JÚLIA

Faltaven quinze minuts perquè en Marc arribés. Estava molt impacient, però també em moria de ganes.

M’havia arreglat bastant, perquè en Marc m’havia escrit per dir-m’ho, però sense maquillar-me molt perquè no m’agrada anar molt pintada.

Al cap d’uns minuts va sonar un clàxon així que vaig baixar ràpidament, intentant que la meva mare, que tornava a estar aquí fins demà per culpa del treball, no s'enredés molt dient-me coses per no fer esperar en Marc, encara així no vaig tenir sort i la tafanera de la meva mare no es va poder aguantar i em va preguntar:

— Es pot saber on vas tan de pressa? —Va fer una pausa i em va mirar de dalt a baix— I tan arreglada, Júlia, estàs preciosa, però qui és el que ha tocat el clàxon i s’ha aturat davant la porta de casa?

— És un amic.

— T’han faltat dues preguntes per respondre.

— Oi… Es diu Marc i tenc una cita amb ell, però no t’il·lusionis que de moment només ens estam coneixent —però ja era massa tard perquè estava anant corrents a la finestra intentant veure al meu amic.

— Júlia! És guapíssim! Segur que durareu molt de temps junts.

— Mama! Per favor t’acabo de dir que no t’il·lusionis —vaig esbufegar— No entens el significat de: no t’il·lusionis, o què?

— Perdona!! Però és que no puc evitar-ho —va fer una pausa per tornar a mirar-lo— I des de quan el coneixes?

— Me’l va presentar l’Anna la setmana passada, i com es va portar tan bé amb mi, i a mi em va parèixer atractiu vaig acceptar tenir una cita amb ell. I ara per favor no el facis esperar més i deixa’m anar.

— D’acord, però promet-me que quan tornis m’ho contaràs tot.

— Com vulguis. Adeu!

— Adéu! Disfruta!

MARC

La vaig veure sortir de casa seva així que vaig baixar del cotxe per ser un home educat, però em vaig quedar sense paraules quan em vaig fixar bé, anava increïblement guapa i em vaig posar més nerviós del que ja estava.

— Hola, Marc.

Les seves paraules em varen despertar del somni en el qual m’havia ficat.

— Hola, Júlia. Estàs preciosa.

Em vaig atracar i li vaig fer un petó a la galta. Després vaig anar a la porta de l’acompanyant i la vaig obrir.

— Així que estàs fet tot un cavaller, no ho sabia, però m’ho podia esperar.

Va dir rient-se, i jo l'únic que vaig poder fer va ser arronsar les espatlles mentre tancava la seva porta i després donava la volta al cotxe fins a entrar al seient de conductor.

— Vols posar música? —li vaig preguntar mentre li oferia el meu mòbil— Jo escolto de tot així que no et jutjaré.

— D’acord, espera, deixa’m pensar — deia mentre agafava el meu telèfon— Ja ho tenc!

Va teclejar a la pantalla, buscant la cançó, però jo ja sabia quina anava a posar, me'n recordava perfectament de què teníem la mateixa cançó preferida.

I no m’equivocava, perquè, efectivament, va començar a sonar la melodia de “La gent que estimo”.

— Sabia que anaves a posar aquesta cançó.

— No era molt difícil encertar —va dir mentre reia— Doncs, quin és el pla?

— És sorpresa, ja ho descobriràs!

Al cap d’una estona, quan arribam al pont on havia organitzat dur-la, ja que té molt bones vistes de la ciutat, aparc el cotxe i em quedo una estona mirant-la a veure com reacciona.

— Ual·la, Marc! Això és preciós!

— Per això t’he dut aquí. A més a més, aquí prop està el meu restaurant preferit, on anirem a sopar després d’una cosa que tenc organitzada.

— T’ho dic de veres, això és impressionant, i el fet que hagis organitzat tot això per a mi és molt especial. No duràs aquí a totes les teves cites veritat?

— M’acabes d’ofendre!

Vaig dir rient.

— Però no, no duc aquí a quasi ningú. Només alguna vegada als meus pares o algun amic.

— Millor, perquè, la veritat, no m'agrada ser com tothom.

— T’asseguro que no ho ets.

Es va posar nerviosa pel meu comentari, així que vaig decidir canviar de tema:

— Doncs, vols saber quina és l’última sorpresa, o no?

— Sí!

— Llavors segueix-me.

Només vàrem caminar cinc minuts fins a arribar al cinema, però vam estar rient els cinc des del principi fins al final.

— Així que anem a veure una pel·lícula.

— Ual·la Júlia, ets superllesta! —vaig bromejar—. Hi ha moltes per elegir, de quina tens ganes?

— Vull veure “Qualsevol menys tu”! Et pareix bé?

— Si és el que vols, doncs anem a comprar les entrades.

JÚLIA

Ja sortíem del cinema. La pel·lícula m’havia encantat. A més, en Marc estava bromejant tot el temps amb coses que sortien a la pantalla i m’ho he passat molt bé.

— T'ha agradat?

Em va preguntar en Marc.

— Sí! Ha sét molt graciosa i el teu sentit de l’humor m’encanta.

— Moltes gràcies, suposo. —Deia a la vegada que reia.

— Tenc moltíssima gana. —Vaig dir.

— Ho has dit al moment perfecte! —Va girar el cap a la dreta i va assenyalar un restaurant de menjar asiàtic.— Espero que t’agradi el sushi, si no no crec que puguem ser amics…

— Sí que m’agrada. Però tampoc crec que ser només el meu amic siguin les teves intencions, no?

— Has encertat.

