Capítol 2

Quan va sortir, va sentir una mena de tranquil·litat. Va estar caminant una bona estona, passejant fins que va arribar a un restaurant vell i senzill. En principi, no volia entrar-hi, ja que aquell lloc li suggeria molts records del seu primer gran amor, en Lucas. Tot i això, finalment va decidir deixar-ho tot enrere i passar pàgina, superant allò que tant temia.

En entrar, es va asseure en una cantonada al costat de la finestra i va demanar un cafè senzill, com a ella li agradava. Mentre prenia el cafè, va començar a mirar el mòbil.

De sobte, va veure uns cabells que li semblaven coneguts. Era un al·lot assegut davant seu, amb un gran somriure, com en Lucas, i que portava ulleres. Tot i això, no li va donar gaire importància i va continuar mirant el mòbil mentre prenia el seu cafè. No obstant això, aquell noi es va aixecar, es va dirigir cap a ella i li va dir pel seu nom: “Joana”. A ella li va semblar molt estrany i, en aquell moment, molts pensaments li van envair la ment. No sabia si il·lusionar-se de nou, fer com si res hagués passat o intentar aclarir la situació. Quan finalment va tornar a la realitat, va respondre al noi i aviat van començar a parlar. Joana li va proposar que s'assegués amb ella, ja que estava sola. Al cap d’una hora, el noi va haver de marxar per una trucada, però es va deixar la cartera sobre la taula. A dins hi havia el seu DNI i un paper amb el seu número de telèfon. Joana li va trucar per avisar-lo i van quedar per a l’endemà al matí.

L’endemà, Joana estava emocionada per saber qui era realment aquell noi i conèixer-lo millor, ja que li havia cridat l’atenció. A les 17:30, es van retrobar al mateix restaurant. Ell va arribar primer i l’esperava al mateix lloc del dia anterior. Quan Joana va arribar, el va saludar amb la mà, li va tornar la cartera i li va dir que volia saber qui era, ja que ell ja sabia qui era ella. Llavors, ell li va explicar-ho tot: era en Lucas, el seu primer amor. Li va confessar que, en tornar de Nova York, havia decidit deixar enrere aquella vida i, des d’aleshores, sovint anava a aquell restaurant amb l’esperança de trobar-la, encara que fos una única vegada. A Joana li va semblar bé, i li va proposar tornar a conèixer-se i quedar com a amics, de moment. Quan van sortir del restaurant, en Lucas li va preguntar si volia veure el seu petit apartament, on vivia amb el seu avi. Joana va acceptar, així que hi van anar tots dos. Un cop dins, en Lucas li va mostrar com tocava el piano i va interpretar la melodia de la seva primera cita. Això li va portar molts records a Joana, i li va agradar molt.

Com que es va fer tard, Joana va marxar a casa seva. Durant dues setmanes es van intercanviar missatges, però després van deixar de parlar.

Cinc dies després, es van retrobar en un supermercat. En Lucas li va explicar que el seu avi estava molt malalt, ja que patia càncer i estava a punt de morir. Per això, en Lucas passava amb ell els seus últims moments. Dos dies després, en Lucas li va enviar un missatge dient-li que el seu avi havia mort. Joana es va sentir molt malament, així que va anar a estar amb ell en aquells moments tan durs. Com que en Lucas es trobava en un moment de debilitat, li va confessar tot el que encara sentia per ella i que volia una segona oportunitat. Joana, en aquell precís moment, no sabia com reaccionar. Es va quedar bloquejada i va marxar, ja que tornava a sentir-se com abans, i ella no volia tornar a aquella situació.

L’endemà al matí, en Lucas li va enviar molts missatges demanant disculpes pel que va passar a la nit anterior. Joana no li va respondre durant tot el dia, ja que necessitava pensar-hi bé. Al cap d’una setmana, li va respondre per dir-li que havien de parlar per aclarir-ho tot. En el seu missatge llarg, li va explicar que encara sentia coses per ell, però no sabia si era el correcte per a tots dos. Ja havia passat molt de temps i, encara que els seus sentiments per ell no havien desaparegut del tot, ja no eren els mateixos. Estava confusa amb tot el que li havia passat en menys d’un mes. En Lucas, en llegir el text, es va posar trist, però li va respondre:

“Sé que abans no vaig ser capaç de plantar cara a tot per por, però ara que soc més gran, m’he adonat de moltes coses. Prefereixo parlar-ho tot en persona, sense malentesos, i fer les coses bé, ja que la vida ens ha donat una segona oportunitat.”

Així que van quedar al mateix restaurant de sempre. Van parlar i, finalment, van decidir quedar com a amics i veure què passava entre ells més endavant.

El 25 de novembre del 2024, en Lucas li va fer un regal per l’aniversari de Joana: un viatge d’una setmana per als dos, amb activitats aquàtiques i moments per passar junts. Volia arreglar les coses amb ella i intentar recuperar la seva relació d’abans. En tornar del viatge, Joana notava com havia canviat algunes coses entre ells, havia tornat a sentir aquella connexió forta, que durant aquella setmana havien compartit moments especials junts, però Joana encara tenia dubtes de si tornar amb Lucas o no.

Temps després Lucas li havia trucat dient-li que volia parlar amb ella d’alguna cosa molt important que havia de saber sabré sobre ell, Joana tenia por de saber que era, però al mateix temps molta intriga…