F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

El fill malvat d'un senescal honest (Taibi_is_here)
IE Mar Mediterrània (Mataró)
Inici: El fill del senescal d'Egipte (Anònim)
Capítol 3:  LA GUERRA DE ROMA I JUDEA

Raman va continuar caminant fins que va veure uns edificis, al principi va fer un somriure, però se li esborrà de la cara en fixar-se bé en l'ambient de la mateixa ciutat; estava devastada i coberta per una capa de fum. Raman va quedar anorreat amb l'estat de Judea, va veure a la llunyania un noi que tenia la roba foradada i bruta, els cabells despentinats i la seva pell fosca de la brutícia. Raman va apropar-se al noi i li va fer un toc a l'espatlla.

—Eh noi, què li ha passat a Judea? Va dir Raman preocupat per l'estat del noi.

El noi se’l va quedar mirant fixament sense dir res, semblava confós pel que havia dit Raman, qui va tornar a preguntar-li al noi.





—Què ha passat noi? Per què està tot així?





Raman va assenyalar la ciutat, i el noi va fer una cara de comprensió mentre assenyalava la seva boca i va fer una creu amb les mans Va ser en aquell moment que Raman va entendre que el noi era mut i va començar a caminar cap a la ciutat; el noi va estirar la samarreta de Raman i ell va mirar-se’l.

—Què vols?

El noi només va fer cara de pena, Raman sabia què era el que el petit volia, però només va dir:

—Ara no tinc temps, noi, mou-te.

Raman li va donar una petita empenta i va continuar caminant, però un fort sentiment de dolor al cor va fer que Raman s’aturés. Va caure amb un dolor horrible al cor, va sentir una veu que venia del seu cap i que li va recordar el que li havia dit Jonsu. En recordar-ho, Raman va posar-se la mà a la butxaca amb agressivitat i va treure unes monedes que va llençar a terra.

—Agafa les monedes de pressa!

El noi va agafar les monedes i amb un petit somriure va anar-se'n corrents.

Després d’això, el dolor del cor es va esfumar. Raman va agafar aire i va entendre que cada fet maliciós que cometés, seria castigat amb aquest dolor al cor, així que l’única cosa que va fer després d’això, va ser aixecar-se i caminar en direcció al seu destí.

Va caminar per Judea, atemorit, només podia veure destrucció, famílies que bevien d’una aigua bruta, se sentia preocupat, però un edifici destacava d’entre tots.

Es tractava d’un palau preciós, ple d’or, però entre tanta bellesa, s’hi podia veure com estaven a punt de sacrificar una persona. En veure tal situació, ell s’apropà i uns guàrdies es posaren al mig.

—Qui ets i què fas aquí? Va dir el guàrdia.

—Raman, em dic Raman, soc el fill del Senescal d’Egipte i he d'entrar per parlar amb el teu cap.

—Estem enmig d’un sacrifici i ara no pots entrar. Va dir el guàrdia amb contundència. Raman s’hi va apropar i li va dir:

—Qui creus que ets? Jo soc la persona més important d’Egipte i no tens dret a parlar-me així!

Raman va intentar encarar al guàrdia, però aquest seguia ferm, amb calma i serenitat, sense cap intenció de cedir a les ordres de Raman, qui, en veure que no reaccionava, va intentar escapolir-se’n sense èxit, ja que aquest li va posar el braç i li va repetir:

—Ja t'he dit que estem enmig d’un sacrifici si t'ho torno a repetir o avances mitja passa, no dubtaré a fer-te fora a puntades de peu.

En veure que el guàrdia no cediria, Raman retrocedí i pensà en una altra opció, mentre rumiava des de lluny de quina manera aconseguiria entrar. Mentre observava el palau va veure un forat per on podria colar-se, i va tenir-ho clar.

Va apropar-s’hi, sense que el guàrdia se n’adonés, va mirar detingudament el forat i va veure que tenia pues i cargols.

Raman va fer un glop de saliva i va intentar ficar-se dins del forat per entrar, anava lentament per no fer-se un tall.

Anava latament, però uns cargols es van enganxar a la roba de Raman i es va acabar de trencar, així i tot, Raman va poder entrar al palau i el primer que va veure va ser com un dels súbdits del rei de Judea li tallava el cap de quall a un noble, va quedar impactat en veure això.

Però no va aturar la mentalitat de Raman, que amb molta valentia es va apropar al seu tron i li va dir

—Soc el fill del senescal d’Egipte i vull parlar amb tu seriosament

el rei només va fer un moviment suau de cames i li va preguntar amb veu greu

—Quin és el teu nom, noi?

Raman va empassar saliva i va respondre

—El meu nom és Raman, i et volia dir que el meu pare vol un tractat amb macedònia del nord, i vull saber si tu pots comunicar-te amb ell

El rei simplement es va recolzar al seu tron i va dir

—I per què faria una cosa així?

