Els dies següents, n’Enric tenia tanta por que va estar pràcticament sense sortir de casa seva. La seva mare li preguntava si li passava alguna cosa, però ell no li confessava res. Aquells dies, encara no entenia què podria haver passat. Només havia estat una coincidència? O hi havia una dona misteriosa als seus somnis que el volia matar? Una vegada es va sentir amb la suficient confiança de sortir de casa i tornar al bosc, va agafar el que creia necessari: aigua, prou menjar, una navalla i uns mistos per si de cas.



Cada vegada s'apropava més al bosc. El seu cos tremolava. Ell volia trobar i acabar amb la bruixa abans que es fes amb ells. Ja dintre del bosc, va sentir unes passes a prop seu. Es va girar per observar què hi havia. Va veure un al·lot tot sol amb cara d’afamat i no haver menjat en molt de temps. N’Enric es va acostar a preguntar-li el seu nom. El nen es va quedar callat per uns segons. Seguidament, va contestar-li que s’anomenava Tomàs. Llavors, va dir que no sabia on era i que s'havia perdut. Com s’estava fent de nit, va oferir-li a aquell pobre nen si es volia quedar a ca seva a dormir. Ell va acceptar agraït i, a continuació, van prendre camí cap a casa.



Van trucar a la porta. La mare els va obrir i es va sorprendre força quan es va adonar que venia acompanyat. Tot d’una, n’Enric va explicar què havia passat. Ella ho va entendre i el va deixar passar. Posteriorment, els va suggerir a tots dos si volien res per beure. En Tomàs va assentir immediatament i li ho va agrair.



Una vegada ja eren a l’habitació, n’Enric li va demanar què feia allí. Ell va contestar que l'únic que recordava era una figura humana que l’intentava assassinar, i que ell va fugir com va poder per una arbreda mentre era de nit. Es va despertar a terra, perdut enmig del bosc i després es va trobar amb ell. Mentre escoltava el que li contava, va començar a sospitar que la persona que anava per ell potser fos la bruixa que va veure ell al seu somni. Aleshores, va continuar preguntant si per alguna casualitat sabia alguna cosa més sobre ella, però ho va negar amb el cap.



A continuació, li va proposar alguna cosa per menjar. Llavors varen anar a la cuina i la mare els comunicà que el sopar estaria preparat en uns vint minuts, així que els dos nins es van dirigir a la sala d'estar. Després, en Tomàs li va preguntar què feia al bosc a aquelles hores, a la qual cosa ell va respondre explicant-li tots els somnis que va tenir on apareixia la bruixa. Ell es va quedar sorprès i no sabia si creure’l. Just en aquell moment, la mare els va cridar per sopar. Van menjar una deliciosa sopa de trufes molt de pressa. Tots dos estaven fets pols, així que se’n van anar tot d’una a l’habitació. Van preguntar-se cadascun què passaria si no somiaven aquella nit, però no van trigar gaire a adormir-se.



N’Enric va tornar al somni de la nit anterior, malgrat i que aquesta vegada també estava l’amic que va fer unes hores. D’aquesta manera es van posar d’acord per trobar la bruixa i matar-la, ja que de moment només l’havien vist als somnis. Com ell coneixia millor aquell lloc, en Tomàs el seguia. El bosc era com sempre, ple de sorolls estranys. L’amic s’estava espantant molt, pel fet que era la seva primera vegada allà i encara no sabia ben bé on estaven. Va començar a queixar-se dient que no volia passar més temps allí. N’Enric no li feia mica de cas, i continuava caminant.



Fins que, en un lloc del bosc, es van aturar perquè van contemplar a la llunyania un grup de persones al voltant d’una foguera. S’hi van apropar amb molta cura i sense fer massa soroll. Es posaren darrere d’un matoll per observar-los millor. N’Enric va fixar-se que no eren persones normals, sinó que eren les bruixes que els perseguien als somnis i que segurament no serien els únics als quals havien intentat assassinar. Va distingir una de les cares, era la que el volia matar el dia que va llegir el missatge a la finestra.



De cop i volta, es van posar dretes. Anaven en filera fins a arribar a la casa del primer malson. Una vegada estaven totes dins, van intentar entrar els nins, però no van poder obrir-la. Seguidament, van sentir un riure malèvol i es van adonar que estaven envoltats per elles! Què podrien fer!?