El sol estava en la seva màxima esplendor, el soroll de totes les veus se sentia com si tingués un altaveu al cap. La gent estava tan nerviosa que no paraven de moure’s, i cada vegada que intentava caminar o que passava algú al costat meu m'empenyia.



Una forta veu va aparèixer i el silenci va néixer. Vaig entretancar els ulls a causa de la llum solar per poder veure de qui era aquella veu. Hi havia un home, calb, musculós, però no mica alt que estava damunt un escenari amb un megàfon a la mà. Tenia una postura ferma que transmetia autoritat, al veure amb claredat de qui es tractava vaig entendre-ho, era una postura clara de Carl Vincent, el capità més important dels guerrers Witterlends. Criat per Rick Vincent, un poderós guerrer qui va motivar al seu fill a seguir els seus passos, missió completada perquè estava aquí, acompanyat de Teo Deivint i Laira Reinter, cadascú sergent del seu equip.



A la seva esquerra estava na Laira, dona alta, estilosa, de pell blanca, ulls marrons, amb algunes pigues i pèl-roja. Una guerrera qui es va acabar convertint en la líder responsable del grup de comunicacions gràcies a les seves habilitats sociables. Aquest grup era el que s'encarregava de tractar pactes de pau quan es podia i d’inventar noves maneres de transmetre missatges entre grups de manera segura i a més privada. Per la dreta estava Teo, home jove de més o menys vint-i-quatre anys, pell morena, alt, ulls i cabells negres. Era el sergent encarregat del grup de batalla a l'exterior, ells són els que fan viatges per anar a combatre la guerra, i en algunes ocasions per espiar.



Tot això ho sabia per tots aquells anys que vaig estar investigant l'assassinat de la meva família, tractava de trobar al culpable, qui havia sigut, qui li havia donat l’ordre de fer-ho, i qui no ho va impedir. Amb això vaig descobrir que el grup Teo era l’encarregat d'esbrinar les posicions del grup contrari, i que casualment, aquell dia les comunicacions entre equips varen fallar. Igualment, em va parèixer estrany, eren moltes casualitats en un sol dia. Per què les comunicacions que són revisades cada dia varen fallar? Per què la responsable no se'n va adonar? Com varen entrar els altres? Hi havia algun sabotatge dins dels grups? Hi ha algú infiltrat? Tot i que vaig tractar de buscar tota la informació possible, no vaig trobar res, era informació confidencial, l’única manera de poder esbrinar alguna cosa era vivint-ho jo mateixa, i en això estava.



—Apropeu-vos— va dir Carl. Una vegada tothom va estar a prop seu va continuar dient: — Jo soc en Car Vincet, capità de tots els grups preparats per la guerra. voleu estar aquí haureu de lluitar, no us deixeu enfonsar, i si ho feu és perquè no estàveu preparats com creieu i tornareu a casa si sobreviviu.

—Si sentiu que no esteu preparats, encara teniu l’oportunitat de tornar a casa, aquesta és la vostra última oportunitat, això no serà mica fàcil, només és per aquells que de veritat demostren que es mereixen estar als grups.— Va dir aquesta vegada en Teo.— El pànic es va fer present, algunes persones es varen espantar tant que varen sortir corrent de volta a casa, amb les seves famílies, on hi ha seguretat, jo faria el mateix si tingués on anar.

—Per als que seguiu aquí— continuà dient en Carl — no hi ha molt per dir, ja sabeu que és el que feu, hi haurà diferents proves, cada vegada augmenta la dificultat, o dolor. Si en algun moment voleu abandonar perquè no podeu més, oblideu-lo, no es pot, o comenceu i acabeu vius, o comenceu i acabeu, morts.

— Nosaltres no serem responsables de la mort de ningú — va prendre el control de la situació na Laira

— Això és voluntari — va recalcar amb un to de veu forta — vosaltres decidiu estar aquí.

Tots teníem dubtes, realment sabíem on érem i què ens esperava? La por vivia a dins nostre, però la nostra expressió externa demostrava fortalesa. Érem aquí i faríem tot el possible per sobreviure.