-Raman- sé que tu tens molt de poder i tens molts aliats, serà molt més fàcil si tu li avises

El rei li va fer un altre pregunta

—I que em donaràs a canvi?

Raman es va apropar una mica al tron i va dir

—diners, esclaus, soldats, et donaré poder…

El rei va somriure i es va aixecar del seu tron

—Em sembla bé… Però hauràs de fer una cosa per poder aconseguir això

El rei assenyala una de les finestres i diu

—Acaba amb els atacs dels romans

Raman va fer cara d’espantat i va dir

—¿Tu et refereixes a la guerra que hi ha allà fora!?

El rei va contestar amb un somriure tenebrós

—Exactament

—¡¿És impossible, com vols que faci això jo sol!?

El rei va tornar a seure i va dir

—Ets al fill del senescal no?, tens prou poder per acabar amb aquesta gerra

—Raman

— ¿però—

—No contestaré més preguntes, que marxi

Dos soldats es van emportar dels braços a Raman, i el van llençar a l’entrada del palau.

Raman es va quedant pensant sobre com parar una guerra el sol, fins que en un flaix va aparèixer Jonsu endavant seu, Raman va pensar que Jonsu l’ajudaria en alguna cosa, Jonsu amb els braços plegats va dir

—Com solucionaràs això ara?

—Si us plau, ajuda'm, és impossible que pugui detenir un exèrcit jo sol! Va dir Raman que es va tornar blanc

Jonsu es va quedar en silenci uns segons, fins que va sospirar i va posar les seves mans en forma de triangle, Va aparèixer un mussol blanc que tenia un paper a la seva boca.

El mussol va baixar i es va posar al costat de Raman i Jonsu va dir

—Bona sort Raman

Jonsu es va esfumar sense deixar rastre, com si mai hagués estat allà, Raman va mirar el mussol i va pensar molt durant uns minuts, fins que se li va ocórrer una cosa, va mirar a tot arreu de la ciutat i va trobar una tenda d’articles abandonats, va rebuscar fins que va trobar un got de tinta, el mussol es va posar a la seva espatlla, Raman va agafar un paper i li va treure una ploma al Mussol.

Va començar a escriure, Era una carta que posava, ‘’Senescal, soc el teu fill, si vaig fins a Macedònia en camell, mai arribaré, així que necessito comunicar-me molt ràpid amb el seu cap, però l'únic que pot contactar amb ell és el rei de Judea, el cas és que necessito tropes per poder lluitar.

En escriure això el mussol es va emportar la carta, Raman va començar a plorar sota una taula, fins que va escoltar uns soldats apropant-se.

—On està? Sabem que ets aquí, fill del senescal. Va dir uns dels soldats

—Oh! Imaginat que demanem un rescat pel fill, ens faríem d’or. Va dir altre soldat

Raman es va quedar petrificat, sabia que si feia algun moviment, alguna respiració mal donada i seria capturat per aquests soldats.

En veure que no hi ha ningú, els soldats se'n van anar, Raman va anar corrents fins a un bagul i es va tancar dins, fent-se una boleta va caber.

Va plorar, suaument, però va plorar

Jonsu va aparèixer aquí.

—Mira tu, plorant, pensava que aniries a batallar, però no, ets aquí, plorant. Va dir mentre és agafava el cap amb una mà.

—Soc un nen, bèstia! Va dir Raman amb llàgrimes per tota la cara.

—Pufffff, aquí estarem una temporada suposo. Va dir Jonsu

—Per què dius això? Va dir Raman preocupat

—Com uns 4 o 5 dies, tu tranquil, dorm. Va dir mentre espetegava els dits.

—Com!? No m'ho puc cre-. Va caure adormit.

Dies van passar, però un soroll de mil i una petjades es va sentir, els soldats d'Egipte van arribar.

Raman va sortir del bagul i es va anar corrent, va passar entremig de la batalla, corrents per arribar al palau, Jonsu va aparèixer.

—I tu què? Ni gràcies ni res? Va dir Jonsu rient.

—Podem deixar la xerrada motivadora per a després? Ara mateix pateixo per la meva vida saps? Va dir Raman exhaust mentre corria esquivant atacs de soldats enemics i aliats.

—Com tu diguis… Va dir Jonsu mig enfadat mentre desapareixia

Raman va esquivar molts atacs i va utilitzar la seva altura per escapolir-se entre la guerra fins a arribar al palau.

—Tu! Ni històries ni res, t'he ajudat, et toca. Va dir Raman obrint la porta mentre s’ha apropava

—Segur? No vols històries? Es van tancar les portes de sobte

Raman es va espantar, però mentre volia anar-se'n unes persones el van agafar i el van posar una bossa de tela al cap, va reconèixer la veu. Era la dels soldats que el volien segrestar i ho van aconseguir.

Continuarà…

 
Taibi_is_here | Inici: El fill del senescal d'Egipte
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:

[Web creada per Duma Interactiva]
[Disseny Platanosnaranjas.com]