Nova llar, nous espais i nova gent. Potser trobava a faltar casa seua, els seus racons i la seua gent. Segurament sí, però l’emoció dels primers dies l’omplia d’energia per continuar la seua aventura. Ja s’havia instal·lat al nou pis amb dues companyes que vivien juntes des de l’any anterior, però amb qui encara no havia intercanviat massa paraules. L’únic que li pesava era haver de cridar sa mare cada dos per tres. Ella estava preocupada i patia el buit que havia deixat. Això d’haver-li comprat un mòbil no li feia gens de gràcia. Sol preferia perdre’s en un llibre o passar el temps amb les amigues sense estar pendent de res. Donar explicacions a cada moment o agafar trucades familiars la fatigava. Però entenia els nervis de casa. Igual que ella, estaven vivint un canvi, i en pocs dies començaria la universitat. Tot i així, confiava que tot aniria molt bé.

Les primeres setmanes van passar volant, i a poc a poc va començar a dur-se amb dues companyes del seu curs. No obstant això, trobava a faltar les seues quatre amigues de la Todolella, les converses nocturnes amb sa mare i l’institut de Morella. El canvi era gran, però tenir dues noves amigues ho feia tot més fàcil. El grup de tres funcionava cada vegada millor. Cadascuna tenia qualitats que es complementaven a la perfecció, i la confiança creixia ràpidament. Ariadna era extravertida i espontània, no tenia cap problema a expressar el que pensava entre amigues. Balma, en canvi, era més reservada, amb una capacitat d’escoltar admirable i uns ulls que brillaven quan parlaven d’algun tema que li apassionava. Entre el coratge de Sol, l’alegria d’Ariadna i l’energia de Balma, formaven un gran equip.

Una vesprada, mentre prenien alguna cosa al bar, Ariadna i Balma li van preguntar a Sol si tenia xarxes socials. Sense pensar-ho, ella va respondre que no, que ja li faltava temps per estar més pendent del mòbil. Però elles insistiren que les xarxes eren una bona eina per conéixer gent i que ara, en una ciutat nova, segur que li trauria profit. Entre rialles, Sol es va descarregar Instagram i va començar a entendre com funcionava. No li trobava sentit a seguir persones sense haver-les conegut en persona, però va decidir provar-ho "sols per un temps".

El curs avançava ràpidament. De sobte, es va adonar que, encara que parlava sovint amb les amigues, sa mare i els seus oncles del mas de la Todolella, ja no sentia aquella nostàlgia del principi. Era octubre i el Festivern s’apropava, i totes tres estaven impacients i amb moltes ganes per anar.

Un dia, reunides, van parlar del festival i, sense pensar-ho dues vegades, compraren les entrades. També va sorgir la idea de compartir pis l’any següent. En aquells mesos, Sol no s’havia sentit còmoda amb les seues companyes de pis; Ariadna encara anava i venia amb tren des del seu poble, i Balma vivia amb la seua família a la Malva-Rosa. Aquella vesprada els va donar per a molt: buscar pisos de lloguer a València i planejar el Festivern.

El 16 de novembre, una data que Sol recordaria bé, li va arribar una notificació d’Instagram d’una sol·licitud de seguimentd’una persona que es deiaDani, que compartia amistats amb Ari. L’endemà, amb ganes de saber qui era, li ho va comentar a les amigues, i les dues la van animar a acceptar la sol·licitud. Després d’aquella interacció en van arribar moltes més: "m’agrades" a les fotos de Sol, cançons compartides que coneixien totes dues i, de tant en tant, Ari llançava preguntes sobre Dani, intentanttrobarmés detalls.

Els dies passaven i, tot i que Sol no mostrava un gran interès per Instagram, sí que sentia una certa curiositat per Dani. Li venien ganes de conèixer-se en persona, caminar juntes per València, prendre una orxata per berenar i parlar cara a cara.

Un dia, mentre parlaven, Ari va confessar que Dani li havia preguntat per Sol més del que ella s’esperava. A Sol li costava entendre com algú podia interessar-se per una persona només per veure unes fotos a les xarxes. Però, tot i així,sentia "un formiguer a la panxa" cada vegada que pensava en Dani. Entre rialles, van continuar la conversa. En entrar a Instagram, van veure que Dani i el seu grup d’amics i amigues també anirien al Festivern. Ho havia publicat a les seues històries, acompanyat de la cançó Un foc que creix de Xavi Sarrià:

Potser, allò era un senyal. Potser havia arribat el moment de deixar les xarxes i veure’s en persona.