Per la vesprada, Joana seguia a l'hospital però aguesta vegada acompanyada per la seva germana, Victòria.

-Com estàs? Sent molt tot el que ha ocorregut, menys mal que estàs

viva - va dir Victòria preocupada.

-No et preocupes, tota la culpa és meua per no haver-me adonat abans, només em trobe un poc cansada - va dir Joana restant-li importància.

-Sent interrompre, però ja tinc els resultats de les proves que t'han realitzat, Joana - va dir Gabriel mentre entrava a l'habitació.

- Quines proves? No sé de qué em parles. A mi no m'han realitzat ninguna prova . T'hauràs equivocat d'habitació. Segur que no t'has equivocat de Joana? - va dir Joana molt desubicada.

-No, no m’he equivocat, mai oblidaria un rostre com el teu - a Joana se li van tenyir les galtes de roig mentre Gabriel continuava parlant - Segons les proves. a les que t'hem sotmés, hem pogut observar que tens una fractura a les cames i unes quantes costelles trencades, però no és res que una xica valenta com tu no puga superar.

-Aleshores, sols hauré de reposar unes setmanes i ja està, veritat? -va dir Joana alleujada.

-Sobre això... Hede donar-te una notícia prou dolenta- va dir Gabriel un poc trist

-Què passa?AlgUn familiar s'ha mort? -va dir Joana preocupada.

-No, no es això - es va fer un silenci incòmode fins que Gabriel va decidir pronunciar unes paraules que mai ninguna dona hauria d’escoltar – Has sofrit un avortament, va ser un espontani, quan la teua germana et va atropellar.

Joana va comencar a plorar de l'alegria, no s'ho podia creure, menys mal que havia sofrit eixe avortiment, ara ja no tindria res a veure amb Lluís, per fi podia ser lliure.

-Estàs bé? - va preguntar Gabriel preocupat.

-Estic millor que bé, gràcies per contar-m’ho, t'ho agraisc molt - va dir -Joana amb un somriure d'orella a orella.



Gabriel va somriure al veure aquell enlluernador somriure i Joana, al veure-ho va sentir una connexió tan forta que mai no havia sentit amb ningú.

Van passar un parell de setmanes fins que li van donar l'alta a Joana. Tots els dies va parlar amb Gabriel, va ser com si es conegueren de tota la vida. Com no volia que això s'acabara, abans d'anar-se’n, va arrancar un tros de paper, va escriure el seu número de telèfon junt al seu nom i el va deixar damunt de la taula en la qual treballava Gabriel.

Victòria va anar a l'hospital per arreplegar a Joana. Li va demanar disculpes un milió de vegades per haver-la atropellat i Joana li va dir un milió de vegades que no passava res. Quan arribaren a casa, Joana no s'ho podia guardar més i li va dir a la seva germana sue s'havia estat parlant amb Gabriel des del dia que va arribar a l'hospital.

Et recordes del metge que em va atendre el primer dia? - Victoria va assentir - doncs, des del primer dia que el vaig veure, sent una connexió molt especial amb ell.

- Em va passar una cosa molt pareguda amb Carles, el meu ex. Tot anava molt bé al principi, teníem moltes coses en comú i el sexe no faltava. Jo de veres pensava que havia trobat a la meva altra meitat, fins que després d'anar-me’n a Londres, vaig arribar uns dies abans del que es preveia per donar-li una sorpresa i me'l vaig trobar en el llit amb una altra xica.

Des d'aquell moment no m'he tornat a enamorar de veritat.

-Ho sent molt Victória, no ho sabia - va dir Joana Trista per la seva germana.

-No podies saber-ho, no li ho he dit a ningú, em feia vergonya.

Joana va abraçar molt fort a la seva germana i esta, es va calmar en els seus braços.

-Sols t'he dit arò perque no vull que ho passes igual de mal que jo -va dir Victória més tranquilla.

-Grácies per contar-m'ho, ho aprecie molt, però Gabriel no és com la resta. Ell és intelligent, amable, es preocupa per mi i, a més, és molt atractiu .

-Val, jo sols volia contar-te del que em va passar a mi. Si et tracta bé, em pareix molt bé que esteu junts. Li has escrit? -va preguntar Victoria amb curiositat.

-Li vaig deixar el meu número en la seva taula perquè em contactara.



De sobte, el mòbil de Joana es va encendre i li va arribar un missatge d'un número desconegut i el seu cor va començar a bategar desmesuradament, tan rápid que quasi se li ix del pit. El missatge era de Gabriel, li preguntava a Joana si tenia ganes d’ eixir per la vesprada i anar al cine i després sopar junts.Ella òbviament li va dir que sí i Gabriel li va dir que passaria a arreplegar -la a les sis de la vesprada.

-Mare meua, no m'ho crec, Gabriel M'HA DIT DE QUEDAR! - Va cridar Joana mentre botava d'alegria. De sobte, es va quedar parada - pero, què vaig a posar-me? - va dir histèrica.

-Si vols, et puc deixar el meu vestit morat obscur que em varg posar a la graduació.

