amb el sol, com si volguessin recordar-me que la vida continua, malgrat la incertesa que m’envolta.

Ajusto les corretges de la feixuga motxilla de lona i pujo com puc per l’ampla escala de la fortalesa de pedra que anomeno casa. Cada graó que pujo es converteix en un recordatori del pes que porto, no només físicament, sinó també emocionalment. La motxilla és plena dels meus somnis, pors i esperances, un reflex de tot el que he viscut fins ara. La fortalesa que m’envolta, amb les seves parets fortes, ha estat el meu refugi, un lloc on he crescut i he trobat la meva identitat.

Mentre ascendeixo la escala de pedra, el meu cor batega amb força. L’escala ampla, amb els seus esglaons gastats, m’acull en el meu viatge cap a l’incertesa. Arribo al terrat, un lloc que sovint miro amb respecte i por. El sol comença a aparèixer, tenyint el cel amb colors càlids que es barregen amb el blau fosc de l’horitzó. És un espectacle que em deixa sense alè, un recordatori que la bellesa pot existir fins i tot en els moments més durs de la vida.

En aquell moment, sento com si el temps s’aturés; el món es deté per veure l’alba. Miro al voltant amb una barreja d'alegria i melancolia. Les terres que he conegut des de petit s’estenen davant meu, plenes de records i històries que han configurat qui sóc. Cada arbre, cada riu, cada racó té un lloc especial en el meu cor. Però avui, la bellesa del paisatge es fusiona amb una profunda inquietud, ja que sé que el Dia del Reclutament no és només un altre dia; és un moment que podria canviar el curs de la meva vida.

A mesura que la llum del sol s'intensifica, sento que la meva determinació comença a créixer. El que m'espera no és només una crida a les armes, sinó una oportunitat per demostrar la meva valentia i lleialtat. El pes del món damunt les meves espatlles és immensa, però no deixo que això em paralitzi. En comptes d'això, em recordo que el veritable valor no és l'absència de por, sinó la capacitat d'avançar malgrat ella.

Amb el cor bategant a un ritme frenètic, faig un pas endavant, decidit a afrontar el meu destí. Cada pas que dono és un compromís amb mi mateix, un jurament que no deixaré que la por em defineixi. Avui, en aquest dia que podria ser l'últim, no només recluto el meu destí, sinó que també recluto la meva valentia, la meva força i la meva determinació de lluitar per allò que realment importa.

Mentre el sol s'aixeca amb força, el seu caliu em recorda que, malgrat els desafiaments que m’esperen, la vida és un regal. Encara que el futur és incert, sé que cada experiència, cada llàgrima vessada i cada somriure compartit m'ha preparat per aquest moment. Amb la vista fixa en l'horitzó i un cor ple de determinació, em preparo per enfrontar el que vindrà.

Aquest moment no és només un final, sinó un inici. La meva història no acaba aquí; és només el començament d'un nou capítol, un capítol que escriuré amb sang, suor i llàgrimes, però també amb esperança i coratge. Avui, més que mai, estic preparat per fer front a tot el que la vida em pugui presentar, sabent que la meva força interior és més gran que qualsevol obstacle. El meu viatge cap a la maduresa i l'autenticitat continua, i no hi ha res que em pugui aturar