Va arribar el dilluns. La Ruth havia estat tot el cap de setmana amb l’Enric donant voltes al cap sobre el que va passar el divendres, però encara no assimilava que la Joana, la seva millor amiga, hagués pogut dir el gran secret que els havia fiat. L’Enric estava molt decebut amb la Joana perquè havien set amics des de petits i mai havia tingut aquesta actitud d'hipocresia.



Varen arribar a l’institut la Ruth i l’Enric. La Joana els va veure i va anar cap a ells, però la van evitar. Van seguir el seu camí cap a l’aula de català. En arribar, l’Enric i la Ruth van seure junts, la Joana va veure això i es va enfadar, així que va seure amb l’Úrsula, va començar a parlar malament de la Ruth i l’Enric.



Va arribar l’hora del pati i l’Úrsula va començar a dir tot el que li havia contat la Joana de la Ruth i l’Enric.



Ells se'n van assabentar. La Ruth es va enfadar molt, perquè després de tot era capaç de parlar malament d’ella. L’Enric va passar d’ella perquè al final no havia actuat d'una forma madura, l’havia decebut tant que ja no li importava el que digués.

A la sortida de l’institut la Ruth va anar a buscar a la Joana.



-Joana, vine que he de parlar amb tu - va dir la Ruth cabrejada.



-No em pareix normal que després de tot el que hem passat juntes tinguis la cara de dir tot el que has dit sobre mi i l’Enric - va dir la Ruth.



-Però si heu començat vosaltres a evitar-me - va dir la Joana, nerviosa.



La Ruth li va ensenyar el vídeo que li varen passar de l’Úrsula dient que la Joana li va contar a tot el seu grupet que ella era lesbiana.



-Això ho vaig fer perquè t’ho mereixies - va dir la Joana amb un to de superioritat.



La Ruth es va enfadar i li va dir:

-Saps que et mereixes tu?

Li va donar una galeta en la cara.



La Joana es va quedar muda i testa, però li va tornar el cop. Van començar a barallar-se i en un moment la Ruth la va agafar i es va ficar damunt d’ella, va seguir donant cops i fins que la Joana estava tota plena de sang, la Ruth va reacciona i es va llevar de damunt d’ella i va intentar anar-se'n, però la Joana, en aixecar-se, es va desmaiar. La Ruth ho va veure i va pensar que ho feia per cridar l’atenció, però es va apropar i es va adonar que aquesta vegada era veritat.



-Crida a una ambulància, Enric, per favor, ràpid, ràpid - cridava la Ruth amb desesperació.



L’Enric estava tan nerviós que no podia ni teclejar el número, però al final el va aconseguir.

Va arribar l’ajuda i la Joana va ser traslladada a un hospital. L’Enric va agafar la seva moto i va portar a la Ruth a l’hospital.



Van estar esperant hores i hores. Van arribar els pares de la Joana i van començar a dir-li a la Ruth que no era normal el que havia fet i que se n’anés d'allí. La Ruth no se'n va anar perquè estava massa preocupada pel que li havia fet a la Joana.



Al final la Ruth només li havia romput el nas a la Joana. Quan la va anar a veure, li va demanar perdó per tot el que havia passat.



-És normal, Ruth, jo m’he portat pitjor amb tu i l’Enric, ho sent molt - va dir la Joana.



L’Enric i la Ruth van estar tot el dia a l’hospital amb la Joana, parlant sobre el que va passar i disculpant-se cadascú per tot el que havien fet malament als altres.

Es van estar rient de l’Úrsula i les seves amigues, ja que la Joana va estar dient tot el que parlaven de la Ruth i no tenien ni idea de la seva vida.



Varen quedar en un acord: mai tornarien a barallar-se entre ells, passés el que passés.



Quan la Joana va sortir de l’hospital varen ser els amics de sempre, però més units encara.



Després de quinze anys, la Joana va acabar casada amb l’Enric. Van tenir dos fills: na Brenda i en Teo.



La Ruth, inesperadament, va acabar amb l’Úrsula i van adoptar a una al·lota anomenada Elvira.



L’Úrsula es va adonar que sempre li havia tingut tanta enveja a la Ruth perquè estava enamorada d’ella.



Però els tres amics mai més es van tornar a separar, encara que de vegades es barallaven per ximpleries absurdes.