CAP 2 – El rei escarlata



Fa molt de temps abans que existiren Itza i Otxatan existia un xicotet poble al Mont Ernest que es deia Ifú, era un poble tranquil on vivien unes quantes persones pacíficament. Allí vivia un xic d’uns setze anys anomenat Izac, aquest xic vivia amb els seus pares en una xicoteta plaça al centre del poble, Izac, tenia molts amics ja que era bastant popular allí. Ajudava els seus pares amb les tasques domèstiques i passejava al ramat per la muntanya.



Un dia d’agost, uns habitants estranys arribaren a Ifú, vestien vestimentes estranyes i parlaven un altre tipus de llengua. El poble els va acollir pensant que necessitaven ajuda i els van donar menjar i un lloc per a dormir.



S’intentaven comunicar amb ells, però no hi havia manera de fer-ho. Izac no confiava molt amb els visitants així que va decidir conéixer-los. En el grup hi estaven dos xiques d’uns 14 anys més o menys, un home major i un altre de mitjana edat. Es va apropar-hi a l’home de mitjana edat i se li va acudir l’idea que podien escriure per vore si se entenien millor.



Van descobrir que la seus llengua i la dels visitant era la mateixa però es parlava diferent, així que ja es podien comunicar. Començaren a preguntar-los d’on venien, què els havia passat i com havien arribat ací. El grup no aportà molta informació, o perquè no sabien o no ho volien saber.



Per la nit després de sopar, Izac es va dirigir a la seua casa. Pel camí va sentir sorolls estranys provinents de l’hostal on estaven els visitants, així que va decidir anar a investigar. S’apropà a la porta i mirà per la finestra, no es veia res, hi havia una manta que li impedia la visió. Notà que la porta estava entreoberta i quasi no veia res, de sobte notà que l’agafaren i quedà inconscient.



Va despertar en una cova, estava al costat d’un foc però no veia les pertinències de ningú. Va sentir uns passos i es va girar per vore qui s’estava apropant. Va vore l’home de mitjana edat caminant cap a ell, Izac li va preguntar perquè li havien dut allí, però sabia que no anava a entendre’l. Izac estava nugat, el que li impedira moure. Quan l’home arribà al seu costat, el va agafar i se l’emportà a dins de la cova. Allí va veure una espècie d’altar rodejat de candeles, també trobà els altres visitants vestint túniques. En l’altar estava escrit el nom de Hela, la deessa de la Mort. Izac va pensar que seria un sacrifici, estava aterrit. El posaren damunt de l’altar i començaren a dir paraules indesxifrables, l’home major s’apropà a ell amb un ganivet, Izac temia que la seua vida acabara a causa d’un ritual, però no podia fer res. Quan acabaren de parlar l’home majore matà Izac.



Izac aparegué en sa casa, estava commocionat i no podia pensar clarament, es posà dret i investigà la casa. Estava caminant per la casa quan va vore una ombra, aquesta es mogué fins a la porta i allí, dreta, estava Hela davant seus, al vore allò Izac començà a córrer.



Mentrestant els visitants baixaren al poble al poble, estaven disposats a acabar amb tots, deprés d’uns minuts els visitants arribaren al poble, anaren a l’armeria i cada visitant agarrà una espasa, anaren de casa en casa,entrant a la força i matant a tots el habitants, alguns aconseguiren escapar o amagar-se dels visitants, tots estaven atemorits i els visitants no paraven.



Izac es va amagar baix del seu llit i va vore passar Hela moltes vegades, finalment entrà a l’habitació, la seua ombra pareixia amb vida, caminava lentament fins que arribà al llit. Es va

acatxar i va vore a Izac, l’intentà agarrar però de sobte se’n va anar impulsada cap a la paret. Izac estava estanyat, no sabia el que havia passat. De sobte va vore un home de gran mida, si es podia dir-lo home, amb una armadura que li cobria tot el cos. Aquest hi era Khorne, el deu de la sang.







Començaren a lluitar Hela i Khorne, Izac es podia moure per por que li feren mal, encara que no sabia si podia sofrir dolor, però es quedà quiet per instint.



Lluitaren durant uns minutes, sorprenentment res de la casa es podia trencar. Finalment Hela es va rendir i va desaparéixer. Izac s’armà de valor, eixí del llit i va vore Khorne, aquest li estava oferint la mà, Izac ho va pensar un poc fins que li la va donar, en eixe moment, al cadàver d’Izac, la seua sang tornà al seu cos i despertà.



Izac estava viu i volia cobrar venjança, de sobre es formà dos ales de sang i començà a descendir al poble, alí va trobar els visitants que al vore’l es van quedar impactats, Izac agafà una espasa i amb la seua agilitat i força rebuda gràcies a Khorne aconseguí derrotar als visitants.



Els supervivents victorejaren feliços i li van agrair a Izac, a ell el nomenaren el rei escarlata i li crearen una estàtua al centre del poble. Els supervivents hi van progressar, repoblaren i formaren més ciutats formant així la futura Itza. Mentre que ls visitants provenien d’una tribu externa que també progressà i es convertí en Otxatan. Aquest dos països duen batallant des de llavors.