Ja de nit, i aquells pensaments que m’ocupaven el cap feia una estona ja se n’havien anat. Ara, en canvi, tenia molta fam, tant física com de curiositat. Per això, havia decidit explorar una mica aquesta aplicació i fer-li una ullada, especialment a les ressenyes. Per sorpresa meva, la majoria dels comentaris eren de decepcions. Es parlava sovint de perfils falsos, estafes disfressades de serveis legítims i el tancament sobtat de comptes sense cap explicació aparent.



-Ho sabia! Aquesta aplicació tan sols és una pèrdua de temps! -vaig exclamar.



Necessito dir-li això a na Rosa, aquella aplicació només volia mantenir les persones enganxades a una pantalla per tal d’obtenir més beneficis econòmics, com més temps hi passaves, més guanyaven i més temps es perdia. Ara que estic mirant més ressenyes, m’havia trobat amb una que em va cridar molt l’atenció, i deia el següent:



"Com a home una mica introvertit, ‘Tinder’ m'ha donat l'oportunitat de conèixer gent sense la pressió d'un bar o una festa. Em va captar l’atenció que hi hagi opcions de privacitat, perquè et permet decidir qui pot veure’t i parlar-te. He conegut moltes noies interessants i he fet amics també. El fet que la gent hi busqui una gamma tan àmplia de coses, des de cites casuals fins a relacions serioses, fa que ‘Tinder’ sigui una aplicació versàtil i emocionant."



M’havia animat a donar-li a descarregar, però alguna cosa em deia que no ho fes; vaig ignorar aquests pensaments i ho vaig fer. Com podria registrar-me sense sentir-me desesperada? Bé, era tan sols per curiositat.



Nerviosa, em vaig començar a registrar-me, no sabia si posar la meva informació de veritat o no, però millor que sí. Ja acabava de crear el meu compte i immediatament em va sortir un noi molt maco. Era un jove de trets perfectes, amb ulls blaus, cabells foscs i ondulats. Vaig llegir en la seua biografia que era de la meva ciutat i que compartíem la mateixa edat, i que li agradava fer esport, concretament li apassionava el futbol.



-Sí que era veritat el que deia na Rosa, a veure qui hi ha més… -vaig dir en veu alta.



Després d’una bona estona mirant la pàgina, qui més em va cridar l’atenció va ser el primer noi, per la qual cosa em vaig decidir a donar-li a ‘match’. Sense por, vaig prémer el ‘tick’ i immediatament vaig apagar el meu telèfon, estava tan nerviosa... I no havien passat ni cinc minuts i ja vaig rebre una notificació, era ell!



“Hola Lucía, com estàs? Soc n’Adrià. Tot un plaer, bonica”.



-Quin noi més amable i respectuós, però què li puc dir per sonar més interessant?



Després de sis minuts pensant vaig enviar el missatge:



“Hola Adrià! Tot bé, i tu? Un plaer també”.



Una altra notificació em va sonar al mòbil, així cada estona fins que em vaig adonar que ja eren les quatre del matí i havia de dormir, tot i que amb l'emoció i el nerviosisme, sabia que no podia dormir sense parlar amb ell una estona més. Vaig passar quasi tota la nit xerrant amb n’Adrià, semblava molt simpàtic i atractiu. Ara sí que sí vaig apagar el telèfon i em vaig anar a dormir.



Va començar a sonar l’alarma, ja eren les deu del matí i, sense pensar-ho, vaig obrir “Tinder”, n’Adrià havia enviat més missatges mentre dormia:



“Bona nit, bonica! M’ha agradat molt parlar amb tu, ets una noia molt simpàtica”. Somric a llegir-lo.



Després d’esmorzar, vaig decidir respondre-li:



“Bon dia Adrià, moltes gràcies, tu també ets una persona molt agradable. Què tal has dormit?”. Vaig enviar el missatge nerviosa i amb l’esperança que la conversa fos més fluïda.



No van passar ni deu minuts i vaig rebre la seva notificació:



“Bon dia! He estat quasi tot el matí pensant en tu. He dormit molt bé, i tu?”.



Em feia emoció cada vegada més parlar amb ell.



Estava pensant a explicar-li a na Rosa que m’havia descarregat aquella aplicació i que estava coneixent un noi, però el meu orgull de dona que sempre havia estat a l’ombra de les xarxes socials es veuria esquerdat, així que vaig decidir que seria millor esperar unes setmanes abans de dir-li-ho. De moment, no li preguntaria més sobre l’aplicació per evitar que sospités que la meva curiositat sobre com funcionava m’havia acabat portant a provar-ho.