Llavors em vaig quedar paralitzada uns instants sense saber què fer. Era el xic que la meua mare m'havia dit que buscara en la noteta que em va deixar fa anys no sabia com reaccionar. El xic era més alt que jo i tenia aproximadament la meua edat, i tenia pèl fosc amb flocs despentinats que li queien sobre el front. Per si de cas era un parany, vaig decidir actuar amb naturalitat.



-Jo soc Elya Turner.



Ho sé, porte esperant-te tot el dia. He de ser ràpid, no podem tardar més temps del que dura una prova. Sé que eres una oculta, el teu secret, està fora de perill amb mi.



No sabia si havia de confiar en ell, així que vaig decidir mentir.



-No soc una oculta, posa a prova el meu poder si no em crees.



Jo sé que has estat anys entrenant el teu suposat poder, i que definitivament em convenceries que tens un poder, si no sabera que no és així.

Em vaig quedar uns segons quieta, i saber què dir fins que va decidir continuar.



-No queda molt temps perquè et vages, així que acudix a esta direcció a mitjanit i t'ho explicaré tot.



Dit això, em va donar un paper amb una direcció i em va somriure. Vaig agafar el paper, me'l vaig guardar en la butxaca i vaig afegir:

-Ali estaré.



M'alce i vaig eixir per la porta posterior. Quan vaig eixir, Kaida m'esperava amb cara de preocupació. Jo li vaig somriure per a fer-li veure que tot havia anat bé i ella es va calmar i em va abraçar. Com no podia explicar-li el que havia passat enmig de tota la gent, li vaig demanar que ens anàrem a casa, perquè ja era de nit. Ella va assentir i va dir:

-Em sembla bé, ja és tard, però comet un altre entrepà mentres caminem que hui ha sigut un dia llarg i encara ens queda una estona per a arribar a casa.



Va traure dos entrepans de la seua motxilla i em va donar un a mi. Comencem a caminar i quan ja estàvem allunyades de la gent, li vaig explicar l'ocorregut.



-Et recordes de la nota de la meua mare que deia que buscara a un talLenon Gray? Doncs bé, el xic que ens ha fet la prova és ell.



-Quin?!

Kaida es va ennuegar amb l'entrepà de la sorpresa i jo vaig continuar parlant

-Ni tan sols a posat a prova el meu poder, no es com però sap que soc una oculta. M'ha donat un paper amb una direcció per a acudir a mitjanit. Per sort està prop del nostre barri, per la qual cosa no hauré de desplaçar-me molt.



-Estàs segura que és l'i no t'està tendint un parany?

-No tinc una altra opció, a més, si realment sap que soc una oculta, no ho ha revelat. De totes maneres aniré armada si et sents més tranquil·la.

-Si, per favor.

Quan arribem a casa ja quasi era mitjanit, així que vaig agafar un abric i em vaig lligar una navaixa a la cama que em va donar el meu pare quan era xicoteta. Sabia que probablement no l'anava a necessitar, però el fred de la fulla sobre la meua cuixa em feia sentiu que els meus pares em protegien.



Em vaig acomiadar de Kaida i em vaig dirigir a la direcció de la nota. Per sort no hi havia gent, no m'abellia haver de donar explicacions a cap dels meus veïns de per què estava tan tard al carrer. Quan arribe a una xicoteta casa, truque a la porta. Lenon em va obrir i quan vaig entrar vaig veure a un altre xic i a una altra xica, també de la meua edat, asseguts al voltant d'una taula.Lenon em va assenyalar una cadira i es va asseure en l'altra. Llavors va començar a parlar:



-Com bé saps, abans hi havia una gran xarxa d'ocults que l'exèrcit del rei va empresonar fa anys. No obstant això, tu, ells dos i jo aconseguim sobreviure perquè els nostres pares ens van amagar. Igual que el teu hem sobreviscut des de la infància imitant poders que clarament no tenim. Ella és Elen, i imita el poder del foc amb uns dispensadors de foc. Ell és Eloy, i imita el poder de volar amb uns drons camuflats que porta lligats a la roba. I jo imite la superforça de grau un. He estat anys entrenant la meua condició física per a aparentar tindre el poder de força més feble que existix, però era l'única manera d'entrar en l'exèrcit.



-I per què volies entrar en l'exèrcit si ells van empresonar als nostres pares?



-Per a poder accedir al castell i investigar on estan les presons.



-Aleshores al fet que esperes per a obrir-los?

-Les claus que obrin eixes presons les té el rei. L'única manera d'aconseguir-les és robar-les, però jo mai estic prop del rei. I és per això que et necessitem.



-Jo no tinc res a veure amb el rei, com vaig a. Aconseguir acostar-me a ell?

-Si realitzes les proves seràs al castell una setmana, i podràs parlar amb el rei. Tindràs molts moments per a poder robar-li. Eres l'única que pot fer-ho, Lenon i Elen no tenen la teua discreció i capacitats d'enganyar. Els seus poders imitats són físics, tu has entrenat la teua ment durant anys per a poder fer-ho.

-Està bé, i com accedisc a les proves?

-D'això no et preocupes, ja m'he encarregat jo.



Elen va dir:

-És tard, has de descansar. En una setmana són les proves i has d'entrenar-te també físicament, així que demà hauràs de ser ací a primera hora.



-Està bé, gràcies xics.

Vaig tornar a la meua casa i al matí següent vaig anar a entrenar. Em van ensenyar tècniques de combat, com donar colps, com grimpar ràpidament entre altres coses.



El dia de la primera prova em vaig acomiadar dels meus nous amics i de Kaida, que m'havia recolzat en esta setmana, encara que en el fons sabia que estava preocupada per si em passava alguna cosa. Quan vaig arribar al castell, em vaig trobar amb la resta de seleccionats i uns soldats ens van dir que entràrem a una sala on se'ns explicaria la primera prova. Allí estaven el rei i la reina.



-Bon dia. Com bé sabeu heu sigut seleccionats per a les proves, d'entre tots els habitants del poble sou els millors, i per això competireu per a ser els millors del poble. La primera prova consistix a sobreviure tres dies en el bosc.