El so tan molest de l’alarma, aquell que semblava haver desaparegut per sempre durant les vacances d’estiu, tornava a les vides dels nois. En Rayan va prémer el botó per silenciar-la i es va tapar fins al cap amb el llençol.

L’Anas semblava tenir ganes del primer dia, es va aixecar aviat i es va preparar. Va agafar el mòbil i va enviar un missatge al seu amic. “Et veig al lloc de sempre, No triguis que et conec”.

Després de vestir-se i agafar la motxilla, en Rayane es va trobar al banc de la plaça a l’Anas, com sempre havien fet.

• Sempre fent tard tu eh, mira que t'o he dit ahir- va dir l’Anas
  
  Va tira, que només han sigut 5 minuts - responia en Rayan.

Els nois caminaven pel carrer en direcció a l'institut, esquivant altres alumnes que també feien tard. Quan van arribar, l’entrada era un caos: Gent buscant la llista de classes, alumnes nous, patinets i bicicletes.

• Mira, aquí està. Va busca'ns. - va dir en Rayan assenyalant la llista de la pared.

Despres d’uns segons buscan de entre els noms, l’anas somriu.

• Classe 1B. Anem junts, per sort- Va dir l’Anas.

Van entrar a l’aula. Era una classe gran, i la majoria d’alumnes ja estaven asseguts.



Van trobar un lloc vap al fons, intentant passar desapercebuts. Però de seguida van notar les dues noies assegudes A prop de la finestra. Una, rossa, amb ulls brillants mentre que l’altra, amb cabells foscos i un somriure tranquil.

• Ja t’ho deia, potser aquest any no serà tan dolent.- Va dir en Rayan somrient.
  
  
  
  No ens emocionem massa, que això tot just acaba de començar- Va respondre-li l’Anas.

Els ulls d’en Rayan van quedar fixats en la noia rossa, mentre en Anas, més discret, observava a la morena. La classe va començar amb la professora presentant-se i donant les primeres indicacions de com funcionaria aquest primer curs de batxillerat.

• Just acabem de començar i ja m’hen està parlant de la selectivitat- Va dir l’Anas
  
  I la frase de que “això no és un 5é de la eso” em té més fart encara- Deia en Rayan.

Després d’un parell d’hores de classes d’introducció, les quals semblaven no voler passar, va arribar l’esperada hora del pati. En Rayan i l’Anas es van aixecar immediatament i varen sortir al pati, buscant un lloc per a asseure-se.

• Què, què et sembla la classe?- Va pregunta en Rayan.
  
  
  
  Doncs el mateix de sempre, una merda, ja saps que no m’agrada estudiar.- Va contestar l’Anas rient-se.
  
  
  
  Va calla, si mai has tocat un llibre i acabàs aprovant-ho tot.- Va dir en Rayan

Mentre l’Anas reia, les dues noies de la seva classe van passar a prop. La nena rossa va mirar-los i va murmurar quelcom a la seva amiga mentre reien.

• Ho has vist Anas, li he agradat- Va dir en Rayan amb firmesa.
  
  
  
  Segur que és això Rayan, donat compte que s’estan rient de tu - Va dir l’Anas.
  
  
  
  De mi per què?- Va preguntar en Rayan
  
  Doncs perquè té un mitjó de cada- Va dir l’Anas

En Rayan avergonyit, va baixar una miqueta més de la compte els pantalons intentant tapar els mitjons.



Va sonar el timbre, i això significava aguantar més classes d’introducció.

Finalment , ja era hora de tornar a casa, els nois varen agafar les seves coses i es varen preparar per anar a casa.

• Tu Rayan mira aquell Porsche - Va dir l’Anas
  
  Sí, sí, mira qui puja per l’altre costat- Va dir en Rayan.

Eren les dues noies de classe.

• Encara tens fe que anant en un Porsche et mirarà a tu que vas en patinet Xiaomi?- Va dir l’Anas rient-se del seu amic.
  
  
  
  Donam un parell d’anys i en tindre un de millor que aquell - Va dir en Rayan.

• Segur que si company, vinga va tira- Va respondre l’Anas rient.
  
  
  
  Ja veuras, ja veuras - va dir en Rayan molt segur de si mateix.

Seguidament els dos nois van anar cap a casa, cansat del batxillerat, tot i ser el primer dia de classe, però això només és l’inici d’una llarga etapa.