El Dia del Reclutament sempre és el més mortífer. Potser per això l’alba és especialment bonica, perquè sé que, per a mi, podria ser l’última.Ajusto les corretges de la feixuga motxilla de lona i pujo com puc per l’ampla escala de la fortalesa de pedra que anomeno casa.



Comença el dia i vaig directe al reclutament. Agafo un bus que em recull a la porta de casa meva i em porta directe al campament. Quan baixo del bus, veig davant meu un campament immens, no m'ho imaginava així. Al campament de reclutament miro al meu voltant i veig els meus amics la Marta, el Roger, l'Alba i en Joan, preparant-se per al reclutament. Tots cinc estem molt emocionats i molt nerviosos, però també amb moltes ganes d'aprendre, passar les proves de reclutament i lluitar pel nostre país i per les persones que més estimem, les nostres famílies i persones estimades.



Un home amb una capa llarga i una veu molt forta ens crida a tots. Ens diu que ens posem en fila i que hem de passar el control. Aquí és on ens revisen les motxilles i ens fan unes quantes preguntes. Quan va acabar tot això, ens van donar un braçalet de color blau, que serveix per diferenciar-nos dels veterans, ja que nosaltres som els principiants. Bàsicament, era per dir-nos que érem inferiors.



Al dia seguent ens van portar a les tendes, on dormiriem durant uns dies. Eren tendes molt grans, pero dins no i havia massa coses, nomes llits de dos pisos. Tots estavem molt contents, encara que una mica nerviosos. Ens van donar la roba d’uniforme i ens van dir que al dia següent comensaven els entrenaments de veritat. Els entrenadors eren gent gran que avien estat en moltes aventures, i semblaven molt serios, pero es veia que tenian molta experiencia.



Aquella nit no vam poder dormir gaireestavem cansats pero tambe emocionats. A la nostra tenda, abans de dormir, vam començar a parlar de que pasaria dema, en pregutavem si al dia seguent correriam molt. Va dir en Joan, que estava nerviós pero content. La Marta i l'Alba es van riure, i vam estar parlant una mica abans de ficarnos als llits.



L’endema ens van despertar molt aviat, abans que sortís el sol, fent molt soroll amb cassoles. Vam esmorzar ràpid i ens van portar al camp d’entrenament. Hi havia molts obstacles i els entrenadors ens feien fer coses molt difícils. La Marta i l’Alba reien i ens feien riure, i en Joan, tot i estar nerviós, ho va intentar tot. Quan es va fer de nit, estàvem molt cansats, però encara vam explicar històries abans d’anar a dormir. Ens preguntàvem què passaria l’endemà i si els entrenaments serien encara més difícils. El campament era gran i emocionant, però també una mica aterridor. No sabíem què ens esperava. Vam parlar de les nostres famílies i de com volíem ser forts per protegir-les. La Marta va dir que volia ser líder d’un equip, i en Roger va explicar que volia aprendre a fer servir les eines del campament. Jo només volia fer-ho bé i seguir endavant. Aquella nit vam somiar amb moltes aventures extraordinàries.