CAPÍTOL 3



El sobre seguia allí, inert sobre la taula, però per a Claudia era una càrrega viva, com si pesara més amb cada minut que passava. Ho havia trobat eixe matí, al costat de la porta del seu apartament, i des de llavors no havia aconseguit apartar la vista d'ell. Al final, va prendre el telèfon i va cridar a la psiquiatra.



En la consulta, la doctora va escoltar atentament mentres Claudia li llegia el missatge del sobre. Era un text breu, ambigu i amenaçador. Quan va acabar, la doctora va inclinar el cap.



—Creu que podria reconéixer a qui ho va enviar? —va preguntar.



Claudia va negar amb el cap.



—No tinc idea. Però des que ho vaig rebre… em sent estranya. Com si alguna cosa estiguera tractant d'eixir a la superfície.



La psiquiatra va fer una pausa abans de respondre.



—Potser és un record reprimit. És important que no es precipite. Si sent que alguna cosa emergix, tracte de processar-ho a poc a poc. I si una mica més ocorre, no dubte a cridar-me.



Claudia va assentir i va marxar, però la sensació de ser observada s'havia intensificat. En eixir de l'edifici, va sentir una punxada de paranoia i va mirar cap arrere. Un home alt, amb ulleres fosques i un maletí, estava parat a l'altre costat del carrer. Ell també l'observava, o això va creure Claudia. En adonar-se que ella ho havia vist, l'home es va donar la volta i es va allunyar ràpidament.







Eixa nit, al seu apartament, Claudia va decidir enfrontar les seues pors. Va prendre el sobre i el va inspeccionar detingudament. Hi havia alguna cosa a la cantonada inferior dreta: un xicotet símbol en forma d'espiral. La seua vista es va quedar fixa en ell, i alguna cosa es va remoure en la seua ment, com si eixa figura tinguera un significat que no podia recordar.



Encenent la seua computadora, va buscar en internet informació sobre el símbol. Després d'hores de busca, va trobar un fòrum en el qual algú havia publicat una imatge idèntica. Deia estar relacionat amb “El Vincle”, una suposada organització secreta que, segons el fòrum, manipulava records i controlava a persones mitjançant tècniques psicològiques. Claudia va tancar la computadora i es va recolzar en el sofà, abraçant-se a si mateixa. Tot això semblava eixit d'un malson.







Al matí següent, Claudia va decidir visitar el consultori de la psiquiatra novament. Però en arribar, es va trobar amb la porta entreoberta i l'oficina en complet desorde. Papers escampats, mobles bolcats. En l'escriptori, una nota escrita amb presses: “No confies en ningú.”



Abans que poguera processar el que estava veient, va escoltar passos a la seua esquena. En girar-se, va veure a un home que avançava ràpidament cap a ella. Claudia va intentar córrer, però l'home la va subjectar i va cobrir la seua boca.



—Estigues callada si vols eixir d'això amb vida —va dir en un murmuri urgent.



Claudia va lluitar, però l'home era massa fort. Tot es va tornar negre.







Quan va despertar, estava en una habitació blanca, il·luminada per llums que danyaven els seus ulls. Estava lligada a una cadira, enfront d'una taula. Sobre esta, un objecte que reconeixia massa bé: el símbol en forma d'espiral.



Una veu masculina, amplificada per un altaveu, va ressonar a l'habitació.



—Sabem que recordes més del que admets. Dis-nos què saps sobre El Vincle.



Claudia va sentir un nus en la gola. Ara tot començava a tindre sentit: els fragments de records, la sensació de ser vigilada, el missatge en el sobre. Ella havia estat involucrada amb ells, però alguna cosa havia succeït que l'havia portada a oblidar.



—No sé de què m'estan parlant —va dir, tractant de sonar convincent.



La veu va soltar un riure breu i sec.



—Ho descobrirem.



Un brunzit va omplir l'habitació, i les llums van començar a parpellejar. Claudia va tancar els ulls, lluitant contra el pànic. No sabia quin seria el seu destí, però estava segura d'alguna cosa: no seria fàcil fer-la fallida.



En la seua ment, una última imatge va sorgir amb claredat. Un bosc fosc, una conversa en murmuris i una promesa trencada. Ara ho entenia: per a enfrontar el que venia, primer hauria d'enfrontar-se a si mateixa. I no estava segura de si tenia el valor necessari per a fer-lo.