La Joana va tornar a classe i va seguir amb na Ruth com si no hagués passat res, però l’Enric seguia molt trist, ja que pensava que mai seria suficient per a la Ruth.



Després d’aquella classe la Joana, l’Enric i la Ruth tenien optatives diferents. La Ruth tenia Física i Química amb l'Úrsula i el seu grup d’amigues. En començar, la classe el professor va dirigir-se als alumnes dient que pròxima setmana, anirien d’excursió a una exposició d’experiments.



La Ruth està molt il·lusionada perquè aquella assignatura era la seva preferida i li encantaven els experiments.



-La Ruth no pot anar a aquesta excursió – va dir l’Úrsula.



-No pots venir a l’excursió, Ruth?- va preguntar el professor.



La Ruth es va sentir confosa, després d'escoltar el que havia dit l’Úrsula.



-Jo sí que puc anar, què dius, Úrsula?- va dir la Ruth enfadada.



L’Úrsula i les seves amigues van començar a riure desesperadament, com cinc hienes.



-Tu no pots venir, perquè veuràs a alguna al·lota i t'enamoraràs, lesbiana - va dir l'Úrsula amb un to burlesc.



La Ruth es va sentir confosa i súper malament perquè el que havia dit era un secret que només sabien l’Enric i la Joana.



Quan va acabar la classe, la Ruth va anar corrents a contar a la Joana i a l’Enric, el que li havia dit l’Úrsula a classe de Física i Química.



L’Enric es va quedar sense paraules després d'escoltar el que havia dit la Ruth.



La Joana va començar a dir que l'Àgata, una companya que havia estat al bar aquell matí amb el seu jove en Llorenç, ho podria haver escoltat.



La Ruth va decidir creure a la Joana, ja que sonava bastant sincera.



A la sortida de l’institut, cadascú se'n va anar a casa seva. Quan la Ruth va arribar els seus pares li varen dir que se n'havien d'anar avui, divendres, de viatge per treball.

Després d’escoltar això la Ruth va tenir una idea molt bona. Era fer una festa i convidar a tots els del seu curs.



Va cridar a la Joana i a l’Enric, per contar-les la idea que havia tingut. La Joana estava molt il·lusionada, ja que mai havien fet una festa amb tanta gent. En canvi, a l’Enric li va parèixer una idea dolenta, ja que podrien passar coses que ningú es podria esperar.

La Joana i la Ruth van ignorar el comentari de l’Enric.



Van començar a enviar missatges a tots els seus companys i pel que semblava tots assistirien.

La Joana estava molt feliç, ja que després de la notícia de la Ruth de què li agradaven les dones, pensava que aquesta nit l’Enric i ella podrien fer el que sempre havia desitjat.

Per altra banda, a l’Enric no li feia gràcia perquè la Ruth podria fer-se algun petó amb alguna al·lota que li agrades.

Van començar a preparar-lo tot: la decoració, les begudes, els jocs que podrien fer…

La gent va arrencar a arribar i a tot el món li donaven una beguda sense alcohol al principi. Quan tothom estava més animat van començar a treure tot l’alcohol, perquè la festa fos més divertida. Però la Joana va beure més del compte, la Ruth havia d’estar damunt d’ella perquè no faci cap bogeria de la qual podria arribar a penedir-se.

L’Úrsula i les seves amigues van començar a fer comentaris sobre la Ruth a tot el món. La Ruth es va cansar i va proposar un joc. Veritat o repte. Tots van acceptar.

-És veritat que ets lesbiana, Ruth? - va dir l’Úrsula amb una mirada de mala bestiola.



-Sí, és veritat - va dir la Ruth sense vergonya.



-Calla’t ja, Úrsula - va dir la Joana molt borratxa.



-Per què anava a callar si la que m’ha contat això ets tu, mala peça - va dir l’Úrsula.



La Ruth es va adonar que la Joana li havia estat dient mentides tot el dia. La Joana anava tan borratxa que no es va adonar del que havia dit l’Úrsula. Quan va acabar la festa tots se'n van anar a casa seva.

La Ruth i l’Enric van estar tot el cap de setmana sense parlar-li a na Joana.