F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

Qui ets? (Les roses)
IES Sant Agustí (Sant Agustí Des Vedrà)
Inici: Com un batec en un micròfon (Clara Queraltó)
Capítol 2:  El malentès

<div style="&quot;text-align:" justify;"="">Recordo que faltaven dos hores per arribar al banc on havíem quedat i vaig posar-me el meu vestit preferit perquè en Ferran em veiés bonica, ja que a ell també li agradava molt. Ell ja era a baix, el vaig veure des de la finestra. Vaig baixar corrent per les escales i em vaig ensopegar amb la meva mare que em va preguntar per què anava amb aquell somriure d’il·lusió. Jo vaig tractar d’ocultar-ho dient-li que anava a veure na Mònica, però era completament mentida. A la meva mare no li convencia gens que tornés a estar amb ell, i que tingués simplement un mínim de contacte. No m'agradava gens mentir-li, però sabia que si li contava que sortia amb en Ferran no em deixaria.



Vaig arribar al banc on ell era. El vaig notar molt tranquil, ell era així, tot li era indiferent i sempre feia veure que mai li passava res. Realment jo estava molt nerviosa, crec que fins i tot puc dir que l’estimava molt, de totes maneres el vaig deixar perquè estava decebuda. Aquest va ser el problema d’aquesta relació, jo estava molt enamorada d’ell i ell ni tan sols demostrava el poc que m’estimava.



Vam estar uns minuts callats, només s’escoltava el vent i el cant dels ocells, fins que sorprenentment em va parlar i el primer que em va declamar va ser el perquè. Mai m’imaginaria a en Ferran preguntant a una noia la raó de la ruptura d’una de les seves relacions.



Vaig pensar a fer-me la dura i que em pregués una mica, cosa que em va funcionar durant deu minuts, però, sincerament, no el podia veure així, era com si un àngel i un dimoni em parlessin per dins del meu cos. L’àngel em deia que el millor era tornar amb ell, que en Ferran realment m’estimava, i el dimoni em deia que ni se m’ocorregués tornar amb un manipulador com ell. Crec que, malgrat això, jo el que volia era tornar amb ell i finalment és el que vaig fer. Li vaig dir que els meus pares no ho podien saber i que seria una relació d’amagades. Òbviament va estar d’acord, així cap de les seves “amigues” sabria que havia recuperat la relació amb mi. Ara ho penso i segueixo sense entendre com no podia adonar-me que per l’única cosa que em volia era per a manipular-me. Per un instant vaig pensar que potser tot podria anar bé, com a les pel·lícules d’amor: estant amb la persona que tu desitges, l’amor ho curaria tot, i jo en el fons sabia que no era cert.



Aquella nit, quan vaig tornar a casa, vaig sentir-me malament per estar mentint a persones a les que estimava: a la mare, a les amigues, a tothom. Però alhora tenia una sensació de desig cap a ell i jo no ho podia aturar, i allò em va fer seguir endavant.



Aquella setmana va ser com una altra vegada retornar al seu vici: ens veiem a les fosques, a llocs discrets, sols intentant que ningú s’adonés que ens estàvem donant una segona oportunitat. Jo em sentia alegre i viva, i la realitat de tot era que, a part de les nostres converses, les nostres trobades, etc., sentia que en Ferran es feia més distant, es tornava més fred, i la meva passió per ell anava creixent mentre que la confusió amb ell també creixia. Ell em feia sentir que ho podríem arreglar, que tot podia tornar a ser com abans, en el fons, jo sabia que res de tot això era real.



Vaig decidir comentar-li el que sentia que passava i ell m’ho va aclarir tot. Em va estar contant que últimament les coses no li sortien bé i que tenia problemes amb la seva família. Jo vaig tractar d’ajudar-lo donant-li consells. Finalment em va demanar disculpes i ho vam arreglar tot, i després em va convidar a sopar demà a la platja perquè li perdonés el malentès.



Al dia següent en Ferran ja era a la platja on havíem quedat per anar els dos junts a una hora en què sabíem no hi hauria ningú i poder estar sols i que no ens veiessin. Vam passar unes hores allí mentre sopàvem unes pizzes que va portar ell, després em va dur a casa meva amb la seva moto. Bé, exactament em va deixar a uns carrers abans de la meva casa, perquè a Sitges ben bé es coneixia tothom i no era convenient que algú ens veiés junts amb deixant-me a casa o que la meva mare es pogués despertar pel renou de la moto.

 
Les roses | Inici: Com un batec en un micròfon
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
segons la política de privacitat
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Avís Legal   Política de privacitat   Política de cookies
Gestiona les teves preferències de cookies

[Web creada per Duma Interactiva]
[Disseny Platanosnaranjas.com]