— Marc, crec que hauríem de parlar de les nostres intencions, per a saber en quin punt estam i veure si buscam el mateix.

— Estic d’acord. A mi m’agrades Júlia, i molt.

Ho va dir tan sincerament que per un instant vaig pensar que era l’amor de la meva vida, després vaig recordar el fet que només era la nostra primera cita i no m’havia de fer il·lusions.

— I les meves intencions són conèixer-te el màxim possible.—Va seguir dient.— I com sé que m’enamoraré de tu, si no ho estic ja, m’agradaria tenir una relació amb tu, òbviament si tu també vols.

— M’agraden les teves intencions. Però vull anar a poc a poc, tu també m’agrades, però la meva última i única experiència amb relacions va ser bastant dolenta, per no dir espantosa.

— Ho entenc, i no tenc cap pressa amb tu, així que pren-te el temps que vulguis.

— Gràcies per entendre’m.

He tingut molta sort trobant aquest noi.

Després de sopar m’ha acompanyat a casa, quan estam a la porta em giro per mirar-lo i acomiadar-me:

— Gràcies per fer-me passar-ho tan bé.—Ho deia de veritat, havia rigut, gaudit i crec que cada vegada m’agrada més, així que no ha anat res malament.— Ha set increïble.

— Ha set un plaer, podem repetir quan vulguis.

— Escriguem quan tenguis ganes.

— Ho faré, no tinguis dubte.

No volia haver d'acomiadar-me tan prompte, però no tenia opció, la meva mare estava a casa, així que no podia convidar-lo a passar.

— Bona nit, Marc.

— Bona nit, Júlia.

Em vaig girar per entrar a casa, però en Marc em va agafar del braç i em va girar.

— Crec que ens hem deixat una cosa.

I em va fer un petó als llavis.

No m’ho esperava, però tampoc m’anava a queixar. Em va agradar molt, va ser suau i amb afecte. Quan es va apartar no volia acomiadar-me, però sabia que havia de fer-ho.

— Ara sí.—Va dir content.— Bona nit, Júlia.

— Bona nit, Marc.

Vaig entrar a casa i vaig notar la vibració del mòbil, avisant-me que m’havia arribat un missatge. El vaig obrir, era en Marc: “Ja et trob a faltar, si et pareix bé, podem quedar demà”. No m’ho esperava, però aquest home sap com conquistar-me.

MARC

En menys de trenta segons em va arribar un missatge de la Júlia: “Em ve molt de gust, ens veiem demà”, i una emoticona d’un petó. Li vaig respondre: “Perfecte”, i una altra emoticona d’un petó.

M’encanta aquesta al·lota, ens hem fet un petó que m’ha encantat i tenc moltíssimes ganes de conèixer-la més, perquè estic segur que m’enamoraré d’ella.

* * *

Han passat dues setmanes i he quedat diverses vegades amb la Júlia. Vaig encertar quan vaig dir que m’enamoraria d’ella, perquè definitivament ho estic.

Passar temps amb ella és molt divertit, em transmet pau i em fa sentir coses que no sabia que era possible sentir, però m’encanten.

Crec que ella sent el mateix, així que quan la vegi avui li demanaré si vol començar a sortir amb mi oficialment.

Estic bastant nerviós, perquè només queda mitja hora per sortir amb el cotxe a buscar-la a casa seva. Així que m’estic preparant.

Avui anirem al Parc del Laberint d’Horta. Crec que li agradarà.

Quan arribo a casa seva baixo del cotxe i toco el timbre. Ella obri la porta ja preparada, jo li havia dit que anàvem a un laberint i que no s’arreglés, i això és el que ha fet, s’ha posat uns calçons vaquers i una dessuadora que li queden molt bé.

Abans que digui res m’atraco i li faig un petó als llavis, en aquestes dues setmanes m’he adonat que besa molt bé i m’agrada molt, crec que estic obsessionat amb fer-li petons.

— Hola, Júlia.

— Hola, Marc!

— Estàs preparada?

— Sí! Mai he anat a un laberint i tenc moltes ganes!

Ens dirigim al cotxe i anam cap al nostre destí.

Hem estat un poc més d’una hora per aconseguir sortir, però l’important és que ho hem aconseguit.

— Som uns cracs!—Li vaig dir a la Júlia quan vàrem sortir.

— Estic d’acord!—I vam xocar els cinc.

— Júlia, et volia dir una cosa.

— Digues-ho ja, que tenc curiositat!

— T’agradaria que féssim oficial la nostra relació?—Per favor, per favor, per favor, digues que sí.

JÚLIA

No m’esperava que em digués això, però sé perfectament el que respondré.

— Sí! Estava impacient per saber quan m’ho anaves a preguntar, no m’ho esperava ara, però ha set perfecte, a més he gaudit moltíssim al laberint.

— Encara sort que has dit que si, estava molt nerviós. I jo també m’ho he passat molt bé amb tu, no només al laberint, sinó a tots els plans que hem fet junts.

M’encanta aquest home, gràcies a ell m’he adonat que mai vaig estar enamorada d’en Nil, només tenia por d’estar sola, ara he descobert que sola s’està perfectament quan saps gaudir-ho, però amb parella és molt més divertit.

Es va atracar i em va fer un increïble petó als llavis.

Després vàrem anar a casa seva, ja que la seva mare tenia torn de nit a l’hospital, i va ser la millor nit de la meva vida. Vaig riure i gaudir molt, vam estar jugant a jocs de taula, mirant pel·lícules i parlant d’absolutament tot el que es pot parlar, ens en vàrem anar al llit que eren quasi les quatre del matí.