-De veritat faries això per mi? Gràcies, t'ho agraïsc molt, eres la millor - va dir Joana mentre abraçava el la seva germana, tan fort, que guasi la deixa sense aire



Després de dinar, Joana es va arreglar per a la seua eixida, estava molt nerviosa perquè li agradava molt Gabriel, però tenia por d'intentar alguna cosa amb ell per tot el que va passar amb la seva relació passada. El primer que va fer va ser ficar-se el vestit que li havia deixat la seva germana, es va quedar mirant-se a l'espill durant una estona perquè no li agradava gens el seu cos, no era com el de les altres xiques de la seva edat, no tenia malucs , ni pits, a més, era molt baixeta.

Després,es va maquillar molt discreta, perquè no lo agradava ser el centre d’ atenció i per últim, es va recollir el monyo amb un llaç del mateix color que el vestit.

Ella sempre havia tingut complexe amb la seva anatomia, va començar a l'escola, quan Paula va començar a burlar-se del seu cos i a dir-li tots els dies que estava massa grossa.

Joana va deixar de menjar a causa d'això i va tenir que anar diverses vegades al metge per lo ràpid que estava perdent pes. Sa mare es va preocupar per ella però Joana no li contava el perquè havia deixat de menjar. Anys després, quan van passar a l'institut, Paula seguia dient coses dolentes.

Joana es va fartar de tants anys de crítiques i li ho va contar a sa mare, aquesta va contactar amb el director i Paula va ser expulsada una setmara, des d'aquell moment, no li va dirigir la paraula a l’institut, encara que fora ella seguia amb les seves bromes.

No la veia des del dia que la va veure amb Lluis al restaurant, menys mal, estava farta de com la tractava.

A les sis de la vesprada, un Honda Civic blanc, va xiular i a Joana li va comencar a bategar violentament el cor. De seguida va baixar les escales i va eixir per la porta, Gabriel l'estava esperant fora del cotxe. Estava guapissim, portava una camisa blanca que li marcava tots els músculs i de sobte, els pensaments de Joana la van traicionar i es va trobar amb una image mental de Gabriel sense camisa. També portava uns pantalons negres de marca que li quedaven tan bé que feia que qualsevol persona del carrer es girara cap a ell per mirar-lo millor.

Gabriel l'observava amb un somriure enlluernador i li va llançar una mirada intensa amb eixos ulls marrons amb tons verts que ella estava desitjant conéixer.

-Estàs preciosa - va dir Gabriel mirant com Joana es ruboritzava davant

d'aquell comentari.

-Tú tampoc estàs mal - va dir Joana encara amb les galtes roges.

Gabriel li va obrir la porta del copilot i els dos van entrar al cotxe.

-Quina música t'agrada? - va preguntar Gabriel curiós

-M'agrada molt la música i la meua cantant preferida és Billie Eilish, la meua cançò preferida també és d'ella, s'anomena "Birds of a feather."



Gabriel va connectar el seu mobil al cotxe i segons després van sonar

les primeres notes de la cancó pels altaveus. Joana va comencar a cantar la cancó amb companyia de Gabriel, que també se la sabia, ella normalment era introvertida pero aquella faceta desapareixia quan estava amb ell.

Deu minuts després, van arribar al cinema.

-Quina pel.lícula vols vore? - va preguntar Gabriel

-M agradaria molt veure "Una cenicienta moderna"es una comèdia romántica entre una xica que viu sota les ordres de la seva madrastra i un dels xics més populars de l'institut que juga a futbol americà - va dir Joana emocionada.

-No m'agraden molt les comèdies romantiques però per tu voria les que feren falta -va dir mentre li feia l'ullet

Abans d'entrar a la sala de la pel-lícula, van compras crispetes i uns refrescos. Ja dins, van trobar els seients corresponents i es van seure a veure la pellícula. Al començament, Gabriel li va oferir crispetes a Joana, però aquesta les va rebutjar. Després d'això, Gabriel va fer una cosa que Joana no esperava, ella tenia el braç sobre el reposabraços quan, de sobte, una mà gran es va posar sobre la seva, el suport que ella necessitava en aquell moment.

Joana i Gabriel es van mirar al ulls, es miraven com si no haguera ningú més en el cine, com si sols existiren ells dos. Joana va ser la primera a trencar el contacte visual; al mateix temps va entrellaçar les mans amb les d'ell.

Quan va acabar la pel.lícula, Gabriel va portar a Joana a sopar a un restaurant que acabaven d'obrir. Com Gabriel ja havia reservat taula,sols van tenir que esperar que el cambrer els assignara la seua taula, es trobava a la terrassa, davant d'una font gegant

-Que vols sopar? Podem compartir-ho - va dir Gabriel esperant una resposta

-Gràcies però no tinc molta fam.

-Però si no has menjat res al cinema - va dir Gabriel preocupat.

-Ja ... és que... - Joana no sabia què dir. I si es burlava ell també del seu cos? No podria suportar-ho.

-No fa falta que m'ho contes ara, t'escoltaré quan estigues preparada, no et vaig a pressionar, però per favor menja un poc, compartim el plat - va dir Gabriel.

-Val, gràcies... per tot - va dir Joana quasi murmurant.

