Quan Joana es va despertar, Lluís encara no havia arribat a casa. Al cap de dos hores, va escoltar com s'obria la porta i es va alterar un poc.

-Hui me’n vaig de sopar amb les meues amigues, no m'esperes per al nostre sopar- dir Joana entusiasmada.

-Qui t'ha donat permís per marxar? Tu et quedes a casa! - digué Lluís prou furiós.

-Però per què? No hi haurà cap xic, i tampoc consumiré alcohol -digué Joana

-Perquè ho dic jo i tu m'has d'obeir. - digué Lluís xisclant furiosament.

Joana aceptà, però pegà una portada quan entrà al dormitori.

- Però tu qui et creus per fer això? - va dir Luís darrere seua mentre l'agafava del coll, fent-li mal.

- Ha sigut sense voler -digué Joana amb dificultats per a respirar.

Lluis li va pegar una galtada i se’n va anar deixant-la plorant al sol.

Per la vesprada, després de tant pensar-ho, Joana va accedir a eixir amb les seues amigues a pesar de les paraules de la seua parella.

Es va posar un vestit curt de color roig i es va arreplegar el pèl en una cua, però es va oblidar de tapar-se els blaus perquè anava mal de temps.

De camí al bar, va escoltar diverses xiulades i comentaris fora de lloc. Quan a arribar al bar les senes amigues ja estaven esperant-la.

-Ei, quant has tardat! - va dir una de les senes amigues.

-Es que no sabia què posar-me - contestà Joana encara asustada pel que li havia passat abans.

-Què tens al coll?- li van preguntar les seves amigues

-Res, només em vaig cremar amb la planxa, soc molt maldestra, si em disculpeu vaig al bany -va respondre rápidament Joana.

Quan va arribar, va veure Lluís sopant amb Paula i es va quedar paralitzada observant eixa situación, era l'últim que s'esperava veureaquella nit. De sobte, Luís es va girar, la va veure allí, amb eixe vestit roig i es va dirigir cap a ella.

-Però, tu què fas ací? T'he dit aquest matí que no tenies permís per a eixir i a més que no m'has obeït, portes eixe vestit amb el que només provoques - va dir Lluis cridant cada vegada més fort.

Joana només va poder fugir fins arribar a la taula on es trobaven les seues amigues.

- Que passa? Estas bé? Sembla con si acabares de veure un fantasma-va dir una de les seues amigues mentre reia.

Joana no va tindre temps per contestar, ja que Lluís va aparéixer a la terrassa on es trobaven i es va dirigir molt entadat cap a Joana.

Paula anava darrere d'ells, li va llançar una beguda per damunt a Joana, fent que el vestit se li taque per complet.

- Això et passa per anar tan fresca i no quedar-te a casa - va dir Paula rient-se d'ella.

Joana es va quedar sorpresa però no va reaccionar degut a la por que tenia de Lluís. Ell, cada vegada s'apropava més a Joana i esta sols retrocedia sense adonar-se que estava cada vegada mes a prop de la carretera.

-Lluís, no et reconec, què et passa? Em fas por amb aquest comportament que estàs tenint- va dir Joana atemorida davant d'aquella situació.

-Ho has provocat tu tot! Paula és molt millor qué tu, mai hauria fet açò ni s’hauria comportat així -va dir Lluís .

-La meua germana tenia raó, eres una mala influencia. Si tant t'agrada Paula ves-te'n amb ella -va dir Joana amb valentia.

Les amigues mentre observaven tot el que passava, van telefonar la seua germana, Victoria, per ajudar Joana. De sobte, Lluís va espentar Joana a la carretera perquè va pedre el control i una furgoneta, la va atropellar, deixant - la inconscient. Del vehicle, va baixar Victòria atemorida davant la situació, d'haver atropellat la seua germana.

Victòria, va telefonar els serveis d'emergència perquè capturaren Lluís i socorreren Joana, però Lluis va fugir abans que arribaren. Quan va arribar l'ambulància, van translladar Joana a l'hospital per revisar que tot estiguera correctament.

Al cap de dos dies, Joana va despertar i ho va fer a un lloc desconegut. Va veure un xic amb el pèl marró i arrissat.

- Qui eres tu? On estic? - va preguntar Joana completament desorientada.

- Ah, ja t’has despertat. Estàs a l'hospital, jo soc el teu metge, em diuen Gabriel- va respondre el metge alegrement ja que per fi Joana s’havia despertat.