Capítol 3





Aquella cosa que havia de saber era que el noi que tant li agradava, en Lucas, no era el, si no el seu germà bessó, Lucas havia mort en un accident de moto perquè anava molt ebri pel record de Joana… En saber això, Joana no sabia què fer, es va quedar en un bloqueig emocional molt gros. No s’ho podia creure, se sentia amb molta culpabilitat. El germà bessó d’en Lucas s’anomena Matías. Va parlar amb ella, pensant que estava dins d’un somni, però Matías li va dir que tot era veritat, el que Joana havia vist en aquelles fulles, era tot de veres, que no es senti mal, no era la seva culpa, era una cosa que havia de passar.



Joana va decidir allunyar-se de Barcelona, anar-se a una altra part, començar una altra vida sense tot això. Tot el que va passar per a ella era molt fort i dolent, un gran xoc. Joana pensava tot el temps en aquell moment, també en no tornar-se a enamorar més, volia fer un contacte zero des d’aquell moment amb tot el que te que veure amb l’amor… Així que va anar-se d’Espanya, va viatjar per molts països, i va anar a un psicòleg per sentir-se millor, ja que després de tres anys encara sentia aquella culpabilitat, el que a vegades li feia fer-se mal, en entrar en tractament. Es va sentir molt bé amb ella mateixa, va entendre moltes coses, també va sortit del seu aïllament amb tot el havia de veure amb l’amor. Va començar un curs d'infermeria i el va acabar-lo. Després d’això va començar a treball infermera i per les tards de divendres a diumenge cuidava nens petits.



Ja havia fet els seus 20 anys, i en aquells 20 anys que tenia de vida, havia aprengut moltíssimes coses, també li havien passat moltes coses, i per això, na Joana estava molt orgullosa per saber afrontar cada problema d’una manera madura i bé.



Temps després va conèixer un noi molt bonic. En principi li va donar un poc de por pel que podia passar. En caure al mateix fons, on havia acabat de sortir d’allí. Però no, no havia passat res d’això, era el contrari. També havia tornat a veure a en Matías: varen estar parlant d’un munt de coses, na Joanan li havia estat comentant un poc sobre la seva vida actual, i en Matías també… En Matías li va contar que també havia conegut a una dona que li agradava molt i li semblava molt bonica. Li va demanar ajuda per demanar-li que possés la seva xicota. Joana va acceptar d’ajudar-li, però el que no sabia, era que Matías només li estava mentint, ja que ell volia venjar-se del que li havia passat al seu germà. Així doncs, varen organitzar una excursió tots dos per allí fer la declaració d’amor a la dona que li agradava, cosa que la dona que li agradava que s’anomena Martina, i era la còmplice amb Matías…

Al camí Joana sentia un poc d'incomoditat i desconfiança, ja que la seva intuïció deia que alguna cosa dolenta passaria.

En arribar a la destinació, era un lloc ple de muntanyes, on hi havia un grup d’amics i Martina, varen decidir donar una volta i explorar un poc la zona. Quan varen arribar a dalt de tot en Matías va emprenyar na Joana, Joana es va caure i es va fer molt de mal en el cap. Això va provocar la mort de Joana. Matías va dir que tot això va ser un petit accident.

Finalment, tot va acabar sent un gran record en la consciència de Matías, ja que per a ell era una victòria en honor al seu germà Lucas. Matías mai olvidaría el que li havia passat a Lucas ni el que ha fet, tot això quedarà gravat al seu cap per tota la vida, un petit record que anirà desapareixent poc a poc.