-De res, sempre estaré per a tu, passe el que passe, no ho oblides.

- Jo també estaré quan em necessites - va contestar Joana.

Gabriel no ho sabia però això significaba molt per a ella. El sopar va avançar amb tranquilitat.Mentre esperaven e menjar, van estar tocant alguns temes segurs com els estudis que volia realitzar Joana, la família, si Gabriel tenia germans, els esports que més els agradaven entre altres, fins que per fi va arribar la "fondue" i la van compartir. Gabriel va convidar Joana i després de pagar es van pujar al cotxe.

Quan van arribar a cosa de Joana, tots dos van baixar del cotxe.

- Gràcies per portar-me, m'ho he passat molt bé hui - va dir Joana agraïda.

-De res, faria el que fora per tu, jo també m’ ho he passat genial. Espere que ho repetim - va dir Gabriel

-No ho dubtes - va dir Joana de camí a la porta.

En entrar a casa li va contar tot l'ocorregut a Victòria, qui es va ficar molt contenta per la seva germana i després de posar-se el pijama, es va gitar en el llit pensant en totes les coses que havien passat eixe dia. Va pensar a enviar-li un missatge abans de dormir i de sobte, Gabriel es va ficar en línia. Joana, al veure-ho, va sentir com el seu cor es va accelerar, com cada vegada que parlava amb ell, i va apagar la pantalla de lo nerviosa que estava. La pantalla va il.luminar l’habitació quan va rebre un missatge de Gabriel que ficava "Bona nit, que descanses princesa", i si abans li bategara ràpid el cor, ara encara més. Ella també li va desitjar una bona nit i va estar quasi tota la nit sense poder dormir, perquè pensava en ell.

Durant diversos mesos, va estar quedant amb Gabriel. Cada vegada que parlava amb ell, anava perdent la por de tindre una relació d'amor amb Gabriel a la mateixa vegada que la confiança augmentava. Va arribar a confiar tant amb ell, que un mesos després del sopar li va contar els seus problemes amb l'alimentació.

-Ho sent molt, ho deus haver passat molt mal, eres perfecta tal eres, no deixes que comentaris com eixos t'afecten tant . Estic ací per a tot el que necesites -va dir Gabriel amb tristesa a la mirada.

-No ho saps, però m'has ajudat molt estos últims mesos, ja menge molt millor des que ens vam conèixer, no sé que haguera fet sense tu- va dir Joana mirant Gabriel als ulls.

-M'alegra haver-te ajudat, jo tampoc sé que haguera fet sense tu.

-Em vas conèixer en el meu pitjor moment. Dies abans vaig trencar amb el meu exnuvi Lluís, que era major que jo. Tot anava bé al principi però després es va tornar agressiu i m'agredia verbalment, a més. Unes quantes vegades em va arribar a alçar la mà - va conseguir dir Joana amb la veu entretallada.

-Tranquil·la, no passa res, ja ha passat -va dir Gabriel mentre l'abrasava fort.

Es van quedar així més d'un quart d'hora fins que Joana es va tranquil·litzar.

-Estos últims mesos m'has demostrat que eres diferent i per això volia donar-te una oportunitat. Per a mi has sigut com la llum dins de l'obecuritat i t'estic molt agra... - de sobte, va sentir una llavis càlids sobre els seus. Es va quedar paralitzada, fins que uns segons després va reaccionar i va respondre al bes amb ànsia.

Els dos havien esperat molt aquell bes, que cada vegada s'intensificava més. Joana va comencar a acalorar-se i li va llevar la camisa a Gabriel. El primer en el que es va fixar va ser en aquells abdominals interminables. Aquell abdomen semblava un mosaic perfecte, amb els músculs marcats de manera clara, com si hagueren estat esculpits a mà. Tampoc podia ignorar la V que es formava en la part baixa del l'abdomen i desapareixia als seus pantalons.

Tot en ell era perfecte, de cap a peus, des d'aquells braços tonificats fins les seves cames amb uns músculs que mai ningú podria imaginar. Joana no podia creure que tot allò era exclusivament per a ella, es va quedar embadalida amb el seu cos quan, de sobte, ell li va arrancar la camiseta i li va llevar també el sostenidor. Ella de seguida es va tapar.

-No et tapes per favor, no ho faces, soc jo, Gabriel, estic amb tu, eres el millor que m’ha passat mai - va dir Gabriel amb orgull.

-És que no vull deixar d'atraure’t si t'ho ensenye- va dir Joana encara tapant-se.

-No podries deixar d'atraurem ni encara que volgueres, eres perfecta tal com eres - va dir Gabriel apropant-se a ella.

-Gràcies per tot. Et vull - va dir Joana sense penedir-se.

-M'has dit que em vols? - va preguntar Gabriel

-Més que a res en el món.

-Jo també et vull més que a res en el món -va dir Gabriel mirant-la als ulls.

Es van besar suaument, el bes que ella sempre havia desitjat, un bes com en els clixés de les pel·lícules que a ella li agradaven, com en les comèdies romàntiques.

Mai es pensava que tornaria trobar el amor fins que va arribar ell, l'home que li havia canviat la vida, Gabriel.