Joana, una xica de 19 anys, molt alegre i simpàtica, li agrada la gimnàstica rítmica i patix assetjament des de l'escola.
Fa dos anys va començar a eixir amb Lluís, un xic de 22 anys, masclista, homòfob i li agrada jugar videojocs.
Al principi, tenien una relació, perfecta, ell la tractava molt bé, eren molt feliços junts pero a poc a poc, ell deixà de mostrar interés però ella era tan innocent que no s'adonava del fet.
Fa uns mesos, Lluís començà a agredir a Joana psicològicament, insultant-la, menyspreant-la i comparant-la diàriament amb Paula, eixa xica que s'havia clavat amb ella i que tantes inseguretats, li havia creat.
I arriba el dia on ja no eren només males paraules, començà a haver-hi colps que li ocasionaven ferides i blaus que cada dia eren més difícils d'amagar.
*
Un dia mentre passejaven, van veure Paula.
- Mira quines flors més boniques eixes de... - va intentar dir Joara
- Per a bonics, els pits de Paula -interrompent Joana
- Hola Lluís, no et recordava tan guapo -digué Paula, flirtejant amb ell.
- Paula, et recorde que és el meu nuvi -va recalcar Joana.
- No sigues dramática, sols és una amiga - va dir Lluís amb un xicotet to de sarcasme.
Paula va riure i Joana se’n va anar a casa deixant-los conversant sols.
- Aquesta nit quedem per sopar? -li va preguntar Lluís a Paula.
Sí, vens a ma casa si vols - va dir Paula.
- Val, doncs cap a les 20:00h acudiré - digué Lluís mentre se n'anava cap a casa.
Quan va arribar a casa, va veure Joana mirant una pel·lícula i menjant crispetes al sofà.
- Què fas mirant eixa pel·lícula? No veus que el protagonista és un home? Què passa, que eixe t'agrada més que jo?- va dir Lluís enfadat.
- Lluís només és una pel·lícula no cal que et poses així, ets clar que tu eres molt més guapo -va dir Joana un poc atemorida.
Ja em dona igual, a partir d'ara no veuràs cap pel·lícula on el protagonista siga un xic- digué Lluís cridant cada vegada més.
Val, però no crides tant per favor - va dir Joana quasi plorant.
- Tu no eres qui per dir-me què puc fer i què no, ara et demostraré qui mana ací - va dir Lluís.
A continuació, li va pegar una galtada, que li va fer sang als llavis, i li va estirar els pèls.
- Per favor, para, em fas mal- va dir Joana plorant desesperadament.
- Supose que ja hauràs entés que jo soc el que mana ací ara me’n vaig que he quedat - va dir Lluís mentre eixia de la casa rient.
Joana es va quedar sola a casa i mentre plorava, va cridar a la seua germana, Victòria, perquè anara a fer-li companyia.
Abans d'arribar la seua germana, Joana es va intentar tapar eixes noves blaüres que ja anaven asomant-se per eixe rostre.
Al cap d’uns minuts, el timbre va sonar.
-Què ha passat? He vingut el més ràpid que he pogut- va dir Victòria, preocupada, mentre entrava a casa.
- Res, és la meua culpa, no hauria de haver vist eixa pel·lícula ni haver-li dit què fer digué Joana Ilevant-li importància.
- Joana, eixos no són motius per pegar-te ni per insultar-te, no veus que no et vol, que per a ell Paula és més important- va dir Victòria.
- Si em vol, sols que ho demostra diferent amb mi i això és una mentida, Paula sols és una amiga- va dir Joana.
- Si són amics, perquè estaven besant-se a la porta de la casa de Paula?- va dir Victòria amb un to ferm.
- Que has dit? -digué Joana amb veu temorosa.
- El que has escoltat i crec que això junt a tot el maltractament que has rebut són motius suficients per deixar-lo i denunciar eixos maltractaments. - va dir Victòria farta de veure sofrir la seua germana.
- De segur que t'has confós, ell mai faria això i no pense deixar-lo, ell em vol i es preocupa per mi, la que se'n va anar seràs tu-va dir Joana obrint la porta del carrer.
- Et penediràs d’açò - digué Victòria deixant sola Joana.
Joana es va quedar pensant en tot el que havia passat però no es va creure res, sinó que va pensar que la seua germana estava gelosa, però sols es preocupava per ella, ja que estava rebent maltractaments de part d'un home que ni l'estimava ni es preocupava per ella.
