'endemà, vaig desdejunar i em vaig arreglar per a la següent prova. Volia causar una bona impressió en el consell de savis del país. Ens van anar cridant un a un, fins que va arribar el meu torn. Quan vaig entrar a la sala, vaig poder veure una taula redona amb tot el consell de savis, amb els representants de cada ciutat mirant-me curiosos, i una cadira sense ocupar, on em vaig asseure jo.



L'ancià que tenia just davant meu va començar a parlar:

-Jo soc Zairo, el portaveu del consell i et faré diverses preguntes.

Primer em va fer diverses preguntes sobre la meua vida personal i sobre el meu poder, i al saber el meu poder va voler posar-me a prova.

-Què he fet hui abans de vindre ací?

Ràpidament em vaig fixar en els seus detalls, em vaig adonar que tenia una xicoteta molla en la boca, una taca blanca en la camisa i tenia el pèl un poc despentinat, així que vaig contestar:

-Està demà ha desdejunat llet amb galetes, i ha vingut caminant al castell i no amb cotxe, i feia alguna cosa de vent.

El savi va assentir i em va plantejar una altra pregunta:

-Què faries en el cas de trobar un ocult xiquet? Li empresonaries igualment o li deixaries lliure?

Tenia moltes ganes de contestar que jo mateixa era una oculta i que tots els ocults haurien de ser lliures, però sabia que em descartarien així que vaig decidir mentir:

-Òbviament li empresonaria, no importa la seua edat, els ocults posen en perill a la nació.



El consell va assentir. Després em van dir que em plantejarien un altre problema i van entrar dos hòmens a la sala. Un d'ells va acusar el seu veí per robar-li un sac de monedes, mentres que l'altre va dir que no havia robat res i va afirmar que la policia havia inspeccionat la seua casa i la seua roba i no tenia diners. Em van preguntar quin dels dos tenia raó així que em vaig parar a pensar. Em vaig adonar que l'acusat de lladre portava un anell d'or, el qual era difícil d'aconseguir en l'època i li vaig preguntar quant temps ho tenia. Nerviós, em va respondre que ho tenia de fa uns dies i vaig declarar la meua sentència:

-Este home és culpable. Ha robat el sac de monedes i per a no ser descobert ha comprat un anell d'or.

El consell va tornar a assentir i em van plantejar diverses preguntes més, fins que van finalitzar i em van dir que eixa nit declararien els resultats.



A la nit, el rei va llegir els participants que passaven a l'última prova, i jo estava en la llista. El rei ens va comptar l'última prova. Ens va dir que consistiria a travessar un laberint que posaria a prova els nostres poders físics i mentals. Seria també en dos dies, per la qual cosa vaig decidir que l'endemà aconseguiria les claus, i en acabar la tercera prova, mentres tots estigueren en el ball final obriria la presó dels ocults.



L'endemà vaig entrenar, i a la nit vaig anar a parlar amb el rei per a robar-li les claus. Li vaig dir que havia portat un vi de collita pròpia i li vaig oferir que el provara. El vi portava més alcohol del normal, així que va començar a marejar-se un poc i jo vaig aprofitar per a llevar-li les claus de la presó sense que s'adonara.



El dia de la prova em vaig posar roba còmoda i vaig ser on es realitzaria l'última prova. El primer a arribar hauria guanyat les proves. Quan va sonar el xiulet, vaig començar a córrer. Em vaig trobar amb el meu primer obstacle, una barrera de foc. No podria saltar per damunt d'ella o em cremaria, així que vaig optar per agafar un munt de terra i tirar-la sobre el foc fins que el foc desapareguera. Després vaig trobar un xicotet laberint amb barreres invisibles que només podien ser vistos amb telepatia. Vaig començar a avançar i em vaig adonar que el laberint seguia un patró ordenat, per la qual cosa el vaig superar fàcilment. Vaig fer una sèrie de proves més, i vaig eixir de la prova la primera. Darrere de mi van arribar dos participants més, que en veure'm es van decebre i van estar a punt d'atacar-me, però els soldats em van defendre.



A la nit, em vaig posar un vestit de gala. Reis d'altres ciutats acudirien al ball a veure'm, per la qual cosa estava bastant nerviosa ja que anava a trair-los per a salvar a la meua família. Em vaig fer un xicotet forat en el vestit on vaig guardar les claus que havia robat el dia anterior. Vaig assistir al sopar, on em vaig trobar als meus amics i a molta gent felicitant-me. Quan acabe el sopar, era el moment del ball. La gent estava despistada, per la qual cosa vaig dir que anava al bany i em vaig escapolir en els passadissos del castell. Vaig obrir la porta de la presó, on vaig reconéixer al meu pare i a la meua mare, al costat d'un grup d'ocults. Els meus pares van esclafir a plorar, igual que jo, i eixim tots a la zona del ball. Quan tots ens van veure, van intentar atacar-nos, però una bambolla ens va embolicar. No sabia qui ens estava protegint, perquè Kaida no podia crear bambolles i la resta dels meus amics eren ocults. Aprofite per a donar un discurs:

-Durant molts anys, els ocults han sigut rebutjats i aïllats de la societat. Heu empresonat a moltes persones innocents pel fet de no tindre poders, però deixar-me dir-vos que jo tampoc tinc poders i no obstant això he guanyat les proves. Propose que visquem tots junts i units, en pau.



Tota la sala es va quedar bocabadada i callada, fins que els meus amics van començar a aplaudir, i després d'ells moltes persones, fins i tot el rei i la reina van assentir en signe de pau i em van somriure. Al cap d'una estona, es va acostar el portaveu del consell de savis i em va dir que ell havia creat la bambolla per a protegir-me, perquè el seu millor amic també era un ocult i estava de la seua part. Li vaig donar les gràcies i va continuar el ball.



Per fi, després de molts anys de baralles, havia aconseguit crear una ciutat basada en el respecte i l'acceptació als altres.