El Dia del Reclutament sempre és el més mortífer. Potser per això l'alba és especialment bonica, perquè sé que, per a mi, podria ser l'última.



Ajusto les corretges de la feixuga motxilla de lona i pujo com puc per l'ampla escala de la fortalesa de pedra que anomeno casa.



Vaig sentir una veu que em cridava des de darrere meu. Era Kaida, la meua millor amiga. Ambdues som òrfenes i vivim en la nostra humil casa des de xicotetes. Li agrada cuinar i ara estava guardant uns entrepans que havia estat tot el matí fent. Kaida és molt previsora i sempre que hem d'anar al centre de la ciutat porta menjar per a tot el dia.

-Kaida, afanya't, arribarem tard! Ja saps que no podem arribar tard en els actes de la ciutat.



Continue caminant pels carrers del nostre barri i prompte note com Kaida accelera el pas i arriba fins mi. Em prenc uns segons per a observar-li. Té uns voluminosos cabells arrissats pèl-roig. Els seus ulls són clars com la mel i la seua pell és pàl·lida. Està alerta a tots els perills; no m'estranya que el seu poder siga la telepatia, perquè és molt observadora. No és dels millors poders, però almenys és un poder normal.





A la meua ciutat, des dels inicis, han existit persones amb poders de tota mena, des de poders mentals i de curació fins a poders físics. No obstant això, un dels poders és la immunitat a altres poders i l'habilitat de limitar-los i fins i tot d'imitar-los. En l'antiguitat, les persones que tenien este poder es van aprofitar d'esta habilitat per a atracar les cases i comerços locals, i fins i tot van intentar matar al rei. Els reis, davant esta amenaça van decidir empresonar a totes les persones amb este poder ja que eren incontrolables. La majoria van ser tancats, però alguns van escapar, van ocultar el seu poder i van imitar altres poders per a passar desapercebuts.



Els supervivents van crear un grup anomenat “Ocultació” per a ajudar-se entre ells a imitar tan bé com siga possible els poders. Per exemple, alguns van dissenyar dispositius que es col·locaven al braç i produïen foc, d'esta manera imitarien el poder de controlar el foc. Altres ocults van crear imants molt potents i li'ls van inserir al braç, i van crear un aparell dispensador d'imants, de manera que podien imitar la telequinesi llançant els xicotets imants als objectes que volien moure i controlant-los amb el braç. Esta xarxa d'ocults va anar creixent, i lamentablement va entrar un infiltrat en el grup que va revelar les llistes d'ocults. L'exèrcit no va tardar més d'una setmana a buscar a tots i cadascun de les persones d'eixa llista i empresonar-los. Els meus pares formaven part d'eixe grup i una nit, va entrar l'exèrcit a casa. El meu pare els va entretindre a la porta i la meua mare va pujar a amagar-me dins d'un armari. Com era xicoteta no estava en la llista d'ocults i els soldats no em van buscar. No obstant això, es van emportar als meus pares i des de llavors no sé res d'ells. Només recorde que la meua mare va deixar una nota en la meua butxaca que deia: “busca a Lenor Gray i ens trobaràs”.



Quan vaig deixar de sentir sorolls vaig eixir de la casa i vaig haver d'apartar-me ràpidament perquè les persones amb poders reals, enfadades, van voler venjar-se i destruir la casa de tots els ocults. Després d'una setmana recorrent sense rumb els carrers del meu barri, vaig trobar a Kaida. Ella, a diferència de la meua, si tenia poder, però havia perdut als seus pares per una malaltia i ningú va voler acollir-la.





Des de llavors vivim juntes en una casa que construïm nosaltres mateixes. Caiguda era l'única persona que sabia que jo era una oculta, però confiàvem plenament l'una en l'altra: ella sabia que jo no li trairia i jo sabia que ella mai diria el meu secret.





Ella em va ajudar a imitar el seu poder de telepatia. Em va ensenyar a observar cada gest, cada expressió facial, cada detall a la roba, en el pèl o en qualsevol part del cos per a intuir què pensaven les persones, les seues emocions, els seus oficis o fins i tot el que havien fet recentment. Va ser un entrenament dur, perquè jo no soc per naturalesa observadora, però amb molt d'esforç i temps vaig aprendre a fixar-me en tots els detalls possibles i a imitar la telepatia cada vegada millor.





Continuem caminant, hui era el dia del reclutament. En el dia de hui totes les persones posarien a prova els seus poders, i entre ells triarien als millors per a enfrontar-se en unes proves. El guanyador de les proves tindria dret a una casa de les cases més privilegiades de la ciutat, situada prop del castell. A més, rebria un xec amb una gran quantitat de diners i substituiria al cap de l'exèrcit del rei.



Caida i jo no preteníem guanyar, ni tan sols volíem ser seleccionades. Ens conformàvem amb la nostra humil casa i érem felices amb la nostra vida. De fet, jo no volia destacar per a no ser descoberta, pel que ser seleccionada seria un perill; posaria en risc que la meua identitat es descobrira. Simplement volia fer la prova correctament sense que ningú sospitara del meu poder ocult, i que em deixaren marxar sense ser reclutada.



La prova de reclutament era en unes instal·lacions que s'havien preparat específicament per a les proves. Quan estàvem arribant, Kaida va notar que estava nerviosa.



-Elya, has practicat anys i anys per a esta prova. Ho faràs bé.

-Tinc por, si em descobrixen m'empresonaran amb els meus pares i la resta dels ocults, i no podré rescatar-los. Serà la nostra perdició.

-Ells pensen que els ocults estan extints, fa anys que no han descobert a cap. Si ho fas com hem practicat no sospitaran, t'ho promet. Hem d'agafar forces abans de la prova, parem i mengem.



Vaig somriure a la meua única i millor amiga, i ella em va oferir un dels entrepans que havia preparat. Havia fet el meu entrepà favorit perquè sabia que menjar em tranquil·litzava quan estava nerviosa. Vam menjar i vam continuar caminant fins a les instal·lacions. Hi havia diverses habitacions realitzant les proves a les persones i Kaida i jo ens vam posar en una de les files. Les files avançaven lentes, per la qual cosa vam estar quasi tot el dia esperant. Quan estava vesprejant va arribar el torn de Kaida. Es va girar cap a mi, em va fer una abraçada i em va murmurar a cau d'orella:



-Ho faràs genial, i quan acabes estaré esperant-te amb el teu entrepà favorit. Confia en tu.

El soldat li va ficar pressa i va entrar a l'habitació, i jo li vaig dirigir un mig somriure que no va arribar a veure perquè el soldat va tancar la porta de cara. Vaig esperar una estona que em va semblar interminable, fins que la porta es va tornar a obrir i vaig entrar jo.



Quan vaig entrar, un xic amb una cicatriu al braç em va fer asseure'm.

-Hola, Elya. Soc Lenor Gray.